Al sud de la frontera, a l'oest del sol

Abans d'emprendre la lectura de 1Q84, la darrera i més ambiciosa obra d'Haruki Murakami, vaig pensar que a mode d'aperitiu estaria bé llegir-me la novel·la curta L'amant perillosa (Kokkyô no minami, taiyô no nishi, 1992). Com sol passar en alguns títols de pel·lícules, hagués estat millor traduir literalment l'original ja que Al sud de la frontera, a l'oest del sol és molt més adequat.

Està tan ben escrita i és tan amena que la vaig llegir pràcticament d'una tirada. Tracta de la vida d'un jove de trenta-i-tants anys, aparentment feliç amb la seva còmoda vida, que veu trontollar el seu món quan es retroba amb Shimamoto, l'amor d'infància. Amb un final sorprenent, és una altra mostra de l'univers literari de l'escriptor de Kyoto, tan aficionat en combinar elements reals i fantàstics.

M'he passat la vida volent ser algú altre. Sempre que he anat a un lloc nou i he començat una nova vida, he intentat construir-me una nova identitat. Ho he fet un munt de vegades. En part, això forma part del procés de créixer, però en part també és com un intent de canviar de personalitat. Sigui com sigui, em pensava que convertir-me en una persona diferent em podria alliberar de tot. Sempre he cregut que si m'hi esforçava em podria escapar de mi mateix. Però sempre he arribat a una via morta. Vagi on vagi, sempre acabo sent jo mateix.

Penso que l'obra està farcida d'elements autobiogràfics, no només per la banda sonora del llibre -una barreja de jazz, música clàssica i Nat King Cole- sinó per abundants introspeccions del protagonista que ens revelen vivències reals del propi autor. El dibuix del paisatge japònes, des de la postguerra fins a les acaballes dels 90, li atorga un valor afegit i l'insereix en un escenari significativament atraient.

Absolutament recomanable. Si hom diu que llegir és un plaer jo hi afegiria: i llegir Murakami encara ho és més.