El cel no és per a tothom recrea quatre dècades d’aquest joc subtil de pesos i mesures que és la vida d’una família i els seus topants. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia d’un pare que sublima l’afició pels avions tot fent maquetes i els retrets d’una mare que només refrena la seva agror quan treballa a la perruqueria. Els afanys, els sacrificis i les traïcions dels tres fills per fer realitat els somnis d’arrelar, de volar, de fugir corrents. Són quaranta anys, també, de canvis socials, polítics, econòmics i urbanístics d’un país el paisatge del qual –terra, mar i aire– es transforma davant dels ulls del lector com un diorama en moviment.
COMENTARI: Tècnicament és una obra prodigiosa, amb un bon domini lèxic plenament actualitzat i farcida de salts temporals que, en algun fragment, poden induir a la confusió. Una obra estrictament basada en la quotidianitat però mancada d'alguna subtrama més poderosa que pugui combatre certa apatia argumental. Exagerada extensió que pot dissuadir al lector més temerari.
