La mort del comanador (I)

Per primera vegada en molt de temps, l’autor de Tòquio blues i Kafka a la platja recupera la veu en primera persona per explicar la història d’un pintor a qui la dona abandona inesperadament. El pintor, que busca què pintar per reflectir aquest sentiment de pèrdua, se’n va a viure a una casa aïllada al mig de la muntanya que pertany al pare d’un amic seu, un famós pintor que ara viu retirat en una residència. De cop, a les nits, comença a sentir el so d’una inquietant
campana que no sap d’on ve.
En aquesta novel·la que no pots parar de llegir, hi apareixen personatges estranys, situacions impossibles, túnels, passadissos, anades i vingudes en el temps... tot d’una versemblança impactant i molt ben construït en el marc de l’univers tan personal de l’autor que tant agrada als seus lectors.

COMENTARI:  No sé que tindrà Murakami que comences a llegir-lo i, quan te'n dones compte, ja has passat un munt de pàgines. Com sempre, una lectura agradable amb la dosis justa d'elements fantàstics que mai arriben a enfarfegar. Com en les llargues pel·lícules clàssiques, ara s'imposa un descans abans de poder-ne llegir la conclusió.