El faro de Stalingrado

Amb més de dos milions de combatents morts, ferits o capturats, la batalla de Stalingrad va ser la més sagnant de la Segona Guerra Mundial i el punt d'inflexió del conflicte.
En aquesta brutal lluita a mort que va enfrontar els soviètics i la Wehrmacht entre agost de 1942 i febrer de 1943, un edifici estratègic a la vora del riu Volga va ser crucial. El seu nom en clau era el Far. Al seu interior, una petita guarnició de guàrdies de l'Exèrcit Roig va resistir davant dels bombardejos aeris alemanys i els assalts diaris de la infanteria i els blindats. Els mitjans de comunicació de Moscou van aprofitar les cròniques d'aquesta resistència als diaris militars per insuflar moral els seus soldats, immersos en una batalla el desenllaç de la qual semblava incert. Després de la contesa, els russos van prendre el «Faro» com a símbol per reconstruir els seus pobles en ruïnes, i aquest edifici adoptaria el nom amb què ha passat a la posteritat: la «Casa de Pàvlov».
Iain MacGregor recull en aquesta narració fascinant testimonis inèdits de soldats dels dos bàndols i ofereix una perspectiva nova d'aquesta batalla emblemàtica que va marcar el principi de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Rimbaud, el indeseable

Arthur Rimbaud (1854-1891) segueix viu a l'imaginari col·lectiu com el geni adolescent que va alliberar el signe poètic de convencionalismes i censures, que va ampliar les vies de la creació i va transformar la manera de concebre la poesia. 130 anys després de la seva mort, el seu silenci deliberat encara és un escàndol, perquè si l'emoció poètica és sagrada, com és possible que Rimbaud, el creador per excel·lència, el poeta més influent de la modernitat, elegís abandonar l'escriptura i preferís el silenci deliberat i la vida de comerciant? Per respondre aquesta pregunta, Xavier Coste relata sense cap relliscada romàntica les dues vides de Rimbaud: la del jove poeta adolescent que arriba a París necessitat de reconeixement, sabedor que comporta un missatge insòlit, que viu una relació sulfurosa i destructiva amb Paul Verlaine, i que descobreix que a l'escriptura no hi ha la veritable vida; i la del noi de vint anys que decideix enrolar-se a l'exèrcit, que deserta i comença una vida errant per acabar treballant com a gris comerciant d'armes i d'esclaus a l'Àfrica. A través d'il·lustracions esquinçadores, que transmeten l'atmosfera de la bohèmia finisecular, Rimbaud, l'indesitjable ofereix un retrat franc d'Arthur Rimbaud: manipulador, desvergonyit, de vegades francament groller, sempre brillant i posseït d'una vitalitat aclaparadora, símbol de la rebel. en tota la seva esplendor.

La Divina Comedia. El manga

Aquest títol presenta, en format manga i de forma amena i entretinguda, una de les obres cimeres de la literatura universal.
Obra mestra de la literatura universal i un dels moments cims de la cultura italiana, La Divina Comèdia és un poema èpic en què Dante Alighieri (1265-1321) va plasmar, mitjançant la unió de poesia i erudició, un viatge per l'infern, el purgatori i el paradís sota la guia del poeta romà Virgili i la seva estimada Beatriu. Vet aquí la versió manga del viatge iniciàtic cap a la redempció en què conflueixen tots els sentiments propis de l'ésser humà.
   

Em dic Lucy Barton

La Lucy Barton no acaba de recuperar-se de la que hauria d’haver estat una senzilla operació d’apèndix. La seva mare, amb qui no parla des de fa una pila d’anys, apareix als peus del seu llit d’hospital. La calma i l’assossec que regnen durant les nits de convalescència les empenyen a parlar, temptejant no només la possibilitat del retrobament sinó també l’eventualitat de la cura. Les innocents xafarderies sobre els personatges que van configurar la infantesa de la Lucy en el petit poble d’Illinois on va créixer plena de mancances serveixen per establir un fràgil nexe entre les dues dones, però per sota de la superfície persisteixen les tensions i els anhels que han forjat la vida de la Lucy: la seva infantesa pobra i solitària, els problemes amb la família, la desconcertant presència del pare, l’ambició de fer-se escriptora, el seu matrimoni a la deriva, l’amor per les seves dues filles.

Em dic Lucy Barton relata amb sensibilitat i compassió el retrobament de dues dones que descobreixen en la conversa la manera de recuperar el temps perdut, però també és un cas exemplar, la demostració fefaent, que la senzillesa és el camí que porta de manera més directa a la comprensió de les coses autèntiques, les que gairebé no necessiten les paraules per ser enteses.
    

Els meus dies a la llibreria Morisaki

Perduda enmig de Jinbōchō, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio, paradís dels lectors, hi ha la petita llibreria Morisaki, que ha estat regentada per la família de Takako durant tres generacions. És el regne de Satoru, l’oncle excèntric de Takako, entusiasta i una mica desequilibrat, que dedica la vida als llibres i a Morisaki, sobretot després que la seva dona l’abandonés. Takako, en canvi, es troba en una espiral de caos i depressió que li ha costat les amistats i la feina des que Hideaki, l’home del qual estava enamorada, li digués que s’havia promès amb una altra dona.

L’oferta del seu oncle, que necessita ajuda a la llibreria, no pot arribar en un moment millor per capgirar completament la seva vida. De sobte, Takako, que no ha estat mai una gran lectora, viu envoltada de llibres i discuteix amb entusiasme sobre literatura, alhora que descobreix una nova passió.

COMENTARI: Pels amants dels llibres, una novel·la centrada en l'excepcional barri de Jinbōchō, a Tòquio, que ofereix l'oferta de llibreries de vell més àmplia del món, suposa un gran plaer que l'autor complementa amb l'aparició i descripció d'un gran nombre de cafès acollidors i autèntics. Un paradís real pel lector més entusiasta que segueix amb interès les vicissituds per les que travessen els nostres protagonistes. Un llibre curt que es converteix en un autèntic plaer pels sentits.
                              

Canalles

Què motiva algú a idear un sofisticat sistema de falsificació d’ampolles de vi per estafar col·leccionistes? Com viuen aquells que s’encarreguen de la defensa de persones condemnades per crims capitals? Quins trets psicològics comparteixen els integrants d’un càrtel de la droga? Estafadors, malversadors, falsificadors, traficants, advocats, víctimes i, fins i tot, productors de televisió i cuiners de renom; en aquest llibre trobareu les seves històries i les d’aquells que els envolten, involucrats, d’una manera o altra, en activitats de prestigi dubtós.
Canalles és un recull de dotze articles que tornen a demostrar la destresa i l’habilitat narratives d’un dels millors reporters de la nostra època. En aquests textos, Patrick Radden Keefe posa la mirada en la línia imperceptible que separa el món legal de l’il·legal, el lícit de l’il·lícit, el bé del mal.

COMENTARI: Aviat farà tres anys que vaig llegir per primera vegada a Patrick Radden Keefe. El seu llibre No diguis res em va entusiasmar, potser per la temàtica, potser –també– per la tècnica literària que destil·lava. Un any després vaig culminar la lectura de L'imperi del dolor, un altre prodigi narratiu que ara veig complementat amb Canalles, vint històries verídiques sobre estafadors, assassins, rebels i malfactors. Des del terrorista de la marató de Boston, passant pel narcotraficant El Chaco i l'informàtic Hervé Falciani. Un total de dotze històries, profusament documentades en les quals l'autor s'endinsa més en el 'perquè' que en el 'com'. Una lliçó magistral de periodisme narratiu que Radden Keefe acostuma a regalar-nos periòdicament.
                          

Hi ha algú altre

Fa quatre anys vaig llegir de Jordi Cabré Digues un desig, premi Sant Jordi 2018. Em va encaterinar per la utilització d'un llenguatge farcit d'enginy que afegeix a l'obra un plus realment destacable dins la sorprenent lluita entre el món real i el fictici. Un gran llibre que em va inspirar un petit text que vaig titular Digues una frase (L'Artesenc, 242).

Ara torna Cabré amb un relat més autobiogràfic on es despulla literàriament. No sempre hi ha algú altre, quan es trenca una relació... O potser sí? El protagonista d’aquesta novel·la sempre havia estat acostumat a un guió vital, a una partitura fixa, pero ara descobreix que la vida se li haurà d’impregnar de jazz. Durant les estacions de tot un any tindrà temps per muntar un pis, anar construint un nou univers i coneixer llocs i persones noves. La seva crisi de mitjana edat se li barreja amb escenes d’infantesa, i els seus records contrasten amb el creixement dels fills i la nova realitat que l’envolta. Tornar a començar es millor si es fa en silenci, pero de seguida descobrirà que el silenci no existeix. Sempre hi ha la remor de la ciutat, com el so del jazz. Sempre hi ha el llum ences al passadís. Sempre hi ha algú altre.
 

Crònica d'una ciutat

A «Crònica d'una ciutat» Pandelís Prevelakis, un dels grans autors de la literatura grega moderna, traça una evocació profundament lírica de la seva ciutat natal. Podem definir-la com un aplec d'històries senzilles protagonitzades per personatges senzills, que tants anys després segueixen emocionant-nos i encomanant-nos la joia de viure a redós d'aquest mar que agermana grecs i catalans.
Josep Pla va deixar dit que «Prevelakis descriu simplement una ciutat d'ara, però en realitat arcaica, plena de vincles comunitaris i platònics, amb una humanitat que dialoga, que es coneix pels seus noms, pels seus costums i per un esperit integrat per una mitologia de les coses intercanviables.»
Maria Àngels Anglada va escriure: «He de confessar que m'havia enamorat de Réthimno abans d'haver-hi estat mai, gràcies a la Crònica de Prevelakis.»
Finalment, l'escriptor gironí Miquel Pairolí va afirmar que «Les pàgines de Prevelakis indueixen a diverses reflexions sobre les conseqüències en forma de dolor i mort que ha tingut la complexa barreja ètnica i religiosa de l'Europa sud-oriental.»
  

Ventiladores Clyde

Ventiladores Clyde és probablement l'obra més important del dibuixant Seth, un dels noms imprescindibles del còmic independent nord-americà, a la qual ha dedicat prop de vint anys. Hi desplega la seva saviesa i elegància gràfica, hereva dels il·lustradors del The New Yorker dels anys trenta del segle passat.
Ventiladores Clyde és la història de dos germans que lluiten per mantenir a la superfície una obsoleta empresa familiar incapaç de competir amb els nous models de negoci i els constants avenços tecnològics. Amb aquest teló de fons, Seth desgrana una emocionant història familiar plena de disgustos i desencontres que redunda en una atmosfera narrativa desoladora i malenconiós.
El mestratge de l'autor en el desenvolupament de personatges complexos i creïbles, unit al seu aspecte gràfic, converteix Ventiladores Clyde en un gran còmic; però, a més, l'habilitat de Seth per imposar al lector un ritme que acosta el treball a la poesia en fa una obra única i eterna.

COMENTARI: De la meva etapa de gamer impulsiu recordo la predilecció que sentia per les aventures gràfiques, noms com Monkey Island, Indiana Jones and The Fate of Atlantis o Day of the Tentacle em venen a la memòria acompanyats d'una agradable sensació de plaer lúdic.
Dins el vessant editorial, les novel·les gràfiques també tenen el seu pes específic i, cada vegada més, demostren que la conjunció de dibuixos i textos formen un tàndem altament assertiu, sobretot si els autors exhibeixen el seu talent creatiu. Això passa amb Ventiladores Clyde, una novel·la gràfica del canadenc Seth (Gregory Gallant) que ha esdevingut una autèntica joia del còmic del segle vint-i-u.
Un llibre imprescindible, amb més de vint anys d'incubació, que s'ha convertit en un autèntic plaer visual i que ve acompanyat d'un potent entramat narratiu impregnat de malenconia pel pas del temps i per l'ascensió i caiguda dels valors materials i espirituals.
El reconegut periodista i crític literari Toni Puntí va catalogar Ventiladores Clyde com el millor llibre de l'any 2019.
 

Seixantisme

Els anys 1960 són absolutament decisius per a la configuració de la societat catalana actual. En aquella dècada té lloc un moviment politicocultural que podem convenir a anomenar Seixantisme, i que va ser d'una importància equiparable a la que van tenir abans el Modernisme i el Noucentisme.

Seixantisme és la primera aproximació a la cultura catalana d'aquells anys, en tots els seus aspectes: de la literatura al teatre, del disseny a la renovació pedagògica, i de les arts plàstiques als moviments socials. Aquest assaig, que incorpora les aportacions acadèmiques que s'han produït en els darrers anys, però també aporta molta informació de primera mà, reconstrueix una seqüència que no estava explicada enlloc. I situa els anys seixanta en la història de la cultura, tot remarcant-ne els punts àlgids: obres, moments i esdeveniments.

Com diu Julià Guillamon en el pròleg, aquest llibre per a molts serà un descobriment. Per a d'altres serà una manera de fer encaixar un trencaclosques de lectures o de records. Serà un estímul per aprofundir, contrastar, completar. Per als lectors que vindran serà una referència indiscutible.

COMENTARI:  Seixantisme és un neologisme que va crear Josep M. Muñoz, director de la revista L'Avenç, l'any 2006. Es refereix al segon i últim gran moviment politicocultural d'aquest país, anys després del primer, el modernisme-noucentisme. Com va escriure l'escriptor Maurici Serrahima «... mai el catalanisme, és a dir el patriotisme català, no havia estat tan fort com ara! [...] cap de les etapes anteriors que jo havia viscut no va donar el que ha donat aquesta».

Aquest llibre és un recull exhaustiu dels fets més transcendents que va viure el poble català durant la darrera etapa de la dictadura franquista, quan la claror començava a albirar-se i calia arremangar-se de valent per atansar-la, sense que es pogués escolar per cap diminuta escletxa.

L'autora, Marta Vallverdú, s'atura en els apartats més decisius que han configurat el decenni: els universitaris, Òmnium Cultural, Gran Enciclopèdia Catalana, Nova Cançó, Bocaccio (sic) i Rosa Sensat, entre altres. Un assaig que recull un conjunt d'articles que ella mateixa havia anat publicant a la revista L'Avenç, entre els anys 2011 i 2022.