L'esperit del temps

L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana.

COMENTARI: Tal com manifesta el propi autor, aquest llibre ens descobreix com les universitats alemanyes i austríaques van ser còmplices i van planificar i justificar les passes del programa eugenèsic del nazisme. «Ens equivoquem si pensem en el nazisme com un moviment de quatre embogits», assegura l’autor que afegeix: «Si presentem els nazis com quatre pirats estem tapant tot aquest món acadèmic que va fonamentar científicament el programa de Hitler». Alguns d'ells tan eminents que, fins i tot, van guanyar un premi Nobel malgrat haver dedicat molts anys de la seva carrera a servir intel·lectualment els propòsits nazis. Ho justificaven assenyalant que la seva trajectòria era fruit de l'esperit del temps.