L'hivern del món

La segona part de la trilogia The Century segueix el camí traçat per la precedent. Però ara canvien els protagonistes ja que els fills de les sis famílies prenen el relleu dels pares i desplacen el centre de gravetat narratiu a una generació més jove disposada a reeixir en les seves lluites personals, polítiques i militars durant l'època de Hitler, la Guerra Civil Espanyola, la II Guerra Mundial i els anys de desenvolupament de la bomba atòmica.

L'hivern del món destaca per l'exhaustiva descripció del terror nazi, monopolitzat per les camises brunes i les SS, i la seva corresponent rèplica soviètica –amb les brutals agressions de l'Exèrcit Roig–, un cop acabada la II Guerra Mundial a Europa. Dues cares de la mateixa moneda que l'autor s'esmerça en diseccionar per tal de constatar com els extremismes són germans bessons. En aquest punt convé recordar que Ken Follett sempre ha estat d'ideologia centreesquerrana a l'igual que la seva dona, Bàrbara, una reconeguda parlamentària del Partit Laborista durant tretze anys.

Erik cantava amb sinceritat. Havia donat suport al règim soviètic tan cegament com ho havia fet amb els nazis. Carla primer va quedar desconcertada i es va posar feta una fúria, però hi va acabar trobant una resposta lògica, per bé que llastimosa. Erik era una d’aquelles persones que tenen tanta por a la vida que prefereixen viure sota una autoritat severa, sota un govern tancat a qualsevol dissidència, sota la veu d’algú que els digui com s’ha d’actuar i de pensar. Eren idiotes i perillosos, però n’hi havia moltíssims.

Aquesta ambiciosa visió del món del segle XX ha d'acabar l'any vinent amb la publicació del tercer episodi. De segur que l'autor tornarà a regalar-nos unes hores de lectura entretinguda que ens serviran per descobrir i comprendre els fets més importants del segle anterior. Un altre exercici d'amena lectura instructiva.