07 de març 2013

La caiguda dels gegants

Durant l'acte de presentació de La caiguda dels gegants (2010) a Madrid, el 20/10/2010, Ken Follett manifestava que volia escriure sobre el segle XX perquè és un període de violència, però també del naixement de la democràcia. I ningú s'ha enfrontat –fins ara– a aquest repte. Més a més, volia que el lector entengués com es va arribar a la I Guerra Mundial quan ningú la volia o perquè la Revolució Russa va suposar una flama d'esperança.

Ens trobem davant la primera entrega de la trilogia The Century centrada en la I Guerra Mundial i la Revolució Russa. La segona, L'hivern del món (2012), té com a escenari la II Guerra Mundial i la tercera, Edge of Eternity, prevista pel 2014, situarà l'acció en plena guerra freda. 

La caiguda dels gegants és protagonitzada per cinc famílies diferents: Els Williamsminers de carbó a Gales, els Fitzherbert aristòcrates anglesos–, els Peixkov –germans russos–, els Ulricharistòcrates alemanys– i els Dewar –americans–. L'acció comença l’any 1911, el mateix dia de la coronació del rei Jordi V. El destí dels Williams, una familia minera de Gal·les, està unit al dels Fitzherbert, aristòcrates i propietaris de mines, establint-se –fins i tot– una relació prohibida entre el comte Fitz i Ethel Williams. Lady Maud Fitzherbert s’enamorarà de Walter von Ulrich, un membre de l’embaixada alemanya a Londres. Les seves vides quedaran lligades a la de Gus Dewar, assesor del president dels EUA, Woodrow Wilson, i la dels germans russos Grigori i Leonid Peixkov, a qui la guerra i la revolució els ha allunyat del somni de buscar fortuna a América.

Va fer una pausa i després va tornar a alçar la veu per concloure.
— No, jo no insulto lord Fitzherbert, ni Perceval Jones —va dir, assenyalant els dos copaltes de la primera fila—. Em limito a dir-los: Vostès, senyors, són història. — Hi va haver una aclamació. Billy va dirigir la mirada més enllà dels de davant de tot, cap als miners congregats, aquells homes forts, valents, que havien nascut sense res però s'havien sabut guanyar la vida i també la de les seves famílies—. Companys treballadors —va dir—. Nosaltres som el futur!
Va baixar del cadafal.
Fet el recompte de vots, Billy va obtenir una victòria aclaparadora.

Si un ha llegit Els pilars de la Terra sabrà que Ken Follett és garantia de qualitat. La grandiosa novel·la ambientada en l'Edat Mitjana fou considerada per la BBC com una de les obres més apreciades de la literatura britànica, assolint la fita més valorada: ser aclamada tant per la crítica com pels lectors. Vint anys més tard, l'escriptor gal·lès enceta un ambiciosa trilogia que pretèn dramatitzar els fets més importants del segle XX amb la complicitat de cinc famílies d'indrets diferents. La caiguda dels gegants és el primer capítol i abarca l'abans, el durant i el després de la I Guerra Mundial, amb un rigor històric impecable que permet seguir uns fets transcendentals a través de les vivències personals i familiars dels protagonistes. És una novel·la coral amb un background poderós que, sovint, passa per sobre del propi relat de personatges. Sense massa recursos ornamentals i amb un llenguatge planer i mesurat, Follett ens ofereix una visita guiada del món de començaments del segle passat. Una visita imprescindible que ens indueix a submergir-nos d'immediat en la lectura de la segona entrega.