Bar Urgel

Un jove madrileny passa els seus dies cuidant de la seva mare malalta, passejant amb el seu amic el Gordo i anotant frases inconnexes al Bar Urgel, impulsat per una vaga ambició de trobar una transcendència a través de l'escriptura, un sentit a la seva nefasta existència. És en aquest ambient amistós del bar, envoltat d'homes que encarnen allò que més odiava i allò que més temia del seu difunt pare, on a poc a poc cristal·litza la recerca silenciosa del protagonista. Entre broquetes de truita i cerveses, sermons improvisats al fil de la tertúlia televisiva, perorates etíliques de tint masclista, arrel xenòfoba i homofòbia desaforada, el protagonista se sent de vegades acorralat per una massa coral que no fa sinó corroborar la insofrible decadència. Altres vegades, no obstant, troba una insospitada poesia en aquesta rotllana de personatges que l'acull com un més.
En aquesta novel·la iniciàtica, guanyadora del I Premi de Narrativa Diana Zaforteza, Pablo Gallego Boutou juga amb diferents estils en què combina lirisme i oralitat per il·luminar la tragèdia amb bellesa, tendresa i sentit de l'humor. En una atmosfera de desencís, la literatura i l'art aclareixen les pors i il·luminen un territori narratiu propi, una via que permet desgranar les pròpies contradiccions, resistir davant dels grans desenganys i revelar com ens fa caure insondable. Una novel·la sobre l'alleujament de la tristesa i del dolor, sobre la cura dels altres i la recerca del plaer, sobre l'amistat compromesa i la necessitat d'un espai comú on pertànyer.