L'’amic, un llibre melangiós i detallista, és una meditació sobre la pèrdua i la solitud i una celebració del poder transfigurador de l'’estimació entre persones i gossos. Un relat emotiu sobre l'’amor, l'’amistat, el dolor, la guarició i el lligam màgic entre una dona i el seu gos.
COMENTARI: Feia més de tres anys que tenia aquest llibre a la prestatgeria dels pendents i no m'atrevia a començar-lo. Tenia por que em faria patir molt ja que la sinopsi argumental així m'ho indicava. De totes maneres, i fent el cor fort, després de llegir-ne ressenyes altament positives vaig decidir emprendre'n la lectura i jutjar per mi mateix. La decisió no podia ser més encertada.
Mentre el llegia m'han vingut al cap aquelles declaracions de Quentin Tarantino que deia que la seva línia roja l'impossibilitava representar la mort dels animals en el cinema. Ho deia un director en què la sang i el fetge dels éssers humans és paradigma de les seves pel·lícules. També tenia molt present el comentari de l'aviador Louis Zamperini que afirmava que un dels records més terribles del seu tràngol com a presoner de guerra al Japó era el d'un guàrdia torturant un ànec.
Aquesta obra és un cant a la bonhomia animal, aquí representada per un gran danès que ha de sofrir la pèrdua del seu cuidador, s'ha d'adaptar després a la nova persona que se'n fa càrrec i ha d'acceptar la davallada biològica final. Tot això explicat d'una manera molt entendridora que provoca les llàgrimes dels lectors més entregats. Al final del llibre, tots ens hem enamorat de l'Apollo i acompanyem amb una sincera plorera el dol de la protagonista.
Malgrat tot, el llibre també recull un munt de referències sobre el món literari i un conjunt de cites sobre autors de referència, entre les quals destaco els comentaris elogiosos sobre el llibre de Rainer Maria Rilke titulat Cartes a un jove poeta. Recomanació que, des d'ara, acabo d'incloure en la meva llista de desitjos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada