Roma desordenada

Roma ens permet ser voyeurs de la nostra pròpia història. De les tombes dels etruscs a la mundana Via Veneto, de Neró a Pasolini, passant per Caravaggio, Bernini, Borromini i Winckelmann —amb escala espanyola a Alberti, Zambrano o Gaya—, aquest és un llibre que es proposa ajuntar de nou les pedres d'una maçoneria eterna per explicar-ho tot una altra vegada de la ciutat que ho sap tot. Una missió embogidora, saltant de segle en segle, amb un ull posat a la Roma urbi i un altre a la Roma orbe, un a les relíquies dels sants i un altre als torsos nus de les estàtues, un a la confusió i un altre a la calma, en un viatge per la ciutat on, com en una arca de Noè, s'han salvat totes les històries de la història, i que és la demostració culminant que l'ésser humà ha conegut la bellesa.
Des d'una perspectiva personalíssima i polièdrica, Juan Claudio de Ramón ofereix, amb erudició i l'emoció de l'estranger que es descobreix romà, un mosaic de fets històrics, anècdotes, curiositats, gastronomia i cales literàries i artístiques en diferents èpoques. Roma desordenada és l'apassionat relat del viatger que, feliçment captiu, esdevé habitant d'una de les ciutats més conegudes i, tanmateix, per inabastable, desconegudes del món. I és que «dir que tots els camins porten a Roma és menys exacte que dir que de Roma surten tots els camins». 

COMENTARI: Fa set anys vaig disfrutar molt amb la lectura del fabulós llibre de Javier Reverte, Un otoño romano. Al meu entendre, un relat gairebé insuperable.
Ara torno a la temàtica romana amb Juan Claudio de Ramón i la seva obra Roma desordenada, un extens treball dividit en 74 capítols que, com indica el títol, resegueix –desordenadament– aspectes ben diversos de la capital italiana.
Com sempre sol passar en llegir un text tan llarg i fragmentat, trobem capítols més interessants que altres. Gràcies a l'autor he descobert moltes coses que desconeixia de Roma, com la poca estima que senten els romans pel seu riu i la dantesca rivalitat entre Bernini i Borromini que es pot copsar seguint algunes obres que trobem per la ciutat.
És un llibre atractiu però penso que queda molt lluny de l'esmentat a l'inici: el de Javier Reverte.
Finalment, cal recomanar que la lectura es faci a prop d'una pantalla per tal de poder seguir visualment tot allò que l'autor ens descriu. L'experiència hi surt guanyant.