Mites

Mites és un dels textos fonamentals i de referència dins de la represa literària catalana després de la guerra civil.Està constituït per textos, sovint punyents, en els quals l'autor ofereix dues cares de la realitat: una de d'immediata, mecànica i una altra de més elaborada i lliure. Meitat lírics, meitat narratius, els Mites són un mecanisme de precisió on cada peça respon del seu contingut específic i, a la vegada, del sentit global d'una reflexió dramàtica sobre la condició humana.

COMENTARI: Quan m’estava documentant sobre la vida i l’obra d’Anna Dodas, la malaurada poeta de Folgueroles, tràgicament assassinada l’estiu del 1986, vaig descobrir que va dedicar la seva tesi de llicenciatura a l’obra Mites de Jordi Sarsanedas. Aquest fet em va despertar l’interès per conèixer de primera mà tant aquest llibre com la pròpia tesina redactada per l’escriptora osonenca.
Amb Mites, Jordi Sarsanedas va guanyar el premi Víctor Català del 1953. Se’n publicà una primera edició l’any 1954, amb una presentació escrita per Salvador Espriu, i una segona edició l’any 1976 amb pròleg de Joaquim Molas per al qual aquests mites són producte d’una crisi de joventut i constitueixen una dramàtica reflexió sobre la condició humana.
Conformen un total de quinze breus narracions curulles d’onirisme, surrealisme i absurd, en les que l’ofici de narrador ha quedat eclipsat per la versatilitat del poeta que surt a la recerca d’un lirisme suggerent i insinuador, cavalcant entre la realitat i el somni, i ple de referències literàries locals o universals, cultes o populars. L’obra s’estèn com un mapa i projecta diferents itineraris a partir d’unes estacions que oposen la realitat quotidiana a la del somni.
Per l’autor, la seva obra és oberta, irremeiablement ambigua, formada per una complexa multivocitat dels textos i afegeix: Em repugna d’explicar-me. En primer lloc perquè els meus Mites, si són alguna cosa, són precisament un intent de lliurar, de transmetre sense explicar. No són explicacions, sinó implicacions.