Els llits dels altres

La Claustre atura el cotxe en una fonda de carretera de l’antiga Nacional. La visita a la seva mare l’ha deixat rebregada i necessita calmar-se. Darrere la barra, l’atén una antiga coneguda amb un passat tèrbol i un germà que es va penjar quan anaven juntes a escola. «Encara no t’agrada res?», li demana d’entrada. «Ara ja menjo de tot», respon ella. A fora ja és fosc, i les confidències de tota una vida encendran la nit a fogonades.
Anna Punsoda il·lumina els racons més obscurs de l’ànima de la Claustre amb una prosa neta i contundent, devastadora i alhora tendra. També enlluerna amb la seva mirada el cos i el sexe de la protagonista, esculpits a cops de cisell per l’alcoholisme del pare, l’apatia frustrant de la mare i una innocència robada que l’ha portada a perdre’s en els llits dels altres. Totes aquestes herències, la Claustre les fita cara a cara, per més sòrdides que siguin, per més tristes i vergonyants. Sense escarafalls, sense abandonar-se al ressentiment i la desolació. Amb la bona dosi d’humor negre pròpia dels qui s’han abocat a un abisme sense fons i han sobreviscut.

COMENTARI: La crítica l'ha considerat, i no sense raó,  com un «catàleg de desgràcies», doncs els primers trenta anys en la vida de la Claustre han estat suficients per emprendre diversos viatges d'anada i tornada als abismes més pregons. Des d'uns pares altament tòxics fins a unes amistats necessàriament vàcues, la nostra protagonista va traçant un costerut recorregut que només pot positivar mitjançant les diminutes escletxes per on s'albira algun punt de llum. Com manifesta la pròpia autora, el llibre pretén explicar que tot és «un anar fent».