La batalla por los puentes

Al setembre de 1944 les tropes aliades avançaven per Holanda i es disposaven a creuar el Rin per envair Alemanya; però el desastre d'Arnhem, l'última victòria alemanya, anava a allargar el conflicte més enllà del previst. Basant-se en una amplíssima documentació, que s'utilitza aquí per primera vegada, Antony Beevor no només reconstrueix la veritat del que ha passat -molt diferent al que van comptar fa uns anys una versió novel·lada i una pel·lícula- sinó que el fet de disposar de diaris i de testimonis personals li permet reviure la veritat de la guerra, a través de les experiències individuals dels soldats en el combat o del relat dels patiments dels habitants d'Arnhem, sotmesos tres vegades al pillatge i massacrats pels alemanys. Beevor mostra aquí, no només el seu coneixement de la guerra, sinó el seu mestratge de gran narrador.

COMENTARI: He llegit moltes obres de Beevor, en totes elles ha presumit d'una documentació desbordant que facilita una dissecció exhaustiva de qualsevol detall de la contesa. Però amb això no n'hi ha prou, cal que l'autor trobi aquell ritme narratiu apropiat que no cansi al lector i que li faciliti una comprensió amb esforç proporcionat.
 

El naufragio

Tot va començar el 2012, quan Artur Mas va tornar de la Moncloa amb la negativa de Mariano Rajoy a abordar un pacte fiscal per a Catalunya. Aquell president de la Generalitat designat a dit per Jordi Pujol va emprendre llavors una carrera imparable abraçat a l'independentisme en el qual mai havia militat. Va avançar en la via del desafiament a l'Estat espanyol com qui s'endinsa en un bosc d'espessa mala herba que es va tancant a l'esquena, en la confiança que el seu rival a la Moncloa cediria o seria obligat a fer-ho pels líders europeus. 
Què va impulsar Mas a enfilar aquesta direcció? Qui va influir-lo durant el trajecte? ¿Hi va haver algun moment en què va ser possible canviar el curs de la història i evitar una de les majors crisis institucionals i polítiques d'Espanya? Al final, Carles Puigdemont, alcalde de Girona, independentista de bressol, va prendre el relleu i va proclamar una república simbòlica que només va servir perquè Catalunya perdés l'autogovern de què havia gaudit durant quaranta anys. «No vull ser el president de Freedonia», va dir Puigdemont en una espurna de clarividència just abans de sucumbir a l'apel·latiu més corrosiu i letal de tots, el de «traïdor», i declarar una independència simbòlica que va acabar naufragant.

COMENTARI: El relat cronològic del procés, entre 2012-2017, està molt ben fet però jo hi trobo a faltar més revelacions que apartin el text d'una simple recopilació de fets que, en el seu dia, ja van ser recollits i explicats per la premsa quotidiana.

La mort del comanador (I)

Per primera vegada en molt de temps, l’autor de Tòquio blues i Kafka a la platja recupera la veu en primera persona per explicar la història d’un pintor a qui la dona abandona inesperadament. El pintor, que busca què pintar per reflectir aquest sentiment de pèrdua, se’n va a viure a una casa aïllada al mig de la muntanya que pertany al pare d’un amic seu, un famós pintor que ara viu retirat en una residència. De cop, a les nits, comença a sentir el so d’una inquietant
campana que no sap d’on ve.
En aquesta novel·la que no pots parar de llegir, hi apareixen personatges estranys, situacions impossibles, túnels, passadissos, anades i vingudes en el temps... tot d’una versemblança impactant i molt ben construït en el marc de l’univers tan personal de l’autor que tant agrada als seus lectors.

COMENTARI:  No sé que tindrà Murakami que comences a llegir-lo i, quan te'n dones compte, ja has passat un munt de pàgines. Com sempre, una lectura agradable amb la dosis justa d'elements fantàstics que mai arriben a enfarfegar. Com en les llargues pel·lícules clàssiques, ara s'imposa un descans abans de poder-ne llegir la conclusió.

L'art de portar gavardina

L’art de portar gavardina és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d’aquest recull revelen una capacitat d’observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d’un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d’estar a l’altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l’adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l’absurd i la capacitat de sorprendre’s els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.

COMENTARI: Lleument apartat de la ironia que ens acostumava a oferir en contes precedents, l'autor es despulla del tot quan s'endinsa en algunes vivències autobiogràfiques amb els pares, la parella i els fills. Tot plegat per completar un relat melangiós de futur incert, on la fina línia que separa realitat de ficció és transgredida eficientment.

La trama matrimonial

Universitat de Brown, 1982. Madeleine Hanna, alumna aplicadíssima d'anglès i romàntica incurable, està escrivint la seva tesi sobre Jane Austen i George Eliot, autors de grans trames sobre el matrimoni. Mentre la Madeleine estudia les motivacions antigues del cor humà, la vida real, en forma de dos homes molt diferents, intervé. Leonard Bankhead, científi brillant i solitari carismàtic, atrau la Madeleine amb una intensitat que li sembla impossible de resistir. Entretant, el seu vell amic Mitchell Grammaticus, un estudiant de teologia que busca alguna mena de veritat a la vida, està convençut almenys d'una cosa: que ell i la Madeleine estan destinats a estar junts. Però quan tots dos acaben la universitat, hauran de triar com volen que acabi el seu propi pla de casament.

COMENTARI:  És un relat profusament documentat que, malgrat alguns paratges mortificants que desperten la temptació d'abandonar la seva lectura, és capaç de refer-se sobre si mateix per així poder culminar-lo amb una gratificant sensació de satisfacció per la feina ben feta.

Dos taüts negres i dos de blancs

La matança d’una família de masovers a Carreu l’any 1943 va commocionar les masies i els pobles veïns d’aquest racó del Pallars Jussà. La notícia de l’assassinat múltiple no va arribar gaire més lluny. En una època en què calia donar la imatge que la nueva España era un paradís de pau, la censura va fer callar la premsa. Setanta anys després, Pep Coll investiga els secrets d’aquest fet esfereïdor que va marcar la seva infantesa a Pessonada. D’entrada, és una història molt semblant a la famosa matança de Kansas, novel·lada per Truman Capote, però les conseqüències del crim del Pallars van ser diametralment oposades: la premsa va oblidar el cas, i la justícia franquista no va saber, o no va voler, resoldre’l. A partir del relat biogràfic dels personatges reals que van intervenir en els fets, Pep Coll ens ofereix una novel·la excepcional, rotunda i absorbent. Sens dubte, la seva obra més personal.

COMENTARI:  Cada capítol exposa el punt de vista personal d'un personatge de la novel·la sobre els tràgics fet del 1943. Malgrat aquesta diversitat de protagonistes, la narració no se'n ressent gràcies a l'ofici d'un gran escriptor com és en Pep Coll.

Tor, tretze cases i tres morts

Tretze veïns, amos d’una muntanya. Al poble de Tor, tocant a Andorra. Poderosos que s’enfronten. Interessos, contraban, l’orgull de la força. Estranys assassinats i sentències que fan créixer la crispació.
Carles Porta ha investigat la història de Tor, la muntanya maleïda. Hi va anar, la primera vegada, per fer un «30 Minuts» per a TV3. I va quedar atrapat. Durant vuit anys ha tornat repetidament a Tor, per parlar llargament amb uns personatges difícils, plens d’odi, de por i de secrets.
Aquest és el llibre d’una arriscada aventura periodística convertida en narració literària –recordant el nord-americà Truman Capote. Les escenes més tenses i també les més grotesques, retrats de personatges que impressionen per la seva ràbia encesa. Els lectors devoraran aquestes pàgines amb la passió i l’avidesa que desperten les grans històries.
A Tor, tretze cases, tres morts, el misteri que continua. Com la ira del vell Palanca: «Me van robar, me van intentar matar, i encara sóc jo lo cabrón! Només em queda una solució: morir matant!».

COMENTARI: Quan la realitat supera a la ficció ens podem trobar amb relats que, si estan ben construïts, ens poden immergir de ple dins el seu poderós microcosmos, sense solució de continuïtat. I aleshores, un sent la necessitat de visitar aquest indret del Pallars Sobirà, recuperar el documental del 30 minuts i llegir, d'una vegada, l'obra més coneguda de Truman Capote.

Conversaciones entre amigos

Després de recitar els seus poemes en una vetllada literària a Dublín, Frances i Bobbi coneixen a Melissa, una atractiva escriptora que vol publicar un reportatge sobre elles. Aquestes dues universitàries que en el passat van ser parella es veuen atretes cap a ella i el seu marit Nick: un matrimoni acomodat que s'acosta a la quarantena i amb el que acabaran formant un complex mènage à quatre. 
Ambientada a la bohèmia artística irlandesa, aquesta història d'amors lliures i relacions ambigües ofereix un retrat honest d'una generació que rebutja les etiquetes imposades.
Entre presentacions de llibres, estrenes teatrals i vacances a la Bretanya francesa, les converses dels personatges converteixen el debut de Sally Rooney en una novel·la d'idees marcada per uns diàlegs ocurrents i un hàbil sentit de l'humor. L'autora investiga les delicades crueltats de la interacció humana en una obra intel·ligent sobre l'amistat, el desig i la gelosia.

COMENTARI: Visió actualitzada de les tempestuoses relacions sentimentals entre diferents éssers humans, abraçant conceptes tan lliscosos com la innocència, la infidelitat, l'individualisme, el plaer i la crueltat.

El Nix

Si en les llegendes nòrdiques el Nix és un esperit que apareix en forma de cavall blanc i roba nens, en aquesta primera novel·la de Nathan Hill –la publicació de la qual va provocar un petit terratrèmol en el món literari nord-americà que la va rebre amb un entusiasme desbordant– es tracta d'una presència intangible i indeleble que simbolitza aquest moment crucial en què la nostra existència descarrila i ja no és capaç de recuperar el seu curs. Així és com la vida de Samuel Anderson, escriptor bloquejat, professor fastiguejat en una universitat de segona categoria i addicte als videojocs online, ha estat marcada pel Nix. La seva mare, Faye, se'n va anar de casa quan ell tenia un any i, després de més de dues dècades, va tornar a aparèixer de la forma més insospitada. Ha comès un delicte absurd amb presumptes motivacions polítiques que acapara els programes de notícies, inflama les xarxes i encén les passions d'uns Estats Units dividits davant el cas. Els mitjans presenten a Faye com una radical hippie amb un passat sòrdid; tanmateix, fins a on sap Samuel, la seva mare era una noia normal que es va casar amb el seu nòvio de l'institut. Quina versió és la veritat? Una mesura que indaga dins la història familiar –i, per tant, del seu país–, traslladant el focus des del Mig Oest rural dels anys seixanta fins a la Nova York més actual, la del moviment Ocupem Wall Street; passant pels disturbis de Chicago del 1968 i, finalment, desplaçant-se a la Noruega de la Segona Guerra Mundial. 
Amb una sorprenent varietat de recursos narratius i un abrasiu sentit de l'humor, Nathan Hill ens guia, amb mà mestra, per aquesta mena de comèdia humana, que suposa una degradació crítica dels aspectes més denigrants de la societat contemporània.

COMENTARI: És una novel·la que ens recorda molt a Llibertat (2010) de Jonathan Franzen, una autèntica obra mestra de la literatura contemporània nord-americana. Sense arribar a l'impressionant nivell d'excel·lència de la predecessora, Nathan Hill aconsegueix un relat extraordinari que, de segur, no deixarà indiferent a ningú. Un nou autor a seguir.

Del Mississipí al Llobregat

Una tarda, en tornar de l’escola, un nen de 8 anys es troba tota la família reunida al voltant de la taula del menjador. Els adults interrompen la conversa i, visiblement incòmodes, l’envien a jugar al carrer. Amb aquesta escena, ambientada a un poble de la conca del Llobregat durant la postguerra, comença aquesta novel·la que finalitzarà, dos anys després, amb una altra escena familiar.

Ambdues escenes són autobiogràfiques. Però aquest llibre no és cap autobiografia perquè entre una i l’altra, descabdellant el fil de les relacions personals, la trama transcendeix no només la família del ferrer del poble sinó també el seu temps, fins a remuntar-se als inicis de la revolució industrial. Traficants d’esclaus, pagesos que es venen els horts perquè hi facin fàbriques, telers de segona mà comprats a Anglaterra, assetjament sexual a obreres, masovers que viuen sense llum elèctric, els crims a la rereguarda durant la guerra civil, la postguerra… Nobleses i misèries de tota mena que retraten un segle i mig que va canviar Catalunya com un mitjó, tant en l’àmbit econòmic com el social.

COMENTARI: Una altra òpera prima escrita, molt ben escrita, per un artesenc. En aquest cas, farcida d'apunts autobiogràfics que ajuden a il·lustrar els fets més rellevants esdevinguts en un municipi de la Catalunya interior entre els segles XIX i XX.

Ordesa

Realitat i ficció es barregen en aquesta novel·la escrita amb una veu valenta i transgressora que ens explica una història verídica, difícil, en la qual tots podem reconèixer-nos. Des del esquinç de vegades, i sempre des de l'emoció, Vilas ens parla de tot allò que ens fa éssers vulnerables, de la necessitat de aixecar-nos i seguir endavant quan no sembla possible, quan gairebé tot el que ens unia als altres ha desaparegut o ho hem trencat. És llavors quan l'amor i cert distanciament -també el que ens permet la ironia- pot salvar-nos.

COMENTARI: Amb molta cruesa, desesperança i subjectivitat, però mantenint un to essencialment poètic, l'autor construeix el relat d'unes relacions familiars en una Espanya de la segona meitat del segle XX. El tema de la mort és omnipresent, d'una manera obsessiva.

El auge de Alemania

La Segona Guerra Mundial és un dels conflictes més importants de la història, però durant set dècades el seu relat ha quedat fixat per les obres de la generació anterior d'historiadors, molt marcades per la propaganda i la interpretació de la limitada informació de què es disposava .
James Holland, un dels principals experts en història de la Segona Guerra Mundial, ha passat més d'una dècada explorant arxius i memòries, i ha tingut accés a registres oficials que no s'havien estudiat fins ara. Ha visitat incomptables camps de batalla i entrevistat a supervivents, dels quals ha obtingut testimonis inèdits.
 Gràcies a la seva exhaustiva investigació, Holland planteja una nova narració de la Segona Guerra Mundial a Occident, qüestionant hipòtesis i suposicions que han marcat les interpretacions històriques d'aquesta contesa, i que han donat forma al nostre món actual. Aquesta és, en veritat, una història de la Segona Guerra Mundial com mai has llegit.

COMENTARI: Sorprenent estudi que desmitifica moltes veritats que, fins ara, s'havien acceptat sense oposició: des del potencial extremament exagerat de l'exèrcit alemany fins la suposada impotència de França a l'hora de repel·lir la invasió nazi.
   

La fábrica de las fronteras

Les Guerres de Secessió iugoslaves de 1991-2001, van tenir un paper històric similar al de les Guerres Balcàniques de 1912-1913: anticipar esdeveniments decisius que pocs van poder entreveure durant el seu desenvolupament. En plena eufòria després de la victòria a la Guerra Freda i al llarg d'una dècada, les grans potències occidentals van assajar allí estratègies i procediments que serien aplicats una vegada i una altra vegada, arribant fins i tot a manifestar-se en els conflictes de la Primavera Àrab, el 2011. I també durant les Guerres de Secessió iugoslaves la Unió Europea va iniciar un camí puntejat per perilloses tensions internes.

L'autor, Francisco Veiga, se centra en el desenvolupament de les guerres i el context internacional que va permetre i va ajudar a que el sud-est del Vell Continent, i com a conseqüència de la destrucció violenta de Iugoslàvia, sorgissin 8.725 km de noves fronteres, on abans només n'hi havien 2.246, complicant el procés d'ampliació de la Unió Europea durant llargs anys.

A FAVOR: Impecable relat d'uns fets abominables ocorreguts fa quatre dies a les portes de casa nostra.

EN CONTRA: Absolutament res. 
  

Permagel

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna d'aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel la familiar. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s'esquerdi. I començar.

A FAVOR: Un reguitzell de metàfores, comparances, hipèrboles i recursos poètics que, de tan ben utilitzats, fan fàcilment digerible una narrativa arriscada.

EN CONTRA: El fons de la novel·la està molt allunyat del virtuosisme de la forma.

La vuelta al mundo en 80 cementerios

La vuelta al mundo en 80 cementerios és un passeig pels cementiris més importants del món. A través de les seves pàgines els cementiris més importants del món són recorreguts explicant les anècdotes i històries més curioses que en ells s'han produït. Narrat de manera agradable, senzilla i àgil, a La vuelta al mundo en 80 cementerios visitarem els cementiris de la Madeleine de França, de Hólavallagarður de Reykjavík, el cementiri jueu de Praga o les grutes vaticanes, entre d'altres.

A FAVOR: En moltes ciutats, alguns cementiris s'han convertit en autèntiques atraccions turístiques. Calia un llibre com aquest per aportar, d'una manera senzilla però rigorosa, una visió ràpida sobre 80 dels cementiris més emblemàtics del món actual.

EN CONTRA: Les 80 visites són curtes, ben documentades i molt amenes. Potser trobaria a faltar descripcions més extenses en alguna d'elles.
  

August Gil Matamala

Els somnis, els bons i els dolents, solen abolir el temps. Però mai l’esperança. Parlar avui de la vida d’August Gil Matamala –tres anys de República, tres de guerra, trenta-nou de dictadura i trenta-nou de democràcia formal– és parlar d’una veu fidel als principis universals de llibertat i justícia. Una veu resistent –crítica i sòlida, discreta i perseverant– sota qualsevol circumstància: primer, contra la negra nit del franquisme; després, contra les renúncies i frustracions que van originar el règim del 1978; avui, contra les desigualtats globalitzades del segle XXI. 

Endinsant-se en la contrahistòria feta des de baix i a l’esquerra, David Fernàndez i Anna Gabriel Sabaté estiren el fil roig col·lectiu d’un intens itinerari vital, per reteixir el relat fèrtil d’una part de l’esquerra social –la més oblidada– d’aquest país i d’una vida quotidiana que amaga episodis extraordinaris. Advocat de referència durant cinc dècades en el front laboralista i antirepressiu –davant el TOP, l’Audiencia Nacional o el Tribunal d’Estrasburg–, l’evolució política també descodifica passat, present i futur: del PSUC antifranquista a l’autonomia obrera fins a arribar a l’independentisme d’esquerres. Tota una vida, doncs, dedicada la lluita per les llibertats democràtiques, socials i nacionals que ens permet entendre d’on venim, saber on som i per què, i encarar els reptes majúsculs que encara afrontem avui als Països Catalans i al món.

A FAVOR: Biografia necessària d'un home coherent, íntegre, fidel i rigorós en el treball; com el defineixen molts dels seus companys.

EN CONTRA: Un bon resum, en alguns paratges, hauria facilitat i amenitzat millor la tasca del lector.
  

Els estranys

L’any 1837, en plena guerra carlina, en un moment en què xoquen amb violència el passat i el futur, un jove prussià travessa els Pirineus per lluitar a favor de l’Ordre, però un malentès el deixa encallat en una ciutat ruïnosa i desconcertant. Amb el pas dels dies la seva estupefacció no fa més que créixer, fins que se li converteix en una companyia persistent, en l’única manera que li queda de mirar-se el món. L’amistat, la família, la religió, la política: en aquest lloc tot s’acaba capgirant, o transfigurant, o destarotant.

A FAVOR: Llenguatge molt ric, amb una exhibició clamorosa de l'adjectivació.

EN CONTRA: D'entrada, només d'entrada, sorprèn la seva brevetat.
  

Próxima estación, Atenas

En la seva sèrie de novel·les policíaques, Petros Màrkaris envia sempre al comissari Kostas Kharitos a investigar pel laberint d'Atenes, al principi en el seu Mirafiori, després en el seu Seat i últimament, a causa de la crisi, amb autobús. Ara, l'autor s'emporta el lector i l'acompanya per la ciutat, seguint la línia més antiga de metro de la capital grega. És un viatge per tots els estrats socials: des de la ciutat portuària del Pireu fins al centre, i d'allà, a través dels barris més pobres, a la noble Kifisiá. Com en una màquina del temps, el passatger viatja a l'Antiguitat, a ple segle XIX i al present; i si vol fugir de l'enrenou, troba, sota la guia experta de Màrkaris, racons amagats on el temps sembla suspès.

A FAVOR: Reeixida aproximació als carrers de la ciutat d'Atenes des d'algunes de les parades de metro més significatives.

EN CONTRA: S'haurien de seguir les rutes que proposa sobre el terreny o amb el Google Earth; però la nomenclatura grega no hi ajuda gens. 
 

El collar y el Petrus del 81

Després de resultar ferit de gravetat en un aparatós accident en un dels edificis més importants de Califòrnia, el prestigiós Declan Smith, un dels millors enòlegs del país, es veu embolicat en una sèrie de successos que el conduiran fins al límit de la seva supervivència. Escriure la millor història de la seva vida l'obligarà a destapar un món ple de secrets, escàndols com la conspiració per desfer-se un important xeic de Qatar i el segrest d'una de les joies més cares del món. Successos que el faran viatjar per mig món per retrobar-se amb les persones més importants de la seva vida

A FAVOR: És el debut d'un altre artesenc, en aquest cas Dami Vila, en el món de la literatura.

EN CONTRA: Mai podem trobar res en contra d'una òpera prima. 
  
   

Nou homenatge a Catalunya

La gènesi del procés que ha de portar Catalunya a assolir l'estatus d'estat independent es perd en la història. Tanmateix, per entendre on som i perquè hi som, cal aturar-se i veure el camí que s'ha recorregut. Només així es pot calibrar com el Procés ha alterat definitivament l'escenari polític i social del nostre país. Nou homenatge a Catalunya descobreix al lector informacions que no havien sortit a la llum fins ara i que són essencials per entendre la sofisticada arquitectura que va permetre, entre d'altre d'altres, disposar d'urnes i butlletes. Ningú com Partal sap conjugar la passió pel moment amb el rigor periodístic necessari per portar a terme una investigació i explicar aquells moment que seran recordats per generacions.

A FAVOR: La visió positiva i optimista d'en Vicent Partal davant un procés tan decisiu com el que viu Catalunya aquests darrers anys.

EN CONTRA: Res de res.
  

L'ordre del dia

L’Alemanya nazi té les seves llegendes. Compta amb un exèrcit ràpid, poderós i modern, amb tots els elements per a un triomf inexorable. Però, i si els fonaments de les seves primeres proeses ocultessin mercadejos i relacions de vulgars interessos comuns? I si les imatges glorioses de la Wehrmacht entrant triomfalment a Àustria dissimulessin un immens embús de tancs panzers a la frontera? Una pana, simplement! I si darrere de l’ascens fulgurant de Hitler s’ocultessin misèries i interessos espuris, petits detalls que van marcar una important diferència?

En aquesta novel·la Éric Vuillard narra a través de diversos episodis desconeguts el que realment va passar just abans de l’annexió d’Àustria. Un relat magistral que situa el lector com el principal intèrpret de la Història.

A FAVOR: La capacitat de convertir anècdotes i episodis secundaris en relats, impecables, de primera magnitud

EN CONTRA: Massa curt. 
   

Moriria per tu i altres contes perduts

Empresaris atrapats en un psiquiàtric per error; guionistes reconvertits en rodamons per inspirar-se; soldats penjats dels polzes; seductors llegendaris per qui se suïciden les dones; però també hereves tan riques com maldestres a qui resulta impossible trobar un marit; joves amb problemes per culpa de la seva excessiva bellesa; adolescents que descobreixen la gran ciutat per primer cop; nois que coneixen noies i viceversa. Sobre aquests personatges i d’altres escrivia, entre 1920 i la seva mort el 1940, F. Scott Fitzgerald als relats que es reuneixen aquí per primera vegada.

Són textos redescoberts, molts dels quals van ser descartats pels editors potser perquè afegien complexitat al Fitzgerald més rutilant, embarcat aquí en l’exploració de nous tons i temes. Contes que abracen la sàtira, l’humor físic i altres formes de la comicitat en un estil lleuger i espurnejant, amb rèpliques i contrarèpliques afuades, però que també burxen en la foscor de la bogeria, la guerra i el suïcidi; l’alcohol, la malaltia i el desamor. Relats, a la fi, molt estimats per l’autor, que no va voler modificar-los fins i tot a costa del seu bandejament injust.

Ara són rescatats en aquest volum imprescindible anotat i presentat amb cura per Anne Margaret Daniel i traduït per Marc Rubió. «Un dels estilistes més refinats del segle passat. Fitzgerald continua essent infinitament més commovedor que qualsevol aplegalletres contemporani al cim del seu art. En aquest llibre desborda geni» (Frédéric Beigbeder); «Els seus lectors trobaran moltes coses per gaudir en aquest llibre meravellosament presentat» (Blake Bailey, The New YorkTimes).

A FAVOR: Exhaustiu treball d'edició, a cura d'Anne Margaret Daniel, per presentar-nos l'obra més completa de l'escriptor de Minnesota.

EN CONTRA: No tots els relats estan al mateix nivell. Malgrat tot, l'ofici de l'autor es nota pàgina rere pàgina.
 

La villa, el lago, la reunión

El 20 de gener de 1942, en una casa a la vora del Wannsee, un llac del Berlín suburbà, va tenir lloc una de les reunions més terribles de la història de la humanitat. Aquesta reunió, presidida per Reinhard Heydrich i organitzada per Adolf Eichmann, va congregar als representants dels principals organismes nazis de l'Europa de l’Est. L’objectiu: forjar un pla que pentinaria Europa d’est a oest a la recerca de jueus, un pla que conduiria a la «solució final» de forma conseqüent i sistemàtica.

A FAVOR: En poques pàgines, molt ben resumida crònica de la conferència de Wannsee; que només va durar hora i mitja.

EN CONTRA: De tot el que descriu. Alguns dels episodis més ignominiosos de tota la història de la humanitat.
 

Operació urnes

Operació Urnes, és la crònica periodística de l'operatiu clandestí que va permetre que l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya hi hagués urnes als col·legis electorals i es pogués celebrar el referèndum d'autodeterminació. Així, a partir del testimoni dels cervells de l'operació i dels seus principals protagonistes, molts d'ells amb pseudònim, descobrirem una història increïble que supera qualsevol relat de ficció. A partir de milers de voluntaris es va crear una xarxa popular, organitzada de forma secreta i piramidal, que va fer possible que el tresor més preuat arribés al seu destí. Un relat que sens dubte restarà per sempre a la memòria col·lectiva de moltes generacions.

A FAVOR: Detallat reportatge periodístic dels preparatius i de la celebració de l'1-O. En molts paratges el text es converteix en un relat d'intriga i suspens.

EN CONTRA: És un llibre oportunista que s'ha publicat de pressa i corrents però que aporta algunes dades significatives.
 

1968. El nacimiento de un mundo nuevo

L'any 1968 s'ha convertit en una mena de mite. Però més enllà d'aquesta imatge idíl·lica o confosa, va ser un any ple d'esdeveniments polítics que van provocar la sensació de que el món estava a prop del col·lapse.

A França, als EUA, a Txecoslovàquia, Japó, Itàlia, Alemanya i Espanya, l'any 1968 va ser l'any en que els sistemes polítics van ser qüestionats, sobretot, per uns joves estudiants convençuts de que el món que els llegaven els seus pares era avorrit, injust i criminal. Sense cap pla establert, però armats amb noves ideologies d'esquerres, una retòrica audaç i unes tàctiques de protesta que imitaven a les de les guerrilles, van trencar els grans consensos polítics i culturals que havien estat vigents des del final de la II Guerra Mundial.

1968. El nacimiento de un mundo nuevo és una crònica d'aquest any de grans esperances i de somnis d'un món millor, però també ple de morts violentes com les de Martin Luther King i Bobby Kennedy i disturbis com els de París.

A FAVOR: L'oportunitat del moment: 50è aniversari.

EN CONTRA: S'hauria d'haver aprofundit més en el relat del maig del 68 francès, el qual s'esmenta molt de passada. 
  

Seis cuentos morales

Aquest llibre recull mitja dotzena de relats que Eric Rohmer va escriure i que posteriorment va convertir en sis pel·lícules: els famosos «Sis contes morals» que el van consagrar com un dels directors més personals de la història del cinema.

Tots ells estan concebuts com variacions sobre un mateix tema: «la història d’un home i dues dones. Mentre busca a la primera troba a la segona. Aquesta relació constitueix l’argument de cada pel·lícula. Al final torna a veure la primera dona. I aquesta és la moral del conte». Aquest tema, seguint les lleis del gènere, patirà cert nombre d’amplificacions, de restriccions i d’inversions, encara que segueixi sent fàcilment identificable. La reunió dels «Sis contes morals» en un sol volum (que en l'edició francesa es va subtitular significativament com novel·la) permet copsar la complexitat de la temàtica rohmeriana i seguir el joc subtil de les seves oposicions i correspondències.

A FAVOR: Ocasió immillorable per tornar-nos a immergir en l'extraordinari univers del prolífic director francès. 

EN CONTRA: Res de res.

El sitio de Leningrado, 1941-1944

Quan l’exèrcit alemany va envoltar Leningrad, la privació d'aliments fins a la mort va ser una política deliberada per eradicar la població civil de la ciutat. Amb l'arribada de l'hivern la fam i el pànic es van instal·lar a la població.

Michael Jones, un especialista a l'hora de captar la psicologia de les batalles, ens explica la història humana d'aquesta ciutat. Utilitzant fonts recentment disponibles de testimonis oculars, l'autor ens mostra Leningrad en totes les seves dimensions, incloent els tabús silenciats pels soviètics com el saqueig, les quadrilles criminals i el canibalisme. Però per a molts ciutadans del carrer Leningrad va marcar el triomf de l'esperit humà, ja que van haver de aprofundir en els seus propis recursos per ajudar-se els uns als altres. Al final les tropes alemanyes van comprendre que mai podrien prendre Leningrad. Però la defensa de la ciutat es va aconseguir a molt alt preu. Va ser el 1944, gairebé tres anys després, amb prop d'un milió de morts i amb supervivents que van quedar marcats a perpetuïtat pel temps que van resistir.

A FAVOR: Alternar els passatges cronològics amb les aportacions personals d'alguns protagonistes contribueix a crear un relat eficaç i contundent.

EN CONTRA: De l'horror que descriu.

La hija del comunista

Berlín, 1956. La tarda més freda de tot l'hivern, les mans d'una nena s'embruten de carbó. Berlín, 1958. En aquestes mateixes mans hi ha un secret o un record, una insígnia amb tres lletres gravades: PCE. Berlín, 1961. La sang de les sardines ha quedat a l'altra banda perquè un mur ha partit la ciutat en dues. Berlín, 1968. Has pensat en el que significa ser aquí per sempre? Berlín, 1971. Quines coses es porten en els viatges, quan es fuig, quan no serà possible el retorn?

La vida de Katia podria haver estat explicada de moltes maneres, però la prosa d'Aroa Moreno Durán, incisiva i brillant, ens la conta d'aquesta manera: arrencant la bellesa del pes de la Història.

A FAVOR: Novel·la clara i concisa, farcida de tocs poètics que li atorguen un plus d'emotivitat.

EN CONTRA: Potser caldria explicar millor algunes actituds que resulten poc creïbles.
  

Apegos feroces

Vivian Gornick, una dona madura, camina amb la seva mare –d'avançada edat–, pels carrers de Manhattan, i en el transcurs d'aquests passejos, plens de retrets, de records i complicitats, va desgranant el relat de la lluita d'una filla per trobar el seu propi lloc en el món.

Des de molt d'hora, Gornick es veu influenciada per dos models femenins molt diferents: un, el de la seva mare; l'altre, el de Nettie. Totes dues, figures destacades en el món ple de dones que és el seu entorn, representen models que la jove Gornick anhela i detesta encarnar, i que determinaran la seva relació amb els homes, la feina i altres dones durant la resta de la seva vida.

A FAVOR: Documentat recorregut de dues dones molt diferents a la recerca de l'amor i de la felicitat sense aconseguir aportar cap solució categòrica.

EN CONTRA: A vegades el focus es tanca tant en si mateix que dóna lloc a repeticions del tot innecessàries.
   

Entre ells dos

Memòries d’infantesa d’un dels autors més rellevants del panorama literari actual. Reflexió sobre la família, la memòria i la pèrdua.

En el seu llibre més personal i autobiogràfic, Richard Ford fa un emocionant retrat de la vida familiar a l’Amèrica de mitjan segle XX. Mentre explora la percepció canviant que els nens tenen dels seus pares, també reflexiona sobre l’impacte de la pèrdua i la devoció. Escrit amb la intel·ligència, la precisió i la humanitat que el caracteritzen, Entre ells dos és tant un acte d’amor d’un fill cap als seus pares com una meditació redemptora sobre la família.

A FAVOR: Sincer i commovedor homenatge a totes aquelles persones que han passat per la vida anònimament, sense heroïcitats, però amb un desbordant bagatge d'amor i estima.

EN CONTRA: Absolutament res.