Ordesa

Realitat i ficció es barregen en aquesta novel·la escrita amb una veu valenta i transgressora que ens explica una història verídica, difícil, en la qual tots podem reconèixer-nos. Des del esquinç de vegades, i sempre des de l'emoció, Vilas ens parla de tot allò que ens fa éssers vulnerables, de la necessitat de aixecar-nos i seguir endavant quan no sembla possible, quan gairebé tot el que ens unia als altres ha desaparegut o ho hem trencat. És llavors quan l'amor i cert distanciament -també el que ens permet la ironia- pot salvar-nos.

COMENTARI: Amb molta cruesa, desesperança i subjectivitat, però mantenint un to essencialment poètic, l'autor construeix el relat d'unes relacions familiars en una Espanya de la segona meitat del segle XX. El tema de la mort és omnipresent, d'una manera obsessiva.