Retrat de l'artista adolescent

Deixant de banda Finnegans Wake, era necessari encarar la darrera de les obres llargues de James Joyce després d'haver gaudit amb Ulisses i Dublinesos. Suposaria el punt i final a un cicle de curt recorregut que havia arribat a les portes de l'experimental obra pòstuma, una de les de més difícil comprensió de la literatura en anglès i que mai ha estat traduïda íntegrament a la nostra llengua. Hores d'ara, encara resta oberta la possibilitat de tancar el cercle però, molt em temo, que aquest propòsit només es convertirà en un bon desig.

Retrat de l'artista adolescent (A Portrait of the Artist as Young Man, 1916) va ser concebut l'any 1904 quan James Joyce es va assabentar que estava a punt de sortir als carrers de Dublín una nova revista literària. Dos anys després ja n'havia enllestit vint-i-cinc capítols però, més endavant, decidí refer-la completament i reduir-la a cinc nuclis significatius. La novel·la va sortir de fulletó entre el febrer del 1914 i el setembre del 1915 a les pàgines de la revista modernista Egoist. El 29 de desembre del 1916 va aparèixer la primera edició completa a la ciutat de Nova York.

La novel·la està formada per un conjunt de relats autobiogràfics dels primers anys de la vida de l'autor. Esta dividida en cinc capítols que comencen amb la infància i l'escola, les vivències familiars, el sentiment de culpa que li provoquen uns exercicis espirituals, els dubtes sobre la seva probable vocació religiosa i, finalment, la gran decisió: l'exili necessari per començar una ambiciosa carrera literària.

Abril, 26.— La mare posa en ordre els meus vestits nous de segona mà. Ara demana a Déu, em diu, que jo, vivint la meva vida i lluny de la llar i dels amics, pugui aprendre què és el cor i què sent. Amén, Així sigui. Benvinguda, oh vida! Surto, per milionèsima volta, a l'encontre de la realitat de l'experiència, i a forjar a la farga de la meva ànima la consciència increada de la meva raça.
Abril, 27.— Avantpassat meu, vell artífex! Presta'm ara i sempre el teu ajut.

Aquesta obra comença a assentar les bases del que més tard s'anomenarà flux d'idees o monòleg interior que el propi Joyce explotarà fins els límits més insospitats dins la seva obra magna Ulisses, on cada capítol és un treball d'orfebreria que culmina amb el corrent de consciència que recorre els pensaments de Molly Bloom en les pàgines finals.

A l'ombra del gegant, Retrat de l'artista adolescent es contempla com una obra iniciàtica, irregular, que combina fragments plens d'excel·lència amb episodis més aviat tediosos, com –per exemple– el capítol tercer, que a mi se m'ha fet llarg i avorrit, gairebé insuportable. Però aquest és el peatge que hom ha de pagar si vol interpretar, amb major amplitud, la trajectòria d'un dels millors escriptors del segle passat.