Allò que va passar a Cardós

Crítiques molt positives aparegudes a diversos mitjans em van empènyer a iniciar la lectura d'Allò que va passar a Cardós. Pensant alhora que, després de mesos d'abstinència, també és convenient endinsar-se en la literatura catalana contemporània per comprovar-ne les seves constants vitals.

De Ramon Solsona (Barcelona, 1950) no n'havia llegit res, però sabia que era un dels autors més rellevants de les lletres catalanes d'avui. M'havia arribat el bon ressò que havia provocat la seva obra L'home de la maleta, publicada l'any 2011. Emperò, alguna vegada l'havia pogut seguir gràcies a les seves periòdiques col·laboracions, tant a la premsa escrita com als mitjans radiofònics.

A la vall de Cardós es comet un crim. Un guàrdia civil és assassinat, a cops de destral, per error. Aquest fet és aprofitat per l'autor per disseccionar la societat d'una petita comarca pirinenca que s'ha vist del tot desnaturalitzada per la massiva invasió de nombrosos treballadors d'arreu de l'estat que han vingut a la zona per treballar a l'empresa Cohisa, que –entre els anys 1959 i 1974– era l'encarregada de construir gegantines infraestructures hidràuliques a la comarca del Pallars.

Fins que no ets gran no tens una perspectiva de les coses que van passar en aquell temps. Nosaltres, els nens, no acabàvem de saber mai de què ni de qui parlaven exactament. Però sí que captàvem algunes coses, ens adonàvem que les històries antigues no s’acabaven de tancar mai i que en aquestes muntanyes poc o molt sempre n’hi ha hagut, de desgràcies, perquè la vida abans era molt dura. Molt dura. La gent també era dura, no perdonava res. Els rancors duraven anys i panys. Jo això ho he viscut, famílies barallades per alguna cosa que ja no recordava ningú.

El cos del relat està construït amb breus fragments, generalment en primera persona, que, raonablement ordenats, serveixen per anar desgranant la història d'un crim que , d'immediat, queda eclipsat per les peripècies dels dos autèntics protagonistes: el Santi Vallory i la Rossita. Una parella d'amants que lluiten per alliberar-se de l'esclavatge que ha sotmès a la dona el seu marit Jaume.

Però malgrat l'argument canònic en si, la novel·la sobresurt al convertir-se en un ric fresc costumista d'uns indrets pocs coneguts, amagats entre els cims del Pirineu, que van veure el seu estil de vida totalment capgirat en un curt període de temps. En aquest cas, la relació passional i el crim referenciat només serveixen de pretext per reviure un ambient, un paisatge i una gent durant els inicis de la segona meitat del segle passat en uns indrets on l'idíl·lic paisatge fa de contrapès a la duresa de la vida quotidiana.