Vlad. La última confesión del conde Drácula

La lectura, i posterior relectura, de la novel·la L'historiador d'Elizabeth Kostova em van fer venir ganes de saber més coses de Vlad Țepeș, el personatge real, el príncep de Valàquia que va viure durant el segle XV i que va inspirar a Bram Stoker a l'hora d'escriure Dràcula, la seva obra més aclamada. Llegendes a part, a mi m'interessava més la figura històrica que sempre havia estat envoltada de tortures i atrocitats. Vaig trobar que una de les biografies més ben considerades és la del romanès Matei Cazacu, difícil de trobar ja que està esgotada però disponible a la xarxa de biblioteques de la Diputació. Mentrestant, i per començar a llegir ràpid, vaig aconseguir fàcilment el llibre del canadenc C.C. Humphreys que porta per títol Vlad. La última confesión del conde Drácula (Vlad: The Last Confession, 2009).

Transilvània, 1501. El príncep Horvathy arriba al castell de Poenari per conèixer la veritat sobre el comte Vlad Țepeș, antic voivoda de Valàquia. Comptarà amb els testimonis de les tres persones que el van tenir més a prop: Ion Tremblac, el seu millor amic; Ilona Ferenc, l'amant que més va estimar i el germà Vasilie, el seu confessor. Els relats entrellaçats de tots tres serviran per configurar un curós retrat de l'enigmàtic personatge.

...y entonces, más allá, vió otra cosa, algo que impidió que perdiera la consciencia, alguien... Drácula, surgiendo de la tierra con los largos cabellos negros como un velo cubriéndolo medio rostro, la mitad que estaba destrozada. La otra, limpia, inmaculada, con el único ojo abierto, brillante y verde, mirándolo fijamente. Y entonces vio el resto, lo poco que quedaba: un cuello atravesado por un línea roja; nada más. Y cuando la luz se apagaba, cuando la alabarda volvió a caer en medio de la penumbra, Ion vio una última cosa... La cabeza de Drácula clavada en una estaca y después izada.

Si la contemplem com una primera aproximació al príncep de Valàquia, la novel·la se'n surt amb suficiència; però si la volem per conèixer a fons la biografia de Vlad Țepeș no ens pot acabar de convèncer ja que la ficció supera amb escreix a la realitat, amb un final tan inversemblant que podria haver escrit el mateix Stoker. De segur que és un d'aquelles títols que es llegeixen bé, amb amenitat i interès, però que s'obliden l'endemà mateix d'haver tancat la darrera pàgina.