22 de juliol 2016

La conquista del Polo Norte

Passar de Germà de gel a La conquista del Polo Norte és una evolució natural que diu molt a favor de la primera, capaç d'induir una continuació temàtica, fins aleshores imprevista. Gairebé com un spin-off.

Fergus Fleming (Regne Unit, 1959) és l'autor de grans reportatges i llibres relatius a les grans expedicions. És autor de títols com Killing Dragons. The Conquest of the Alps (2000), Cassell's Tales of Endurance (2004) y Barrow y sus hombres (Barrow's Boys, 2005). 

Amb La conquista del Polo Norte (Ninety degress North. The Quest for the Norh Pole, 2001) va obtenir molt bones crítiques, obtenint el qualificatiu de meravellós narrador d'històries.

El llibre és un compendi de les expedicions més importants que es van fer al Pol Nord, principalment entre els anys 1845 i 1909, protagonitzades per John Franklin, Elisha Kent Kane, Charles Francis Hall, Fridtjof Nansen, Robert Edwin Peary, Salamon Andrée, Otto Sverdrup i Roald Amundsen, entre d'altres.
En termes imperials i comercials, el Pol Nord no tenia cap valor. Des del punt de vista científic, el seu descobriment no va portar cap benefici immediat al gènere humà. Res s'havia trobat en ell, excepte el mateix gel amb el qual els exploradors havien lluitat durant centenars d'anys, i poc s'havia demostrat, excepte la capacitat dels éssers humans per arribar a una sèrie de coordenades que ells mateixos havien inventat. Després de tants anys de falses il·lusions i de decepcions, d'esperances desgavellades i somnis destrossats, potser va ser oportú que la lluita pel pol acabés no amb un gran estrèpit, sinó amb el xiulet ininterromput del gas a l'escapar-se.
L'obra, perfectament empaquetada i documentada, es llegeix amb amenitat tot i que alguns episodis se'ns fan certament repetitius ja que les peripècies que han de suportar totes les expedicions són força semblants. Aquí potser s'hi troba a faltar una bona esporgada.