La protagonista de la història està obsessionada amb les expedicions polars i amb el món blanc i fred de l'àrtic. Estableix un paral·lelisme entre aquesta dèria i la seva pròpia vida personal en la qual sobresurt la figura del germà gran, un noi afectat d'autisme que condiciona notòriament la vida familiar. És el germà congelat, el germà de gel que dóna títol al llibre.
—Tindria fills si, presentant-los el món que els espera, pogués preguntar-los si voldrien néixer -dic.Barrejant heroïcitats –bàsicament centrades en l'exploració polar de principis del segle XX– amb episodis autobiogràfics, Alicia Kopf és capaç de construir un singular relat que ens sorprèn i enamora. Estructurat en capítols molt curts que alternen les dues temàtiques, ens anem introduint en un vòrtex que no ens deixa sortir fins al final. Segurament el mèrit es troba en una selecció meticulosament acurada de la informació i la utilització precisa i amable d'un llenguatge planer però summament efectiu.
La parella de la meva mare, JR, professor de filosofia de seixanta anys, em contesta:
—Ja m'he plantejat aquesta qüestió. He arribat a la conclusió que, imaginant un no-res infinit amb àtoms en suspensió, si un d'ells tingués un minut de consciència i pogués respondre a la pregunta de si voldria existir, qualsevol d'aquests àtoms diria que sí, comparant la brevetat d'una vida humana amb el llarg avorriment de l'eternitat en un no-ésser. L'existència, encara que fos limitada i plena de patiment, se li plantejaria com una aventura enmig d'aquest no-res.
La lectura de Germà de gel m'ha fet venir ganes de saber més coses d'una temàtica que, fins ara, no m'havia interessat gens ni mica. Que algú sigui capaç de fer despertar inquietuds que semblaven congelades diu molt de les seves habilitats comunicatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada