Les quatre estacions de l'estiu

Grégoire Delacourt (Valenciennes, França, 1960) és un escriptor i publicista que, a l'edat de 50 anys, va publicar la seva primera novel·la autobiogràfica, L'écrivain de la famille, l'any 2011. Amb La llista dels meus desitjos (La liste de mes envies, 2012) va vendre més d'un milió d'exemplars i va ser adaptada al cinema pel director Didier Le Pêcheur. La seva tercera novel·la, La première chose qu'on regarde (2013) li va comportar una demanda de l'actriu Scarlett Johansson que li va costar 2.500€ però va arribar a vendre més de 150.000 exemplars. Les seves dues darreres obres són: On ne voyait que le bonheur (2014) i Les quatre estacions de l'estiu (Les quatre saisons de l'été, 2015).

Quatre parelles de 15, 35, 55 i 75 anys coincideixen el mateix dia, 14 de juliol del 1999, al mateix escenari, Le Touquet (Pas de Calais). Molta gent pensa que és el darrer estiu abans de la fi del món, per allò de l'anomenat efecte 2000, mentre que a la platja les històries d'amor (i de desamor) s'encadenen amb una intensitat extraordinària. 

I com passa amb els que moren, jo repassava davant meu la pel·lícula de la nostra curta vida: aquelles promeses, aquelles pors d'infants que es converteixen en la carn mateixa del desig quan ens fem grans, aquells riures que tenien la lleugeresa dels cossos enamorats, tots aquells somnis que un fa tot sol per a dos, Jo havia somiat coses que ella no em reservava. Jo havia sigut un germà, un amic, un enamorat de pacotilla, fins a fer-me'n molt mala sang. Havia sigut un confident, mai un cor possible.

Amb la sensibilitat a flor de pell i amb un enlluernador domini de la prosa poètica, Grégoire Delacourt construeix un relat que es converteix en un excel·lent mostrari dels estralls que causa l'amor mitjançant l'alternància de moments de suprema felicitat amb estones d'infinita tristesa; intentant ser fidel a una de les seves premisses favorites: La felicitat és continuar desitjant el que tens.