Pasolini o la noche de las luciérnagas

Bàsicament ens trobem davant una biografia novel·lada de Pasolini que comença i acaba amb la fugida cap a Roma, que va emprendre amb la seva mare l'any 1950, escapant d'un pare maltractador i d'un entorn asfixiant i opressor. El relat s'alterna amb les vicissituds d'una parella, Donatella i Stefano, obsessionats amb la figura del gran intel·lectual italià, que investiguen l'autoria del crim.

José Mª García López (Ávila, 1945) és un escriptor llicenciat en Filologia Hispànica amb una producció literària centrada especialment en la novel·la i la poesia. Autor d'alguns contes i de versions d'obres clàssiques, també col·labora en publicacions periòdiques.

Pasolini o la noche de las luciérnagas és un repàs exhaustiu a la vida i a l'obra d'aquesta gran icona italiana del segle XX. L'autor ha optat per la novel·la ja que la seva forma de llenguatge li permet expressar noves idees que no solen aparèixer en les biografies més canòniques que, per altra banda, ja són molt abundants. Segons l'autor, posant-ho en boca dels seus protagonistes, l'autoria del crim –tot i que oficialment, 40 anys després, encara no ha estat resolta tot– ha de recaure en els alts dirigents de la Democràcia Cristiana italiana de l'època i en la CIA.

Pier Paolo ha estat preparant-se en els últims mesos per la mort de Guido. Se li ha manifestat en somnis, en vigílies i deliris, però la constatació del fet rebaixa el món a un abisme al que no havia arribat a acostar-s'hi. Vacil·la sobre quan haurà de dir-ho a la seva mare, abans que la notícia es faci pública. No sap si ella pot haver-ho pressentit. Hi dóna moltes voltes i no s'acaba de decidir, fins que es convenç de que aquesta vacil·lació està incrustant el seu dolor o escamotejant-lo d'un mode inepte i mesquí.

La grandiosa personalitat de l'escriptor de Bolònia queda perfectament reflectida en aquestes pàgines que li dedica García López. Pasolini va morir jove, d'una manera ignominiosa, però va viure amb intensitat tots els segons de la seva existència. Però, per sobre de tot, aquest llibre serveix per descobrir-nos un posseïdor d'un talent immens, amb una capacitat de treball extraordinària i amb un cor tan gros que només van poder aturar amb la força bruta de la violència més carronyera. Només el pas del temps posarà a Pasolini al seu lloc i, finalment, la societat el reconeixerà definitivament com un dels més grans intel·lectuals italians del segle XX.