Michael Baigent (1948-2013) i Richard Leigh (1943-2007) ja havien assolit una gran popularitat amb els bestsellers The Holy Blood and the Holy Grail (L'enigma sagrat, 1982) i The Messianic Legacy (El llegat mesiànic, 1986), ambdos amb la col·laboració de Henry Lincoln. Amb Secret Germany (1994) van voler revelar el perquè del comportament de Stauffenberg així com enunciar totes les influències rebudes durant la seva vida que van desembocar en l'atemptat del 20 de juliol.
Més que un relat dels fets més coneguts, que són explicats molt de passada, l'obra se centra en la biografia del coronel suabi i de les seves relacions amb el poeta Stefan George, una espècie de messies que avantposava els valors intel·lectuals i artístics als purament materials. Stauffenberg va formar part del seu cercle més íntim, el Georgekreis, i va seguir-lo –incondicionalment– fins a la seva mort. Els autors pensen que la influència de George va ser decisiva a l'hora de planejar i decidir una acció que hagués pogut posar fi d'immediat la guerra.
És impossible saber si Stauffenberg va interpretar «Alemanya secreta» des d'aquesta perspectiva. O, potser, va sentir que, de manera indirecta, simbòlica o àdhuc «ocultista» anava dirigit personalment a ell? Que més tard ho considerés molt rellevant a les seves circumstàncies queda palès en la utilització que va fer del títol per anomenar la xarxa de conspiradors. Gràcies a la retrospectiva, el lector modern s'adona que, malgrat la seva opacitat, el poema resulta esglaiadorament apropiat.
En les anàlisis del III Reich, una de les citacions que ha tingut més fortuna és la de l'escriptor irlandès Edmund Burke que diu: L'únic que es necessita perquè triomfi el mal és que els homes bons no facin res. Claus von Stauffenberg no es va quedar mai quiet, ho va intentar. Llàstima que no n'hi hagués un grapat més com ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada