Notes a Apocalypse Now

Apocalypse Now (Francis Ford Coppola, 1979) és una de les millors pel·lícules de la història del cinema. Quan la vaig descobrir no em vaig saber estar de mirar-me-la repetidament; gairebé em sabia tots els diàlegs però continuava fascinant-me com el primer dia. Recordaré sempre algunes de les escenes més memorables amb les mítiques frases que ja han passat a la història, com la de M'encanta l'olor de napalm de bon matí. Però el que realment m'atrapava era el procés de transformació que experimenta el protagonista, el capità Willard, a mesura que s'acosta al seu objectiu. Un crescendo magistralment captat per Coppola.

Era de domini públic que el procés de filmació a les illes Filipines va ser molt llarg i va haver de superar tota mena d'obstacles: desastres naturals que feien malbé els decorats, greu malaltia de Martin Sheen, poca professionalitat dels pilots d'helicòpters, temperatures extremadament elevades... Tots aquests inconvenients van allargar el rodatge, disparant les despeses i provocant la intranquil·litat del director que hi arriscava la seva pròpia economia. Malgrat tot, es va imposar el final feliç i la pel·lícula va triomfar rotundament, recuperant la inversió amb substanciosos beneficis.

A bona part del rodatge hi assistí l'esposa del director, Eleanor Coppola, a qui se li va encarregar la realització d'una mena de making-of. Al mateix temps, va recollir en un dietari els fets més destacables del dia a dia, començant el novembre del 1975 i acabant –exactament– dos anys més tard. A part de les incidències pròpies del rodatge, el diari dedica moltes pàgines a la crisi matrimonial que afecta a la parella, l'estat d'inseguretat perpètua que envolta a Francis i el replantejament del paper que li toca jugar com a dona que viu a l'ombra d'un geni que eclipsa totalment la seva pròpia vida.

Sempre he pensat que aquesta gran pel·lícula no és perfecta i que la part final fa aigües. L'autora constata que aquest va ser el repte que més va martiritzar al director, incapaç de trobar un final del mateix nivell que el metratge precedent. Però tot i així, Francis Ford Coppola aconseguí crear una autèntica i perdurable obra d'art.