A la pel·lícula Hitler: The Rise of Evil (Christian Duguay, 2003) vaig descobrir l'existència d'un personatge singular, Ernst Putzi Hanfstaengl, un home de negocis alemany que havia viscut molts anys als EUA. Només de tornada al seu país d'orígen, l'any 1922, va quedar enlluernat amb l'oratòria d'Adolf Hitler, un polític d'un petit partit alemany que intentava obrir-se pas dins el caòtic laberint en que s'havia convertit Alemanya després de la I Guerra Mundial. A partir d'aleshores s'establí una relació molt intensa entre ambdos personatges que començà a decaure tan bon punt Hitler es convertí en el Canceller del Reich i que acabà amb la fugida de Hanfstaengl quan es va adonar que la seva vida corria perill. L'any 1957, vint anys després de la seva fugida, Putzi va escriure les seves memòries. L'any 2012, l'editorial malaguenya Sepha va publicar una edició crítica a càrrec de Fernando Navarro García, autor del Diccionario Biográfico del nazismo y III Reich.
Podiem preveure que, a l'estar tants anys al costat del futur Führer, les memòries de Hanfstaengl resultarien molt interessants ja que ens permetrien saber com era Hitler a la distància curta. Però la realitat és que deceben de debò ja que no aporten res de nou i –més a més– estan plenes d'errades que Fernando Navarro ha hagut d'anar corregint progressivament. També sorprèn l'abundant ús de la rumorologia per omplir unes pàgines que hagueren pogut donar molt més de si. Segueixo pensant que per conèixer millor aquest període hem de recòrrer als clàssics –Toland, Kershaw o Evans, entre d'altres– i deixar l'obra que ens ocupa en un segon terme, pràcticament a l'alçada de les revistes de coloraines.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada