La capital, Atenes, és una ciutat que viu de cara a l’Acròpoli. El petit turó que l’acull segueix sent el centre neuràlgic de la societat. Abans ho era per motius religiosos, ara per raons econòmiques. El comerç i el turisme proporcionen més del 60% de la riquesa nacional. Al seu voltant hi trobem la majoria dels centres d’interès de la ciutat: els barris de Plaka i Monastiráki, l’Àgora, el Fòrum Romà, el Temple de Zeus Olímpic, el turó de Filopap, el cementiri de Kerameikós, la plaça Síndagma, l’estadi Panatenaic i, una mica més apartat, el barri de Kolonaki i el turó del Licabet.
La visita a l’Acròpoli és obligada. Convé fer-la a primera hora del matí per evitar el calor i les aglomeracions. Tot i haver-los vist en nombroses imatges, la contemplació del Partenó i de l’Erècteon és sensacional. Vam estar de sort ja que no hi havia massa bastides que en tapessin la visibilitat tot i que a la porxalada de les Càriatides hi havia un plafó fosc que empobria la panoràmica. Només cal lamentar que el Museu Nou de l’Acròpoli encara no està obert i el vell està tancat des de l’any passat. Pertant, ens vam quedar amb les ganes de veure les cinc Cariàtides originals que s’hi exhibien.
Em va agradar molt l’ascensió del turó de Filopap. A més de les vistes espectaculars, un laberint de camins et permet apropar-te a raconets interessants, des de l’Observatori Nacional fins al Monument de Filopap, passant pel Pynx -lloc de reunió del primer congrés democràtic de la història- i per la presó de Sòcrates que, per cert, ens va costar molt de trobar.
El barri de Plaka és molt singular. La zona està plena de tavernes que ofereixen bon menjar a un preu asequible. Els cambrers t’empaiten pel carrer perquè entris al seu establiment. També hi ha una gran quantitat de botigues de tota mena disposades a satisfer les compres dels visitants. Més al nord trobem la plaça Síndagma on, davant del Parlament, el canvi de guàrdia es converteix en una atracció turística més. La cerimònia, que es porta a terme cada hora, és molt vistosa degut a la vestimenta dels soldats, els evzons, i a la peculiaritat dels seus moviments. Encara més al nord, al barri de Kolonaki, hi trobem la zona més elegant d’Atenes, amb les seves botigues de gamma alta i una àmplia varietat d'elegants cafeteries. Des d’aquí és aconsellable agafar el funicular si es vol pujar al turó del Licabet, doncs fer la caminada a ple sol és de gran risc. Des del Licabet s’obtenen unes precioses vistes de tota la capital i del veí port d’El Pireu.
És imprescindible visitar l’Àgora, el Fòrum i el cementiri de Kerameikós. El temple d’Hefest i l’Stoa d’Àtal a l’antiga Àgora, la Torre dels Vents al Fòrum Romà i les esteles funeràries a Kerameikós bé es mereixen una bona assolellada. Més a l’est trobem el Temple de Zeus Olímpic amb només 16 columnes de les 104 originals, l’Arc d’Adrià i l’Estadi Panatenaic, seu dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna. Per altra banda, ens va decebre el Complex Olímpic del 2004. Tot i la qualitat de les instal·lacions, moltes d’elles dissenyades per Santiago Calatrava, la zona estava deserta, amb tots els edificis tancats amb pany i forrellat. Transmetia una sensació d’abandonament.
Amb metro és fàcil arribar al Pireu, porta d’Atenes a les illes i principal centre industrial de la regió. Cal destacar les badies de Pasalimáni i Mikrolimano. Més a l’est hi trobem gairebé a tocar dos estadis de renom, el de l’Olympiacos i el de la Pau i l’Amistat, testimoni de la sorprenent victòria grega a l’Eurobasket del 1997.El foraster queda sorprès amb els semàfors d’Atenes. Per travessar un carrer has d’esperar una llarguíssima estona i quan es posen en verd has de còrrer per tal de que no canviï de color a mig fer. De segur que protegeixen més als vehicles que als peatons. Però els veritables reis de Grècia són els gossos. Els trobem arreu. Tots ben alimentats i amb el collar corresponent. Si els trobeu ajaguts al mig del pas cal esquivar-los. No s’us acudeixi molestar-los ja que els grecs us saltaran a la jugular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada