La llibretera de París

Una novel·la sobre l’epopeia de la fundació i l’auge d’una de les llibreries més mítiques del món. Un cant emocionant a l’ofici de llibreter i a la literatura universal.
Quan la Sylvia Beach, una jove americana amant dels llibres, obre Shakespeare and Company en un carrer tranquil del París de 1919, no s’imagina que canviarà el curs de la literatura. Shakespeare and Company és molt més que una llibreria. Hemingway i molts dels escriptors de la Generació Perduda la consideraran la seva segona casa. Allà també es forgen algunes de les amistats literàries més importants del segle XX, com la de James Joyce amb la mateixa Sylvia. Quan la controvertida novel·la de Joyce, Ulysses, és prohibida, Beach decideix publicar-la sota la protecció de Shakespeare and Company.Però l’èxit i la fama que comporten publicar la novel·la més controvertida i influent del segle té uns costos molt elevats: la rivalitat d’altres editors que també somien publicar Joyce. Les seves relacions més estimades es posen a prova mentre París cau en la Gran Depressió. Davant d’una crisi personal i financera, la Sylvia ha de decidir què significa per a ella Shakespeare and Company. Amb La llibretera de París, Kerri Maher ha aconseguit construir un fresc inigualable d'una llibreria, una ciutat i una època essencials per entendre d'on venim i cap a on anem.

COMENTARI: La primera part del llibre m'ha agradat força però la segona m'ha costat molt i l'he hagut d'abandonar cent pàgines abans del final. És una cosa inhabitual ja que sempre intento acabar-los. Aquest cop no he pogut. Llegir a disgust és el pitjor que un pot fer.
   

Cavalls salvatges (novel·la gràfica)

Negre i vermell sobre blanc i ja tenim els cavalls salvatges desbocant-se per les vinyetes, vint anys després de l’aparició de l’emblemàtica novel·la, en una nova lectura de les diguem-ne aventures, en un sentit ampli i alhora obscur, d'una colla de personatges que viuen o malviuen com si no fossin mortals i les drogues, l’alcohol i els seus riscos no els importessin.
Una novel·la carregada de realitat i, sobretot, de veritat, que va molt més enllà de ser el retrat –desacomplexat i antropològic– d’una generació marcada per les drogues.
Immensa, extraordinària, un festival creatiu, un viatge al fons de l’ànima, una meravella del llenguatge i un autor que anava molt més enllà de la maledicció i la contracultura.

COMENTARI: És una novel·la gràfica, d'impecable realització artística, que adapta la novel·la original d'en Jordi Cussà de l'any 2000. És un clar homenatge a l'època underground, entre les dècades del 1970 i 1980, on les drogues la música rock i la SIDA causaren estralls dins un sector de la joventut. Cada apartat està precedit pel títol d'una emblemàtica cançó d'aquells moments, a mode de banda sonora. Hi trobo forts paral·lelismes amb l'exposició "Underground i la contracultura a Catalunya dels 70" del Palau Robert i amb l'imponent novel·la "Els optimistes" de Rebecca Makkai, ambdues de recent producció.
  

Morir-ne disset

Ernest Calvo, fill d’una família immigrant vinguda del sud d’Espanya, neix i creix en una ciutat industrial del Vallès Occidental, en la qual s’integra com el més català dels catalans. Mentre va relatant, amb nostàlgia i humor, la seva infantesa i la seva joventut —en què descobreix una cultura i una llengua que el fascinen i l’inquieten alhora—, es confessa autor d’una sèrie d’assassinats comesos entre el període que va del cop d’estat de febrer de 1981 fins als Jocs Olímpics de Barcelona del 92. A partir de la relació amb el seu millor amic, fill d’una família catalana de classe treballadora, humil i honesta, el protagonista s’enfronta a les contradiccions d’una societat en procés de canvi, que es busca a ella mateixa, com el mateix personatge, i que veu amenaçada la seva supervivència. Un relat confessional divertidíssim, audaç i ple de talent narratiu que ens posa davant d’un mirall.

COMENTARI: Reconegut com un dels millors dramaturgs i directors teatrals del món escènic català, Sergi Belbel debuta en la narrativa amb una obra portentosa que és un fidel reflex del seu enorme talent creatiu. Divertit i irònic, el relat presta especial atenció a les diferents funcions del llenguatge que el protagonista interposa entre la seva llengua materna, la castellana, i la d'adopció, la catalana, de la qual es converteix en un venerable especialista que deixa bocabadada a la concurrència. La resta de la trama, la part delinqüencial, s'ha d'interpretar més com un pretext per inserir-se, dissimuladament, en els seus més indispensables propòsits.
 

Les paraules justes

La protagonista d’aquest dietari és una escriptora amb una capacitat inesgotable de renovar la seva mirada sobre el món. Directa, apassionada, intel·ligent i una mica desastre, cerca les paraules justes per capturar una realitat complexa i canviant, sense renunciar a l’elegància i a l’honestedat de la concisió.
Gràcil, vital i delicada, Milena Busquets ens endinsa en l’univers d’una dona que es pren la vida amb la desimboltura de qui ha viscut prou per copsar la futilitat de tot plegat, i amb l’entusiasme de qui tot just arrenca. L’enamorament, els fills, l’amistat, l’ofici d’escriure, una Barcelona en constant transformació i una fina ironia, marca de la casa, consoliden l’univers literari de la celebrada escriptora de També això passarà.

COMENTARI: Probablement, si algú m'hagués demanat la meva opinió sobre aquest llibre hauria contestat que està molt bé, però després d'haver-lo llegit no puc donar aquesta resposta ja que l'autora considera que dir que la seva novel·la està «molt bé» sense afegir res més a continuació, o sigui, molt bé i punt, és un insult. Discrepo d'aquesta visió però no m'allargo més i faig honor al títol del dietari: Les paraules justes, com les de Jules Renard, l'autor idol·latrat per la Milena.
 

Tinta simpática

Un detectiu busca una dona desapareguda. Un home cerca el rastre d'un fantasma. Modiano enlluerna amb la seva nova exploració de la memòria.
Un aprenent de detectiu anomenat Jean Eyben rep l'encàrrec de l'agència Hutte, per a la qual treballa, de seguir el rastre d'una dona. La dona es diu Noëlle Lefebvre, i el jove investigador la persegueix infructuosament. Trenta anys després, reprèn pel seu compte aquest cas i continua les indagacions.
En aquests dos períodes de temps, Eyben surt a buscar un fantasma. Recorre els carrers per on ella va transitar, tracta de trobar alguna carta, localitza una agenda, parla amb persones que la van conèixer, tafaneja en la seva potser agitada vida sentimental. I el que van aflorant són pistes difuses, ressons del passat: un Chrysler descapotable, un Sancho, un estiu, un llac, un aspirant a actor... Ombres, retalls de memòria, records que el temps distorsiona o esborra. Qui és Noëlle Lefrebvre, la dona en fugida, la dona esvaïda? I qui és Jean Eyben, l'home que segueix la petjada, l'home que viu obsessionat per la seva absència?
Benvinguts de nou al territori Modiano, aquest escenari fet de paraules en què l'autor explora el laberint de la memòria, on les preguntes moltes vegades condueixen a nous enigmes. Una novel·la absorbent, pur virtuosisme literari d'un mestre que, llibre a llibre, va depurant el seu estil, afegint matisos a un univers el centre del qual és París com a espai real i mític alhora, encara que aquí se li uneix Roma, la ciutat a la que evaporar-se...

COMENTARI: Llegir a Modiano és transitar pels carrers d'un París gairebé desaparegut i que podem anar desxifrant amb l'inestimable ajuda del Google Earth. Però, en aquest relat, el recorregut també s'endinsa per la part més cèntrica de Roma, amb la qual cosa Modiano s'escapa de la seva zona de confort i ens transporta a indrets més allunyats. És una novel·la de detectius on l'argument passa a segon terme en benefici de la topografia urbana de les capitals franco-italianes.

 

Diguem-ne amor

L’amor és el punt de partida, l’excusa, el motiu, l’argument. No hi ha dues relacions iguals, i la periodista cultural Marta Vives n’ha recollit dotze de tan diverses, quotidianes i extraordinàries com ho són totes les que bateguen als nostres carrers, a la nostra ciutat, a les nostres vides: primers amors, segones oportunitats, amistats indestructibles, desitjos impossibles, vincles no convencionals i exemples de solidaritat… Els protagonistes d’aquest llibre, tan autèntics com la vida mateixa, ens descobreixen totes les maneres d’estimar.
«Què és l’amor? Es pot definir d’una sola manera? Quants tipus d’amor caben en una única paraula?».
La Marta sabia que coincidiria amb el seu primer amor al Velódromo, en el sopar d’antics alumnes de l’institut. «Tu i jo ens vam enamorar molt, no? Què va passar?».
En Marcel i en Zuber connecten en moments vitals diferents, sintonitzen i sacsegen murs mentals: cultura, convencions, edat.
Llua, la gossa de la Cinta, té debilitat per en Silvio, «un home bo amb mala sort» a qui aconseguiran ajudar quan més ho necessita.
I, enmig de la gentada de Sant Jordi, en Marc i la Maeva es veuen i s’entenen sense paraules…

COMENTARI: D'entrada em fixo en el meravellós dibuix de portada de la Natalia Zaratiegui que, per si sol, convida a encetar les pàgines amb bona predisposició. L'acompanya una acurada tipografia en la qual destaca la paraula amor, aquest mot tant recurrent que pretèn convertir-se en el miracle salvador de les relacions humanes, a la manera d'haiku sintètic propulsor de l'economia del llenguatge, sense pèrdues ni sobreentesos.
Com tots els llibres-recull, la diversitat de relats ens ofereix diferents punts de vista que exploren paisatges alternatius. D'entre ells jo destacaria el darrer, Retrovisor, on, un retrobament d'antics companys de pis d'estudiants, permet invocar una època esplendorosa en el mateix marc escènic, airbnb of course, que els va acollir fa uns mil anys.
 

Qui va matar l'Helena Jubany?

El 2 de desembre del 2001, Helena Jubany va aparèixer morta en un pati de Sabadell. L’havien llençat des d’una terrassa, despullada, cremada i amb una quantitat ingent de benzodiazepines a l’organisme. Setmanes abans havia rebut dos escrits anònims acompanyats de begudes adulterades amb la mateixa substància.
Montse Careta de seguida es va convertir en la principal sospitosa i va ingressar a presó. Tot i que era impossible que cometés el crim sola, el cas va anar morint al jutjat quan ella es va suïcidar, havent defensat fins a la sacietat la seva innocència.
A l’última fase de la investigació judicial, el periodista Yago García treu a la llum documentació inèdita i narra amb precisió penetrant la colpidora història d’un crim i d’una instrucció que han consternat l’opinió pública. Carla Vall, criminòloga experta en violències de gènere, posa a l’epíleg les paraules que ningú no ha emprat en més de vint anys.

COMENTARI: L'exitosa sèrie d'en Carles Porta va posar sobre la taula l'assassinat de la bibliotecària mataronina Helena Jubany, crim que s'havia perpretat vint anys enrere i que gairebé havia passat desapercebut per l'opinió pública.
  

El monstre de Santa Helena

Mai un home ha estat reclòs en una presó més segura, més llunyana i més inexpugnable que Napoleó Bonaparte després de ser derrotat a Waterloo. Tothom sap què li va passar: que el món, fart de les seves ambicions infinites i les destrosses inacabables, va decidir tractar-lo com el que era… Un geni del mal. I la llàntia on el van tancar es deia Santa Helena: un illot de roca a milers de quilòmetres de la costa més propera, infestat de rates i vigilat per l'armada britànica.
La primavera del 1819, François-René de Chateaubriand i la seva amant, Delphine Sabran, s'embarquen rumb a aquesta illa perduda al bell mig de l'oceà. El gran escriptor del segle i la marquesa de Custine volen posar a prova el seu amor superant dos grans obstacles: una gran distància i un gran adversari, com han fet les parelles més cèlebres de la història, des de Marc Antoni i Cleòpatra a Romeu i Julieta.
Després de mesos de navegació, ¿a quin adversari més temible que Napoleó es poden enfrontar aquests fills de l'aristocràcia francesa? Però en la seva trobada amb l'emperador que va conquerir tot Europa, el militar a qui respectaven fins i tot els seus enemics, l'home davant del qual es rendien les dones..., Chateaubriand i Delphine descobriran amb horror que els monstres poden tenir molts rostres.

COMENTARI: Si en un primer moment aquesta novel·la desconcerta, a mesura que t’endinses en la lectura t’adones que et trobes davant d’una obra prodigiosa que combina amb gran destresa la vessant històrica amb la ficció més fantàstica i surrealista. Podríem considerar El monstre de Santa Helena com un híbrid entre La pell freda i Victus, dues de les obres de major renom d’aquest autor.
Sempre reconeixent aquesta hàbil mescla de gèneres que amb Murakami ha assolit la màxima expressió de subtilitat, normalitzant planerament allò que podia semblar exageradament desbocat. Penso que Sánchez Piñol, juntament amb Jaume Cabré, és avui un dels exponents més notables de la narrativa catalana contemporània.
  

L'instant abans de l'impacte

La protagonista d’aquesta història treballa al departament de comunicació d’una companyia telefònica. Després de dos permisos de maternitat i una reducció de jornada, els seus caps la sotmeten a un pla d’assetjament laboral que consisteix a no passar-li cap mena de feina. Cada dia encén el portàtil i s’enfronta a sis hores de buidor. Decebuda, trama una venjança que escriurà en forma de dietari: durant 365 dies no comprarà res que no li sigui de vital importància. Entremig, però, la vida personal també se li capgira quan el seu marit decideix deixar la feina per convertir-se en una estrella del rock.
L’instant abans de l’impacte fa una radiografia àcida sobre les polítiques de conciliació i la societat de consum. Escrita amb un humor negre i corrosiu, qüestiona les idees preconcebudes sobre la felicitat i l’amor.

COMENTARI: Gràcies als premis Llibreter vaig descobrir l'any 2012 a l'autor neerlandès Gerbrand Bakker que, amb la seva novel·la A dalt tot està tranquil, em va regalar unes hores precioses de lectura. Des d'aleshores he anat seguint amb molta atenció les obres nominades i premiades pel Gremi de Llibreters de Barcelona i de Catalunya, responsables d'aquests premis, i he anat descobrint textos realment extraordinaris, com L'instant abans de l'impacte de Glòria de Castro que, amb una abundant dosi d'humor negre, i a mode de dietari, ens endinsa en una moderna quotidianitat tediosa, sense massa esperances.
   

Benvolguda

La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys, massa feliç esposa i mare. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s'enamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d'ell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sí.
A partir d'aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l'amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat, la caducitat de la vida artística.
A Benvolguda, Empar Moliner exhibeix el seu talent literari en un relat commovedor i inoblidable sobre l'amistat, el pas del temps, el perdó i la cruesa secreta, mai explicada i sempre suavitzada, del climateri.
Ara ja tinc la confirmació científica de l'estat volàtil en el qual m'he instal·lat l'últim any sense haver-ne parat esment. La caiguda d'estrògens combinada amb la intolerància a la lactosa i la pèrdua de visió de prop fan que em miri el món des d'unes lleugeres ales d'espiadimonis. Per això podré veure, amb tota nitidesa, que el meu home s'enamorarà d'aquella altra.

COMENTARI: De l'Empar Moliner en coneixem, des de sempre, el seu registre còmic que també exercita i recrea en les seves aparicions televisives. Ara bé, a Benvolguda aquest registre es converteix en un humor extremadament càustic que despulla, amb la màxima cruesa possible, les diferents capes que amaguem dins el nostre jo interior, amb l'acompanyament de totes les misèries que això comporta. És un llibre molt dur on l'autora se serveix d'un excel·lent domini de l'humor per atenuar la mala llet que encobreix tot el relat.