L’amor és el punt de partida, l’excusa, el motiu, l’argument. No hi ha dues relacions iguals, i la periodista cultural Marta Vives n’ha recollit dotze de tan diverses, quotidianes i extraordinàries com ho són totes les que bateguen als nostres carrers, a la nostra ciutat, a les nostres vides: primers amors, segones oportunitats, amistats indestructibles, desitjos impossibles, vincles no convencionals i exemples de solidaritat… Els protagonistes d’aquest llibre, tan autèntics com la vida mateixa, ens descobreixen totes les maneres d’estimar.
«Què és l’amor? Es pot definir d’una sola manera? Quants tipus d’amor caben en una única paraula?».
La Marta sabia que coincidiria amb el seu primer amor al Velódromo, en el sopar d’antics alumnes de l’institut. «Tu i jo ens vam enamorar molt, no? Què va passar?».
En Marcel i en Zuber connecten en moments vitals diferents, sintonitzen i sacsegen murs mentals: cultura, convencions, edat.
Llua, la gossa de la Cinta, té debilitat per en Silvio, «un home bo amb mala sort» a qui aconseguiran ajudar quan més ho necessita.
I, enmig de la gentada de Sant Jordi, en Marc i la Maeva es veuen i s’entenen sense paraules…
COMENTARI: D'entrada em fixo en el meravellós dibuix de portada de la Natalia Zaratiegui que, per si sol, convida a encetar les pàgines amb bona predisposició. L'acompanya una acurada tipografia en la qual destaca la paraula amor, aquest mot tant recurrent que pretèn convertir-se en el miracle salvador de les relacions humanes, a la manera d'haiku sintètic propulsor de l'economia del llenguatge, sense pèrdues ni sobreentesos.
Com tots els llibres-recull, la diversitat de relats ens ofereix diferents punts de vista que exploren paisatges alternatius. D'entre ells jo destacaria el darrer, Retrovisor, on, un retrobament d'antics companys de pis d'estudiants, permet invocar una època esplendorosa en el mateix marc escènic, airbnb of course, que els va acollir fa uns mil anys.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada