Elles parlen

Una nit, vuit dones mennonites de diferents edats es troben en un paller per dur a terme una reunió secreta. Durant els darrers dos anys, aquestes dones, i més d’un centenar d’altres noies de la seva colònia, han estat violades repetidament de nit per dimonis que venen a castigar els seus pecats.
Ara que les dones han descobert que havien estat drogades i atacades per un grup d’homes de la seva pròpia comunitat, estan decidides a protegir-se a si mateixes i a salvaguardar les seves filles de possibles mals futurs.
Mentre els homes de la colònia van a la ciutat per pagar la fiança i alliberar els violadors, aquestes dones, totes analfabetes, sense cap coneixement del món fora de la seva comunitat, tindran molt poc temps per prendre una decisió: haurien de quedar-se a la comunitat, l’únic món que han conegut, o haurien d’atrevir-se a marxar-ne?

COMENTARI: Una història tan esfereïdora com aquesta, amb el gran potencial argumentari que desprèn, penso que no ha estat massa ben aprofitada per l'autora que ha construït una novel·la erràtica que en cap pàgina ha estat capaç d'assolir un bon ritme narratiu, sovint torpedinada per digressions més irrellevants. Tot i que es tracta d'una obra curta, a mi m'ha costat molt arribar al final.
                                   

París era una festa

Publicada tres anys després del suïcidi de l'autor, París era una festa és l'obra més personal i lluminosa d'Ernest Hemingway (1899-1961), el qual, des de la maduresa d'una vida molt intensa, rememora la seva joventut al París dels anys vint. Van ser els anys en què treballava com a corresponsal per a diversos diaris, vivia a París amb la seva primera dona en una situació molt precària ­esperant algun taló que sempre arribava massa tard­ i es relacionava amb escriptors com F. Scott Fitzgerald, James Joyce o Ezra Pound, que s'aplegaven al voltant de la llibreria Shakespeare & Co de Sylvia Beach, o amb els artistes amb qui coincidia al saló de Gertrude Stein.

COMENTARI: El títol del llibre ens pot confondre ja que no es tracta de cap recull d'episodis festius, alegres, desenfrenats... ans el contrari, és la crònica d'una vida dura a París, sense massa diners a les butxaques, vivint en indrets molt humils i sempre a l'espera de que arribi un xec de les editorials que, de tant en tant, publicaven els treballs d'Ernest, sobretot contes. Però, tal com remarca el propi autor, més d'una vegada, aquest era el París dels seus primers temps, quan érem molt pobres i molt feliços.
  

El guepard

El Gattopardo, o El guepard (títol original, en italià, Il Gattopardo) és l'única novel·la de l'escriptor i aristòcrata italià Giuseppe Tomasi di Lampedusa, apareguda l'any 1958 a títol pòstum i premiada amb el premi Strega l'any següent.Tomasi di Lampedusa hi traça la vida de Fabrizio Salina, un príncep sicilià, al bells mig de les turbulències revolucionàries italianes del Risorgimento. Però és sobretot una història de Sicília i de la transició entra un ordre antic i un nou ordre. L'autor sembla que s'inspirà en Giulio Fabrizio di Lampedusa, el seu besavi, per crear el personatge de don Fabrizio. Les armes d'aquest patriarca eren un lleó lleopardat (és a dir, el lleó de perfil, lleó passant, com un lleopard, a diferència del lleó rampant), que l'autor ha transformat en guepard «dansant» a la seva obra.

COMENTARI: El resum del llibre el podríem treure d'aquella frase tan famosa que li diu Tancredi al seu oncle Fabrizio: Si volem que tot segueixi igual, és necessari que tot canviï. L'obra està centrada en la Sicília del segle XIX quan els canvis polítics són imminents i la noblesa dominadora de sempre veu perillar el seu statu quo. El protagonista, el príncep Fabrizio, és un botó de mostra d'aquesta classe dirigent. En el seu cas, espera –amb resignació– els canvis que li capgiraran tota la seva manera de viure.

Suite italiana

En aquest nou relat viatger, l'escriptor Javier Reverte ha seguit un camí que ens porta a les ciutats de Venècia i Trieste i que conclou amb un recorregut per l'illa de Sicília. I no només ens aproxima a la història dels llocs que visita, sinó que ho fa de la mà de quatre escriptors que van habitar en aquests escenaris i que van escriure sobre ells: Thomas Mann, James Joyce, Rainer Maria Rilke i Giuseppe de Lampedusa, quatre autors genials que van retratar amb cruesa, o amb humor punyent, o amargor, o ensomni, o nostàlgia, una època tràgica i lluminosa de la peripècia humana.

Crònica de viatges i assaig literari a el mateix temps, Suite italiana és un llibre singular, d'una enlluernadora raresa, en el qual ressonen els ecos de grans batalles al costat de poemes de profund lirisme, on es fan olor aromes de malenconia i s'escolten rialles sonores , on batega la més profunda de les preocupacions de l'home: el sentit de la vida i de la mort.

«Sospito que els novel·listes i poetes, en comptades ocasions, han estimat tant la literatura, i l'han necessitat de tal manera, com en aquests dies no molt llunyans en què la fe en la humanitat es va veure sumida en el desconcert, empesa pel canoneig demolidor de les dues terribles guerres mundials. Ells van intentar salvar l'anhel de bellesa mentre la Història es gronxava en braços de la mort i anegava de sang les trinxeres d'Europa.

Aquest llibre tracta d'escriptors, però també de viatges, ja que m'apassiona seguir les petjades de les grans obres i dels seus autors. Tracta d'artistes que van lluitar per descórrer les cortines de l'existència humana, endinsant-se en el desconegut; i de camins sota els peus que em van portar als llocs on van créixer les seves biografies i van néixer els seus èxits.
Mentre parlo sobre això i record aquestes creacions i aquests vagabunderies, sonen tambors de nostàlgia en el meu cor. Per llegit i el caminat» (Javier Reverte).

COMENTARI: Crònica de quatre indrets íntimament relacionats amb quatre escriptors de renom i amb dues pel·lícules de Luchino Visconti: Il Gattopardo (1963) i Mort a Venècia (1971), basades en novel·les de dos dels quatre autors abans esmentats. També cal destacar la visió de la ciutat de Trieste on va viure molts anys, desenfrenadament, l'irlandès James Joyce. Suite italiana és una novel·la que segueix la bona línia d'aquest notable escriptor de viatges que, aquesta vegada, no ha assolit els excel·lents registres que ens tenia acostumats amb els textos dedicats a Irlanda i a Roma.
  

Els fundadors

Fa un segle, en una Barcelona caòtica, plena d’energia i travessada per tota mena de conflictes polítics, uns homes van tenir la idea de trans-formar el país editant clàssics grecs i llatins. Així va néixer la Fundació Bernat Metge, l’aventura cultural més ambiciosa que ha vist Catalunya. El 1922, quan va arrencar, semblava una proesa impossible, però en pocs anys es va convertir en un fonament irrenunciable de la cultura catalana i la va elevar al nivell més exigent de l’Europa de l’època. Els grans protagonistes d’aquesta història van ser el polític Francesc Cambó, l’intel·lectual i activista Joan Estelrich i el poeta Carles Riba. No seria fàcil trobar a la Catalunya d’aleshores tres personalitats més diferents. Però la força del projecte els va fer oblidar els recels i els va alinear en la mateixa direcció: Cambó hi va posar l’empenta inicial i els diners necessaris; Estelrich, el primer director, hi va afegir ideologia humanís-tica i mà esquerra; i Riba, tota la resta: els coneixements, el mètode, la sensibilitat literària, la profunditat.
La prosa vibrant de Raül Garrigasait, actual president de La Casa dels Clàssics, i el bagatge que li confereix haver estat editor de la Bernat Metge durant més d’una dècada, converteixen Els fundadors en un bell homenatge als fonaments de la nostra cultura. La col·lecció de clàssics grecs i llatins es revela en aquest llibre com un exemple únic de continuïtat a través dels moments més foscos i més brillants de la història del país.

COMENTARI: En aquesta obra s'observen dues parts molt diferenciades, la primera és el relat històric i cronològic de la Fundació Bernat Metge, des del 1922 fins els nostres dies i la segona és la crítica literària que l'autor dedica al primer llibre publicat, De la natura, de Lucreci i a les tragèdies d'Èsquil, editades anys més tard. Una primera part que flueix plàcidament i una segona molt més exigent que requereix una base més consolidada per poder-la disfrutar amb tota la seva esplendor. De totes maneres, Els fundadors és un llibre que s'ha de conèixer per poder valorar amb justícia una de les iniciatives més imprescindibles de la cultura catalana del segle XX.
  

El cine que ens va obrir els ulls

Hi ha pel·lícules que ens fan plorar a llàgrima viva. Altres ens fan riure, xisclar de por o, simplement, ens enamoren. Algunes ens avorreixen; altres, no ens cansaríem de veure-les. Comèdies i melodrames. D'aventures i de l'Oest.
Gemma Nierga i Jaume Figueras, àvids espectadors i grans conversadors, rememoren aquelles pel·lícules que al llarg de la vida ens han obert els ulls. I, en un diàleg viu i farcit d'anècdotes –de la samarreta d'en Marlon Brando al Travolta de Grease, de Love Story a Cinema Paradiso–, conviden a reviure la màgia del cinema i a celebrar-la cantant i ballant com en els grans musicals, com en els d'en Gene Kelly o La La Land. Un llibre bellament il·lustrat que rendeix homenatge al cinema i a l'amistat.

COMENTARI: Un repàs a tota la història del cinema, des de començaments del segle XX fins a les primeres dècades del segle XXI. Un diàleg entre dos periodistes que comparteixen una mateixa passió i la transmeten amb molta amenitat. Un llibre que passa xuclant. 
  

Tota una vida per recordar

La Sophie Simmons, amb només setze anys, deixa la seva família a Nova York l’any 1932 per anar a Los Angeles en plena depressió perseguint el seu gran somni: treballar com a animadora de dibuixos a Disney Studios. Aviat descobrirà, però, que no és un món per a dones. I així, entre amors i desamors, encaixant els cops que li dona la vida, la Sophie lluitarà fins al final enmig d’una època convulsa que marcarà un abans i un després en els professionals de l’animació de principis del segle xx.
Tota una vida per recordar és una novel·la amb una protagonista femenina forta, un entorn històric fascinant i una barreja intrigant de personatges de ficció i de la vida real.

COMENTARI: El relat exposa les dificultats que va trobar la protagonista per assolir un dels seus somnis que, en aquella època, estaven vedats a la població femenina. L'obra va avançant en paral·lel amb les peripècies vitals i sentimentals de Sophie, que s'ha d'endinsar en un  món llunyà i desconegut per aconseguir els seus objectius. Cal destacar la breu història dels mítics estudis d'animació, des dels seus inicis més humils fins els èxits més aclaparadors que també van servir per tansformar el tarannà humil i jovial de Walt Disney en un caràcter més aspre i menys solidari, apropant-lo a les polítiques més ultradretanes de l'època. 
 

Les grans epidèmies modernes

¿És útil i segura la vacuna de la grip? ¿Una epidèmia de grip pot, avui dia, matar cent milions de persones, com va passar el 1918? ¿És possible que el virus de la sida fos creat en un laboratori? ¿Hi ha hagut un complot de les companyies farmacèutiques per evitar que la vacuna contra la malària de Patarroyo fos un èxit? ¿Poden les malalties tropicals causar epidèmies globals? ¿Podrien deixar de ser útils els antibiòtics?
Aquest llibre explica tot el que sabem sobre les epidèmies i pandèmies. Ho explica per a tothom, objectivament, perquè la informació que arriba al públic no només és deficient sinó que provoca malentesos perillosos.
Salvador Macip, amb un prestigiós historial d’investigador a la Gran Bretanya i als Estats Units, no només en sap molt, sinó que a més sap explicar-ho. El tema és apassionant. I vital, per tot el que hi ha en joc.

COMENTARI: Aquesta reedició d'un llibre del 2010, suposo que forçada per les circumstàncies del confinament actual, s'ha vist afectada pel text original que tancava moltes referències l'any 2009. Ens hem quedat amb les ganes de saber com han anat avançant les investigacions entre el 2009 i el 2020, un període d'onze anys que –avui en dia– no és poca cosa. Malgrat tot, jo em quedo amb l'afirmació de l'autor quan afirma que compartim la Terra amb els microorganismes. De fet, és el seu planeta. Nosaltres som només uns parents llunyans que han convidat a la festa. Si volem quedar-nos-hi a viure hem d'aprendre a marcar-los els límits.
  

La rosa y la esvástica

A La rosa y la esvástica, Francisco Javier Aspas desentranya la vida d’una dona misteriosa que no encaixava dins l’estàndard nacional femení: bevedora i fumadora (vicis que Hitler detestava), amant del jazz i del foxtrot, capriciosa, entabanadora, gelosa...
Acabada la guerra, Werner Muntz, «el guardià» d'Eva Braun, cau presoner en mans dels soviètics. Així, Muntz es converteix en el narrador que desvetlla els aspectes més íntims del cercle personal de Hitler: els anys d’esplendor a l’atmosfera viciada del Berghof i la degradació posterior, personal i col·lectiva, fins a l'esfondrament total en el búnquer berlinès on Hitler i Eva Braun se suïciden.
Segons Albert Speer: «Quan els historiadors del futur indaguin a la vida d’Eva Braun, descobriran una dona que va ser irrellevant en l'àmbit polític, però sorprenent en l’humà». Una dona inquietant que no va militar mai al Partit Nazi, però que repetia amb freqüència: «El Führer és el Führer i sempre té raó. Per això és el Führer».

COMENTARI: Com a resultat d'un meticulós treball de documentació, l'autor ha estat capaç de desenvolupar una llarguíssima biografia novel·lada d'una de les dones més desconegudes del III Reich. La novel·la se centra especialment en el període 1933-1945, des del nomenament de Hitler com a canceller d'Alemanya fins el col·lapse total dins el búnquer de Berlín. Es van resseguint tots els episodis més destacables d'aquesta època en paral·lel a la vida quotidiana d'Eva Braun, una dona superficial, que l'autor retrata sense acarnissament, amb un cert grau de compassió i empatia.

El crit

La novel·la arrenca amb la Judit a la sala d’espera d’una psicòloga el setembre del 2017. A la mateixa sala, els peus d’una criatura amb sandàlies la tenen obsessionada, perquè li recorden el que va veure el 17 d’agost a la Rambla de Barcelona des de l’habitació d’un hotel, en companyia d’algú. Ella serà la primera de sis personatges que mostraran les seves vides al lector.
Són vides que s’encadenen sentimentalment i que totes, d’una manera o d’una altra, tenen de fons els fets que van sacsejar el país durant aquells mesos: de l’atemptat de la Rambla a l’empresonament dels líders independentistes, passant pel referèndum de l’1 d’octubre. La tensió dels secrets íntims i el trasbals col·lectiu confluirà durant les festes de Nadal.

COMENTARI: Sis personatges sorprenentment atrapats dins d'una mateixa teranyina, per ells desconeguda, donen curs a les seves més obscures passions en paral·lel cronològic als quatre mesos més frenètics que va viure el procés català, entre els atemptats del 17 d'agost i les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017.