Els fundadors

Fa un segle, en una Barcelona caòtica, plena d’energia i travessada per tota mena de conflictes polítics, uns homes van tenir la idea de trans-formar el país editant clàssics grecs i llatins. Així va néixer la Fundació Bernat Metge, l’aventura cultural més ambiciosa que ha vist Catalunya. El 1922, quan va arrencar, semblava una proesa impossible, però en pocs anys es va convertir en un fonament irrenunciable de la cultura catalana i la va elevar al nivell més exigent de l’Europa de l’època. Els grans protagonistes d’aquesta història van ser el polític Francesc Cambó, l’intel·lectual i activista Joan Estelrich i el poeta Carles Riba. No seria fàcil trobar a la Catalunya d’aleshores tres personalitats més diferents. Però la força del projecte els va fer oblidar els recels i els va alinear en la mateixa direcció: Cambó hi va posar l’empenta inicial i els diners necessaris; Estelrich, el primer director, hi va afegir ideologia humanís-tica i mà esquerra; i Riba, tota la resta: els coneixements, el mètode, la sensibilitat literària, la profunditat.
La prosa vibrant de Raül Garrigasait, actual president de La Casa dels Clàssics, i el bagatge que li confereix haver estat editor de la Bernat Metge durant més d’una dècada, converteixen Els fundadors en un bell homenatge als fonaments de la nostra cultura. La col·lecció de clàssics grecs i llatins es revela en aquest llibre com un exemple únic de continuïtat a través dels moments més foscos i més brillants de la història del país.

COMENTARI: En aquesta obra s'observen dues parts molt diferenciades, la primera és el relat històric i cronològic de la Fundació Bernat Metge, des del 1922 fins els nostres dies i la segona és la crítica literària que l'autor dedica al primer llibre publicat, De la natura, de Lucreci i a les tragèdies d'Èsquil, editades anys més tard. Una primera part que flueix plàcidament i una segona molt més exigent que requereix una base més consolidada per poder-la disfrutar amb tota la seva esplendor. De totes maneres, Els fundadors és un llibre que s'ha de conèixer per poder valorar amb justícia una de les iniciatives més imprescindibles de la cultura catalana del segle XX.