«Conjectures» de Daniel Bastida

Conta la vida del seu «alter ego», Ramon Planells, a partir del moment que deixa la casa de Teresa, la seva tia carnal amb la qual havia mantingut una relació carnal després del seu fracàs en la nit de Sant Llúcia, fins que rep una carta de Mara, antiga amant seva, que li demana de reunir-se amb ell a Itàlia. La fugida de Teresa és la segona possibilitat d'actuació que dóna Pedrolo a partir de la novel·la Un camí amb Eva. És una biografia dissimulada, escrita per en Bastida, el qual hi afegeix un pròleg a la «segona edició» per defensar-se d'uns suposats atacs fets a la primera. La narració transcorre sense ordre cronològic i el narrador hi introdueix tot de reflexions de caràcter distanciador que arriben fins i tot a posar en dubte alguns fets. La novel·la no té una divisió per capítols si bé hi ha separacions que assenyalen un canvi de temps, de fets, o, l'inici de reflexions suscitades per la vida d'en Planells, la seva societat i la seva feina de novel·lista. La veu narrativa és la segona persona. Cal dir que, al bell mig del text, s'insereix un quadre cronològic dels esdeveniments.

COMENTARI: La vida d'un escriptor que gira a l'entorn de la seva professió, de l'activisme polític i de les relacions sentimentals. Tot això centrat en les acaballes de la dictadura franquista on encara era molt arriscat portar a terme activitats polítiques de caràcter proselitista o reivindicatiu. Una novel·la que no ha envellit massa bé i que ens transmet múltiples sensacions de déjà vu.
    
   

Puja a casa (relectura)

Una llicenciada en història de l’art treballa en unes galeries comercials i queda captivada per un client que li porta gots de xocolata desfeta; un perruquer de gossos mira de superar un fracàs amorós; un escriptor i el seu traductor habitual sopen en un restaurant sense poder dissimular antigues i noves tensions; una parella de mitjana edat planeja un viatge a Suïssa que tindrà un final sinistre; un home d’origen xinès que porta un bar a Les Corts s’enfronta amb la crua realitat i els seus propis prejudicis. Aquestes són algunes de les històries de Puja a casa, un llibre que amb precisió i tocs d’humor retrata l’inesgotable món de la parella en la Barcelona contemporània, en què els personatges pateixen els estralls de la crisi econòmica i la síndrome de la desorientació vital.

COMENTARI:  Quatre anys després torno a llegir aquest recull de contes de Jordi Nopca. No cal dir que la primera vegada em van agradar molt i ara, abans d'immergir-me en la nova novel·la d'aquest autor, La teva ombra, tenia ganes de recuperar els deu contes premiats al Documenta del 2014. De tots ells, en destaco el primer, No te'n vagis, que per cert és el que dona títol al llibre, tot i no ser el títol del relat, precisament. Els nou restants també són de bon llegir i ens regalen una agradable estona de plaent lectura.
 

Otra vida por vivir

«Ningú hauria d'escriure després dels setanta-cinc anys», havia dit un amic. Als setanta-set, bloquejat com a escriptor, Theodor Kallifatides pren la difícil decisió de vendre l'estudi d'Estocolm, on va treballar diligentment durant dècades, i retirar-se. Incapaç d'escriure i, però, incapaç de no escriure, viatja a la seva Grècia natal amb l'esperança de redescobrir la fluïdesa perduda del llenguatge. En aquest bellíssim text, Kallifatides explora la relació entre una vida amb sentit i un treball amb sentit, i com reconciliar-se amb l'envelliment. Però també s'ocupa de les tendències preocupants a l'Europa contemporània, des de la intolerància religiosa i els prejudicis contra els immigrants fins a la crisi de l'habitatge i la seva tristesa pel maltractat estat de la seva estimada Grècia. Kallifatides ofereix una meditació profunda, sensible i captivadora sobre l'escriptura i el lloc de cada un de nosaltres en un món canviant.

COMENTARI: Aquest és el primer llibre que Kallifatides escriu originalment en grec després de moltes dècades d'utilitzar la llengua sueca ja que va ser Suècia el país on es va instal·lar després d'emigrar del seu país nadiu. És un relat breu, farcit de records i reflexions sobre l'ofici d'escriure, el pas del temps, la nostàlgia del passat, sense deixar de banda l'actualitat més dolorosa, bàsicament centrada en la greu crisi grega de començaments del segle XXI.
      
  

Juny

Un calorós dia d’estiu del 1969, tot el poble està preparat per rebre la visita de la Reina Juliana. És una celebració inoblidable, però just quan la monarca està a punt d’entrar al cotxe per marxar, arriben la Hanne Kaan i la seva mare. La Reina, en una acció inesperada, torna enrere, acaricia la galta de la nena i ofereix la mà a l’Anna Kaan.
Anys més tard, en Jan Kaan torna a casa per arreglar algunes coses i de nou se sent aclaparat per la ràbia. Ja és hora d’arribar al fons de la qüestió. Juny segueix amb un detall fascinant i tendre la propagació del dolor en una comunitat, una família i diverses generacions.

COMENTARI:  A Gerbrand Bakker l'anomenen, amb tota justícia, l'escriptor dels detalls. La seva obra es distingeix per una descripció detallada i exhaustiva dels fets, procediments i paisatges de la vida quotidiana en un poblet neerlandès. En aquesta ocasió tota la narració està impregnada d'un sentiment d'intens dolor originat per la pèrdua d'una nena de dos anys. Un dolor tan intens que trastoca la vida d'una família que, molts anys després, encara no ha pogut superar aquell mal tràngol.
  

La república de los soñadores

Una república governada per poetes, literats, periodistes i intel·lectuals. Com a president, un crític teatral cabellut i místic. Els seus principis: el pacifisme radical, la democràcia directa, la justícia social i el poder de la fantasia. És una utopia? No: és història.
Al novembre del 1918 es va proclamar a Munic la República Lliure de Baviera. Thomas i Heinrich Mann, Hermann Hesse, Rainer Maria Rilke i moltes altres personalitats de la cultura alemanya van simpatitzar amb el moviment que va enderrocar la monarquia i es va fer amb el poder. No obstant això, la república va acabar, al cap de pocs mesos de néixer, amb el presidi, l'exili o la mort de la majoria dels seus líders. El camp quedava abonat: pocs anys després el nacionalsocialisme s'apoderaria de la societat alemanya.
Weidermann transforma les veritats subjectives dels testimonis i protagonistes en una àgil narració que ens condueix pels dies convulsos i efervescents en què un grup d'idealistes podia haver canviat el rumb de el segle XX. La república de los soñadores és un palpitant reportatge, gairebé un thriller històric, sobre un episodi únic i poètic per si mateix en què subtilment ressonen algunes evocacions del nostre moment present.

COMENTARI: Una narració detallada dels breus dies de la República Lliure de Baviera on un grapat d'intel·lectuals va intentar canviar radicalment l'status quo d'un país. Com havia passat poc temps abans a Irlanda, l'intent va acabar essent esclafat per l'exèrcit, les milícies i les forces de dreta; amb una ferotge repressió i un gran nombre d'execucions. Després vindria la República de Weimar i el III Reich.
   
   

Soy tu hombre. La vida de Leonard Cohen

Quan encara era un adolescent, Leonard Cohen va sortir al balcó de casa seva, a Mont-real, prop d'un parc, i va sentir uns acords de guitarra. Un noi assegut al parc tocava flamenc i durant uns pocs dies es va convertir en el primer mestre de Leonard. Des de llavors, pas a pas, Leonard Cohen ha anat forjant una carrera on els moments estel·lars s'han alternat amb èpoques fosques, i on la música ha anat acompanyada de l'escriptura. Cançons com Suzanne, So Long, Marianne o Chelsea Hotel ens han acompanyat al llarg de segle XX i els poemes del Llibre de l'Anhel resumeixen en poques línies emocions que no tenen data de caducitat. Molts joves veneren a aquest home que el 2011 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries i als seus setanta-vuit anys encara tenia forces i ganes de donar la volta a el món per estar a prop del seu públic. Quan algú el titlla de pessimista, Cohen somriu i deixa anar una de les seves frases memorables, que són una lliçó de vida. Revisant aquestes paraules, entrevistant a la gent que li és propera, treballant amb l'artista per demanar dades inèdites de la seva trajectòria personal i professional, Sylvie Simmons ha reunit les peces que componen a l'home i a l'artista, fins a aconseguir el seu millor retrat.

COMENTARI: Ens hem de descobrir davant l'esforç titànic de l'autora per apropar-nos, en 738 pàgines, a la vida i a l'obra d'un personatge tan múltiple i canviant com Leonard Cohen; un artista complet que va excel·lir especialment en el camp de l'escriptura, la poesia i la música. Un esperit nòmada, eclèctic, víctima de canviants estats d'ànim, que va conviure a curta distància amb els personatges més notoris de l'art i de la intel·lectualitat durant la segona part del segle XX. Un reconeixement mundial que es va veure reflectit en les darreres gires musicals que va portar a terme a les acaballes de la seva trajectòria. Aleshores, el món li va poder demostrar la seva infinita estima.
        

Els camins de la Rut

El lector va descobrint la vida de la Rut, una dona lliure i vital, a través dels ulls de la seva filla Rutona. La Rut ha dut una vida errant, de mare soltera, pautada per unes relacions amoroses intenses i poc duradores. La Rut condueix una grua, que li serveix per treballar eventualment en feines que semblaven reservades als homes i també per viatjar, qui sap si per fugir de qualsevol temptació de «domesticar-se». Arran de la seva mort accidental, a l’edat de quaranta-quatre anys, la filla s’interroga sobre la Rut, que li serveix de referència i de contrapunta l’hora de trobar el seu propi camí.

COMENTARI: És la història sentimental d'una dona lliure que va viure els convulsos anys setanta, responsables d'un trencament cultural amb tot l'estatus anterior. És l'època de les proclames llibertàries que incideixen de ple en la vida social dels joves de l'època però que en el cas de la protagonista són desviades envers una actitud personalment singular on la promiscuïtat només pot ser fruit de l'enamorament i del món en parella, tot i que les relacions siguin d'escassa durada. Adquireix decisiva influència el pensament que modela la Rut al creure que si diu «t’estimo» algun dia haurà de dir «ja no t’estimo». 
 

Los amnésicos

A la ciutat alemanya de Mannheim, d'on és originari el seu pare, Géraldine Schwarz descobreix que el seu avi Karl va comprar el 1938, a molt baix preu, una empresa als seus propietaris jueus, els Löbmman, més tard assassinats a Auschwitz. Després de la guerra, confrontat amb un hereu que reclama una reparació, Karl Schwarz opta per la negació de les seves responsabilitats com Mitläufer, és a dir, aquells que, com la majoria d'alemanys, «es van deixar portar per la corrent». Així arrenca una apassionant investigació que cobreix tres generacions de la història recent d'Europa i que ens obliga a reflexionar sobre els riscos de la desmemòria i l'auge de l'neofeixisme al nostre continent.

COMENTARI: Per l'autora, només els països capaços d'assumir les seves culpes tenen la possibilitat d'encarar un futur més lliure i democràtic. Alemanya i, molt més tard, França van viure aquests processos tant costosos que derivaven d'unes actituds terriblement criminals que havien mantingut durant la II Guerra Mundial. Només el reconeixement i l'assumpció de responsabilitats pot conduir-los cap a una societat progressista i benanant, apartada de tota mena de totalitarismes sectaris.
   

Tony Takitani

En Tony Takitani és un jove que ha crescut aïllat, entre burles dels companys, i molt sol, perquè el seu pare, trompetista de jazz, marxa sovint per tocar en gires. És un bon professional molt dotat per al dibuix, i es guanya bé la vida il·lustrant cobertes de revistes de cotxes i anuncis. Un dia, coneix una noia que treballa a temps parcial en una editorial i vesteix amb un gust exquisit, i la seva solitud acaba. Meravellosament il·lustrat per Ignasi Font, un relat del cèlebre escriptor japonès Haruki Murakami, sobre la necessitat d'afecte, les relacions i els lligams emocionals que mantenim amb el passat.

COMENTARI: Es tracta d'un conte, profusament il·lustrat, de l'autor de Kyoto que tona a enlluernar-nos amb la seva prosa senzilla però potentíssima que, en aquesta ocasió, torna a recrear-se en dos dels seus temes més recurrents: la música de jazz i la solitud.
   

Les lleialtats

Amb Les lleialtats, la nova novel·la de Delphine de Vigan, el lector segueix la trajectòria de quatre protagonistes maltractats per la vida. D’entrada hi ha en Théo, un adolescent de 12-13 anys amb els pares separats de manera violenta. El seu amic Mathis no és pas més afortunat i acaba sent el seu millor company de borratxeres. I després hi ha l’Hélène, la professora de naturals d’un institut que no ha superat mai les pallisses que va rebre de petita i que convertirà en Théo en el seu protegit.

COMENTARI: Amb frases molt curtes i, també, amb capítols inusualment breus, Delphine de Vigan és capaç de transmetre, amb una cruesa colpidora, els estralls que provoquen les addiccions –en aquest cas l'acoholisme– sobre bona part de l'adolescència contemporània. És una novel·la social on un pacte de silenci entre joves amics pot arribar a ser letal.