Quan encara era un adolescent, Leonard Cohen va sortir al balcó de casa seva, a Mont-real, prop d'un parc, i va sentir uns acords de guitarra. Un noi assegut al parc tocava flamenc i durant uns pocs dies es va convertir en el primer mestre de Leonard. Des de llavors, pas a pas, Leonard Cohen ha anat forjant una carrera on els moments estel·lars s'han alternat amb èpoques fosques, i on la música ha anat acompanyada de l'escriptura. Cançons com Suzanne, So Long, Marianne o Chelsea Hotel ens han acompanyat al llarg de segle XX i els poemes del Llibre de l'Anhel resumeixen en poques línies emocions que no tenen data de caducitat. Molts joves veneren a aquest home que el 2011 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries i als seus setanta-vuit anys encara tenia forces i ganes de donar la volta a el món per estar a prop del seu públic. Quan algú el titlla de pessimista, Cohen somriu i deixa anar una de les seves frases memorables, que són una lliçó de vida. Revisant aquestes paraules, entrevistant a la gent que li és propera, treballant amb l'artista per demanar dades inèdites de la seva trajectòria personal i professional, Sylvie Simmons ha reunit les peces que componen a l'home i a l'artista, fins a aconseguir el seu millor retrat.
COMENTARI: Ens hem de descobrir davant l'esforç titànic de l'autora per apropar-nos, en 738 pàgines, a la vida i a l'obra d'un personatge tan múltiple i canviant com Leonard Cohen; un artista complet que va excel·lir especialment en el camp de l'escriptura, la poesia i la música. Un esperit nòmada, eclèctic, víctima de canviants estats d'ànim, que va conviure a curta distància amb els personatges més notoris de l'art i de la intel·lectualitat durant la segona part del segle XX. Un reconeixement mundial que es va veure reflectit en les darreres gires musicals que va portar a terme a les acaballes de la seva trajectòria. Aleshores, el món li va poder demostrar la seva infinita estima.
El lector va descobrint la vida de la Rut, una dona lliure i vital, a través dels ulls de la seva filla Rutona. La Rut ha dut una vida errant, de mare soltera, pautada per unes relacions amoroses intenses i poc duradores. La Rut condueix una grua, que li serveix per treballar eventualment en feines que semblaven reservades als homes i també per viatjar, qui sap si per fugir de qualsevol temptació de «domesticar-se». Arran de la seva mort accidental, a l’edat de quaranta-quatre anys, la filla s’interroga sobre la Rut, que li serveix de referència i de contrapunta l’hora de trobar el seu propi camí.
COMENTARI: És la història sentimental d'una dona lliure que va viure els convulsos anys setanta, responsables d'un trencament cultural amb tot l'estatus anterior. És l'època de les proclames llibertàries que incideixen de ple en la vida social dels joves de l'època però que en el cas de la protagonista són desviades envers una actitud personalment singular on la promiscuïtat només pot ser fruit de l'enamorament i del món en parella, tot i que les relacions siguin d'escassa durada. Adquireix decisiva influència el pensament que modela la Rut al creure que si diu «t’estimo» algun dia haurà de dir «ja no
t’estimo».
A la ciutat alemanya de Mannheim, d'on és originari el seu pare, Géraldine Schwarz descobreix que el seu avi Karl va comprar el 1938, a molt baix preu, una empresa als seus propietaris jueus, els Löbmman, més tard assassinats a Auschwitz. Després de la guerra, confrontat amb un hereu que reclama una reparació, Karl Schwarz opta per la negació de les seves responsabilitats com Mitläufer, és a dir, aquells que, com la majoria d'alemanys, «es van deixar portar per la corrent». Així arrenca una apassionant investigació que cobreix tres generacions de la història recent d'Europa i que ens obliga a reflexionar sobre els riscos de la desmemòria i l'auge de l'neofeixisme al nostre continent.
COMENTARI: Per l'autora, només els països capaços d'assumir les seves culpes tenen la possibilitat d'encarar un futur més lliure i democràtic. Alemanya i, molt més tard, França van viure aquests processos tant costosos que derivaven d'unes actituds terriblement criminals que havien mantingut durant la II Guerra Mundial. Només el reconeixement i l'assumpció de responsabilitats pot conduir-los cap a una societat progressista i benanant, apartada de tota mena de totalitarismes sectaris.
En Tony Takitani és un jove que ha crescut aïllat, entre burles dels
companys, i molt sol, perquè el seu pare, trompetista de jazz, marxa
sovint per tocar en gires. És un bon professional molt dotat per al
dibuix, i es guanya bé la vida il·lustrant cobertes de revistes de
cotxes i anuncis. Un dia, coneix una noia que treballa a temps parcial
en una editorial i vesteix amb un gust exquisit, i la seva solitud
acaba. Meravellosament il·lustrat per Ignasi Font, un relat del cèlebre
escriptor japonès Haruki Murakami, sobre la necessitat d'afecte, les relacions i els
lligams emocionals que mantenim amb el passat.
COMENTARI: Es tracta d'un conte, profusament il·lustrat, de l'autor de Kyoto que tona a enlluernar-nos amb la seva prosa senzilla però potentíssima que, en aquesta ocasió, torna a recrear-se en dos dels seus temes més recurrents: la música de jazz i la solitud.
Amb Les lleialtats, la nova novel·la de Delphine de Vigan, el lector segueix la trajectòria de quatre protagonistes maltractats per la vida. D’entrada hi ha en Théo, un adolescent de 12-13 anys amb els pares separats de manera violenta. El seu amic Mathis no és pas més afortunat i acaba sent el seu millor company de borratxeres. I després hi ha l’Hélène, la professora de naturals d’un institut que no ha superat mai les pallisses que va rebre de petita i que convertirà en Théo en el seu protegit.
COMENTARI: Amb frases molt curtes i, també, amb capítols inusualment breus, Delphine de Vigan és capaç de transmetre, amb una cruesa colpidora, els estralls que provoquen les addiccions –en aquest cas l'acoholisme– sobre bona part de l'adolescència contemporània. És una novel·la social on un pacte de silenci entre joves amics pot arribar a ser letal.
L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel
desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer
que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés
de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves
investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va
convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques
nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la
guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a
principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de
Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants
de la naturalesa humana.
COMENTARI: Tal com manifesta el propi autor, aquest llibre ens descobreix com les universitats alemanyes i austríaques van ser còmplices i van planificar i justificar les passes del programa eugenèsic del nazisme. «Ens equivoquem si pensem en el nazisme com un moviment de quatre embogits», assegura l’autor que afegeix: «Si presentem els nazis com quatre pirats estem tapant tot aquest món acadèmic que va fonamentar científicament el programa de Hitler». Alguns d'ells tan eminents que, fins i tot, van guanyar un premi Nobel malgrat haver dedicat molts anys de la seva carrera a servir intel·lectualment els propòsits nazis. Ho justificaven assenyalant que la seva trajectòria era fruit de l'esperit del temps.
El pollastre Mike, la noia que va caure des d'un avió a la selva
amazònica, el fill de Tita-curta o l'home que va ser feliç fins que va
trobar or són alguns dels protagonistes d'aquestes històries reals
farcides d'ironia, originalitat, tragèdia i lucidesa que, escrites per
ser llegides a la ràdio i reunides ara en aquest volum, conviden a
pensar amb un somriure en les grans qüestions que mouen el món i
dibuixen una història de l'estupidesa humana.
COMENTARI: El llibre és un recull de 80 relats escrits per Albert Sánchez Piñol per La Contraportada d'Els matins de Catalunya Ràdio. El mateix autor era l'encarregat de llegir-los, un per setmana, i havien de durar –exactament– dos minuts. Es va descartar el format d'opinió per donar pas al component narratiu, defugint l'actualitat més immediata. És una recopilació d'un conjunt d'anècdotes, la majoria d'elles força divertides, que afavoreixen una lectura ràpida i plaent.
El procés independentista català ha esdevingut la crisi més important
d’Espanya des de la instauració de la democràcia. El que durant dècades
va ser «el problema catalán» ha canviat de dimensió i s’ha convertit en
un fenomen nou, estretament vinculat a les disfuncions de la democràcia
espanyola i a les tensions de l’Europa dels nostres dies. Dos milions
de ciutadans han abraçat el projecte d’una Catalunya independent, en un
canvi de mentalitat col·lectiva vertiginós des de l’any 2010. Quins són
les claus per comprendre el que hi ha darrere del referèndum de l’1
d’octubre, la posterior declaració d’independència, la intervenció de
l’autonomia, els comicis al Parlament que van guanyar les forces
independentistes i el paper dels dirigents polítics en presó preventiva i
a l’estranger?
Francesc-Marc Álvaro analitza a fons l’origen històric, les causes,
les circumstàncies especials i els protagonistes d’un esdeveniment de
transcendència indubtable. Més enllà dels tòpics, les simplificacions i
els titulars efímers, aquest assaig es dirigeix a lectors de tota
ideologia i sensibilitat per subratllar la complexitat i els matisos
d’un procés continua obert i exigeix diàleg i imaginació política.
COMENTARI: L'autor dedica més pàgines als precedents històrics que desemboquen en el procés que no pas als fets transcendentals que van assolir el seu clímax més alt l'octubre del 2017. És una visió raonada, molt personal, que busca un relat mínimament intel·ligible d'uns fets tan complexes que, encara ara, no sabem -ni intuïm- com acabaran.
La tarda del 8 de novembre de 1923, un Adolf Hitler de 34 anys va irrompre en una de les grans cerveseries de Munic, va disparar la seva pistola a l'aire i va proclamar la revolució. Començava així l'anomenat Putsch de Munic, pel qual van ser processats i condemnats a presó Hitler i altres dirigents nazis. La seva carrera política semblava acabada. Aquest assaig explica la veritable història del procés judicial que va caure sobre Hitler i altres companys. Periodistes de tot el món van aterrar a Munic per cobrir un espectacle sensacional que va durar quatre setmanes. Després del judici, va complir només nou mesos dels cinc anys als quals havia estat condemnat. I el que és més important, Hitler va saber transformar l'intent fallit de cop d'Estat en una victòria: va ser aquest el judici que va posar a Hitler en primer pla, dotant-lo d'una posició sense precedents per desenvolupar la seva demagògia i col·locant-ho en el camí al poder.
COMENTARI: Podem dir que el llibre està dividit en dues parts ben diferenciades: l'anomenat Putsch de la cerveseria i el consegüent judici a Adolf Hitler. Totes dues, molt ben documentades, venen a omplir un buit sobre dos fets transcendentals que fins ara estaven poc desenvolupats en llengua no alemanya. El llibre confirma com, paradoxalment, a Hitler el judici li va proporcionar una admiració i notorietat tan important que el va impulsar decisivament a assolir el lideratge a tot el territori alemany en pocs anys, amb uns resultats tràgicament coneguts.
El dissabte 9 d'agost del 1969, després d'una alerta de possible homicidi, tres agents de policia van a l'habitatge de l'actriu Sharon Tate –la dona del director de cinema Roman Polanski, embarassada de vuit mesos– situada al 10050 de Cielo Drive , a l'opulent barri angelí de Bel Air. A la mansió, descobreixen els cossos salvatgement assassinats de l'actriu i quatre persones més en el que sembla un crim ritual.
L'endemà, a prop, al barri de Los Feliz, troben els cadàvers apunyalats del matrimoni Leno i Rosemary LaBianca. En el cos de la dona s'identifiquen posteriorment quaranta-una ferides d'arma blanca. En tres punts del domicili, algú ha deixat escrit, amb la sang d'una de les víctimes, unes estranyes proclames.
L'erràtica investigació que va seguir a aquests bestials assassinats –que al principi no es van relacionar entre si, tot i les coincidències– va bascular entre l'estupefacció i la impotència. Qui havia comès aquelles atrocitats? I per què? Mentre els titulars de la premsa de tot Amèrica del Nord alimentaven la commoció i l'estupor, i les especulacions sobre els sospitosos i els mòbils es succeïen, la investigació aniria apuntant a un grup de joves que s'havia establert en l'àrid entorn del ranxo Spahn -un antic escenari natural de westerns al nord de Los Angeles reconvertit en comuna hippy- liderats per Charles Manson –àlies Jesucrist–, el poder i influència sobre el grup –la Família– arribarien al punt d'aconseguir que matessin seguint els seus foscos designis.
L'autor d'aquest clàssic de la literatura criminal, el fiscal Vincent Bugliosi, va prendre les regnes d'un dels casos més extensos i intricats de la història judicial nord-americana, i, a més de relatar amb una precisió i rigor enlluernadors els detalls dels crims i del procés judicial que van generar, va compondre un retrat portentós i aterridor de la «Família Manson» i del seu líder, una de les icones més terribles i perdurables de la cultura popular.
COMENTARI: El títol del llibre, Helter Skelter, correspon al mòbil dels assassinats. Per Manson significava el moment en que la raça negra s'alçaria i aniquilaria a tota la raça blanca. Alguns d'ells es podrien salvar buscant refugi al desert i només calia esperar que els primers, incapaços de dirigir el què havia quedat de la desfeta, haguéssin d'anar a buscar l'ajut dels pocs blancs que s'havien salvat, entre ells Charles Manson, que a partir d'aleshores es convertiria en el gran gurú mundial. Com que la raça negra no començava a actuar, Manson i la seva Família van haver-ho de precipitar de la pitjor manera possible, buscant la reacció immediata i l'inici de la guerra entra races.
Quan encara era un adolescent, Leonard Cohen va sortir al balcó de casa seva, a Mont-real, prop d'un parc, i va sentir uns acords de guitarra. Un noi assegut al parc tocava flamenc i durant uns pocs dies es va convertir en el primer mestre de Leonard. Des de llavors, pas a pas, Leonard Cohen ha anat forjant una carrera on els moments estel·lars s'han alternat amb èpoques fosques, i on la música ha anat acompanyada de l'escriptura. Cançons com Suzanne, So Long, Marianne o Chelsea Hotel ens han acompanyat al llarg de segle XX i els poemes del Llibre de l'Anhel resumeixen en poques línies emocions que no tenen data de caducitat. Molts joves veneren a aquest home que el 2011 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries i als seus setanta-vuit anys encara tenia forces i ganes de donar la volta a el món per estar a prop del seu públic. Quan algú el titlla de pessimista, Cohen somriu i deixa anar una de les seves frases memorables, que són una lliçó de vida. Revisant aquestes paraules, entrevistant a la gent que li és propera, treballant amb l'artista per demanar dades inèdites de la seva trajectòria personal i professional, Sylvie Simmons ha reunit les peces que componen a l'home i a l'artista, fins a aconseguir el seu millor retrat. 
