La ciutat i les seves muralles incertes

El protagonista i narrador de La ciutat i les seves muralles incertes no pot imaginar que la noia que estima està a punt de desaparèixer de la seva vida. D’instituts diferents, es veuen quan poden i, tot i que ella també n’està enamorada, li diu que no pot estar amb ell: en les seves trobades, li parla d’un altre món, d’una ciutat emmurallada en la qual ella és més real que en aquest, on se sent com una ombra. De mica en mica, la noia li explica els problemes emocionals que té, atacs ocasionals de pànic i depressió que al capdavall fan que deixi l’escola i es tanqui a casa. I un dia, amb una carta de comiat, ella desapareix. El noi, desesperat per veure-la, al cap del temps aconsegueix d’alguna manera arribar a la ciutat fantàstica per trobar-la. La ciutat de les muralles, tal com l’han imaginada, existeix, perquè tot és possible en un univers on la realitat, els somnis i les ombres es fonen i s’escapen dels límits de la raó. Un cop a la ciutat, però, ella no el recorda.

Baumgartner

Paul Auster torna set anys després amb una novel·la lluminosa i brillant. Una història tensa i expansiva sobre l'amor, el desig, la pèrdua, la memòria i la solitud protagonitzada per Seymor Baumgartner, un professor de filosofia a punt de jubilar-se.
La vida d’en Baumgartner ha estat marcada per l’amor profund i permanent per la seva dona, l’Anna, que va morir en un accident de natació fa nou anys. Amb setanta-un anys, en Baumgartner continua atrapat pels records i pels petits entrebancs quotidians, i lluita per acostumar-se a la seva  absència. La visita d'una jove, estudiosa de l'obra de la seva dona, trasbalsa el seu dia a dia.

Milady

La Neus acaba de perdre la seva mare, ja gran, després de dos anys en què l’estat de salut li impedia sortir de casa. Ara, el pis familiar, on encara viu el pare desmemoriat, se li va fent estrany, perquè les cuidadores hi han trastocat l’ordre de les coses i la intimitat. Retirada a la casa familiar de la Serra, va escrivint aquesta memòria en la qual evoca el temps passat i la relació entre elles dues. Els moments lluminosos i també els difícils esdevenen ara una lliçó de vida. El relat de Neus Canyelles dibuixa la figura de Milady i conta una història personal que és alhora universal.
«Per molt que t’estimin persones vives ja ningú ho farà tant com els pares».

El peó

Del nen prodigi del franquisme al moviment pacifista i el Black Power: un recorregut literari sobre les persones que van ser sacrificades per a salvar una causa iniciada pel poder en els seus països.
Aquest és un dels exemples de no-ficció literària més reeixits dels últims anys. El peó situa el cor de la trama a Estocolm durant l’hivern del 1962. Allà, sobre un tauler d’escacs, es disputa una partida entre dos homes de mons oposats.
El mallorquí Arturo Pomar, Arturito, el nen prodigi que el No-Do va instrumentalitzar a la postguerra fins a convertir-lo en la icona d’una Espanya en blanc i negre, ara treballa com a auxiliar de Correus a Ciempozuelos i encara la seva última gran oportunitat contra un americà jove, excèntric i ambiciós: Bobby Fischer. Tots dos van servir de manera indirecta el poder. Tots dos van ser peons: l’un, del franquisme; l’altre, de la Guerra Freda.
Paco Cerdà, un dels millors escriptors de la seva generació, basteix una història d’una gran qualitat narrativa sobre el compromís polític, els escacs i el poder, un relat aixecat al voltant dels setanta-set moviments d’aquell mític enfrontament. A les seves pàgines s’hi traça la crònica de nombrosos «peons» que van sacrificar la vida per les seves idees arreu del món: l’últim mort de la Guerra Civil, un espia  americà atrapat a l’URSS, l’universitari negre que trenca amb la segregació racial al Mississipí, l’única víctima de la crisi dels míssils a Cuba, la bomba d’un falangista al Valle de los Caídos… El resultat és un calidoscopi brillant que convida a reflexionar sobre les implicacions personals de lliurar-se a un bàndol o ser utilitzat per ell, i el preu que se n’ha de pagar. Com ara, ser oblidat per la Història.

Biografia del foc

La realitat és imprevisible i acostuma a tirar per terra els futurs que imaginem. Vivim a les fosques. ¿Quines conseqüències tindran les nostres decisions? Biografia del foc ens parla d’aquesta incertesa terrorífica i alhora plena de possibilitats. Per les seves pàgines hi desfilen herois de l’angoixa i esclaus de l’amor, mares moribundes, personatges que no saben on van ni com hi arribaran. Carlota Gurt ha creat un autèntic retaule de les relacions humanes, des de l’enamorament més fulgurant fins al ressentiment més agre. Hi trobarem allaus i vides calcinades, però també mons prodigiosos sorgits de la destrucció. Alternant entre la ironia i un to gairebé confessional, l’autora ens convida a entrar en el seu univers amb una prosa addictiva i una llengua vivíssima que atrapen el lector i no el deixen anar.

L'Arcadi al país de les oliveres

Aquesta es la historia d'un dia a la vida d'Arcadi Oliveres, un home que feia camí cap a la recerca d'un món millor i mes just. Acompanya'l allà on va per construir aquest món sense pobresa, mes lliure, sense guerres i on es respecta la natura i els fruits que ens dona la terra. Una mena de paradís que algunes persones en diuen Arcàdia, i d'altres, Utopia. Un territori imaginat pero tambe real, on creixen oliveres, un símbol de pau, saviesa i resistencia. T'endinsaràs en temes com el pacifisme, el comerç just, les migracions, el deute extern, el frau fiscal, el capitalisme, el decreixement, el frau fiscal, la democràcia i els drets civils.
Primer llibre per a infants (+10 anys) dedicat a la figura i el pensament d'Arcadi Oliveres. Un llibre per a persones interessades en el pacifisme i la justícia social i per a "arcadistes".

La Revolta dels Burots

La nit de l’1 de gener de 1917 alguna cosa trencava la quietud dels carrers d’Artés. A la vora de la riera, un grup de persones cada vegada més nombrós aguantava el fred inhòspit per parlar dels burots. Calia que s’hi rebel·lessin si volien que les seves veus fossin escoltades.
La Revolta dels Burots, il·lustrat per Xavi Reñé, és el relat de cooperació de tot un poble per defensar-se dels abusos de poder i posar fi a les desigualtats.
Aquest llibre és una iniciativa de Lalè en col·laboració amb l’Ajuntament d’Artés. Ha nascut a partir de la reflexió de l’alumnat de 5è i 6è de l’escola Doctor Ferrer i l’escola Vedruna d’Artés (curs 2022-23), en el marc d’un projecte conjunt, que ha inclòs un taller d’escriptura, per treballar la Revolta dels Burots com a part de la història compartida.
La Revolta dels Burots és el quart número de la col·lecció Laleloc, llibres que tenen com a protagonistes elements naturals, socials i simbòlics del territori català.

A les dues seran les tres

Als contes d’A les dues seran les tres, la memòria es converteix en revisió de l’experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l’estat d’ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Sergi Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l’equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d’una mirada, resignadament incerta, sobre el pas—ja sigui endavant o enrere—del temps.

El faro de Stalingrado

Amb més de dos milions de combatents morts, ferits o capturats, la batalla de Stalingrad va ser la més sagnant de la Segona Guerra Mundial i el punt d'inflexió del conflicte.
En aquesta brutal lluita a mort que va enfrontar els soviètics i la Wehrmacht entre agost de 1942 i febrer de 1943, un edifici estratègic a la vora del riu Volga va ser crucial. El seu nom en clau era el Far. Al seu interior, una petita guarnició de guàrdies de l'Exèrcit Roig va resistir davant dels bombardejos aeris alemanys i els assalts diaris de la infanteria i els blindats. Els mitjans de comunicació de Moscou van aprofitar les cròniques d'aquesta resistència als diaris militars per insuflar moral els seus soldats, immersos en una batalla el desenllaç de la qual semblava incert. Després de la contesa, els russos van prendre el «Faro» com a símbol per reconstruir els seus pobles en ruïnes, i aquest edifici adoptaria el nom amb què ha passat a la posteritat: la «Casa de Pàvlov».
Iain MacGregor recull en aquesta narració fascinant testimonis inèdits de soldats dels dos bàndols i ofereix una perspectiva nova d'aquesta batalla emblemàtica que va marcar el principi de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Rimbaud, el indeseable

Arthur Rimbaud (1854-1891) segueix viu a l'imaginari col·lectiu com el geni adolescent que va alliberar el signe poètic de convencionalismes i censures, que va ampliar les vies de la creació i va transformar la manera de concebre la poesia. 130 anys després de la seva mort, el seu silenci deliberat encara és un escàndol, perquè si l'emoció poètica és sagrada, com és possible que Rimbaud, el creador per excel·lència, el poeta més influent de la modernitat, elegís abandonar l'escriptura i preferís el silenci deliberat i la vida de comerciant? Per respondre aquesta pregunta, Xavier Coste relata sense cap relliscada romàntica les dues vides de Rimbaud: la del jove poeta adolescent que arriba a París necessitat de reconeixement, sabedor que comporta un missatge insòlit, que viu una relació sulfurosa i destructiva amb Paul Verlaine, i que descobreix que a l'escriptura no hi ha la veritable vida; i la del noi de vint anys que decideix enrolar-se a l'exèrcit, que deserta i comença una vida errant per acabar treballant com a gris comerciant d'armes i d'esclaus a l'Àfrica. A través d'il·lustracions esquinçadores, que transmeten l'atmosfera de la bohèmia finisecular, Rimbaud, l'indesitjable ofereix un retrat franc d'Arthur Rimbaud: manipulador, desvergonyit, de vegades francament groller, sempre brillant i posseït d'una vitalitat aclaparadora, símbol de la rebel. en tota la seva esplendor.