L'Arcadi al país de les oliveres

Aquesta es la historia d'un dia a la vida d'Arcadi Oliveres, un home que feia camí cap a la recerca d'un món millor i mes just. Acompanya'l allà on va per construir aquest món sense pobresa, mes lliure, sense guerres i on es respecta la natura i els fruits que ens dona la terra. Una mena de paradís que algunes persones en diuen Arcàdia, i d'altres, Utopia. Un territori imaginat pero tambe real, on creixen oliveres, un símbol de pau, saviesa i resistencia. T'endinsaràs en temes com el pacifisme, el comerç just, les migracions, el deute extern, el frau fiscal, el capitalisme, el decreixement, el frau fiscal, la democràcia i els drets civils.
Primer llibre per a infants (+10 anys) dedicat a la figura i el pensament d'Arcadi Oliveres. Un llibre per a persones interessades en el pacifisme i la justícia social i per a "arcadistes".

La Revolta dels Burots

La nit de l’1 de gener de 1917 alguna cosa trencava la quietud dels carrers d’Artés. A la vora de la riera, un grup de persones cada vegada més nombrós aguantava el fred inhòspit per parlar dels burots. Calia que s’hi rebel·lessin si volien que les seves veus fossin escoltades.
La Revolta dels Burots, il·lustrat per Xavi Reñé, és el relat de cooperació de tot un poble per defensar-se dels abusos de poder i posar fi a les desigualtats.
Aquest llibre és una iniciativa de Lalè en col·laboració amb l’Ajuntament d’Artés. Ha nascut a partir de la reflexió de l’alumnat de 5è i 6è de l’escola Doctor Ferrer i l’escola Vedruna d’Artés (curs 2022-23), en el marc d’un projecte conjunt, que ha inclòs un taller d’escriptura, per treballar la Revolta dels Burots com a part de la història compartida.
La Revolta dels Burots és el quart número de la col·lecció Laleloc, llibres que tenen com a protagonistes elements naturals, socials i simbòlics del territori català.

A les dues seran les tres

Als contes d’A les dues seran les tres, la memòria es converteix en revisió de l’experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l’estat d’ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Sergi Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l’equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d’una mirada, resignadament incerta, sobre el pas—ja sigui endavant o enrere—del temps.

El faro de Stalingrado

Amb més de dos milions de combatents morts, ferits o capturats, la batalla de Stalingrad va ser la més sagnant de la Segona Guerra Mundial i el punt d'inflexió del conflicte.
En aquesta brutal lluita a mort que va enfrontar els soviètics i la Wehrmacht entre agost de 1942 i febrer de 1943, un edifici estratègic a la vora del riu Volga va ser crucial. El seu nom en clau era el Far. Al seu interior, una petita guarnició de guàrdies de l'Exèrcit Roig va resistir davant dels bombardejos aeris alemanys i els assalts diaris de la infanteria i els blindats. Els mitjans de comunicació de Moscou van aprofitar les cròniques d'aquesta resistència als diaris militars per insuflar moral els seus soldats, immersos en una batalla el desenllaç de la qual semblava incert. Després de la contesa, els russos van prendre el «Faro» com a símbol per reconstruir els seus pobles en ruïnes, i aquest edifici adoptaria el nom amb què ha passat a la posteritat: la «Casa de Pàvlov».
Iain MacGregor recull en aquesta narració fascinant testimonis inèdits de soldats dels dos bàndols i ofereix una perspectiva nova d'aquesta batalla emblemàtica que va marcar el principi de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Rimbaud, el indeseable

Arthur Rimbaud (1854-1891) segueix viu a l'imaginari col·lectiu com el geni adolescent que va alliberar el signe poètic de convencionalismes i censures, que va ampliar les vies de la creació i va transformar la manera de concebre la poesia. 130 anys després de la seva mort, el seu silenci deliberat encara és un escàndol, perquè si l'emoció poètica és sagrada, com és possible que Rimbaud, el creador per excel·lència, el poeta més influent de la modernitat, elegís abandonar l'escriptura i preferís el silenci deliberat i la vida de comerciant? Per respondre aquesta pregunta, Xavier Coste relata sense cap relliscada romàntica les dues vides de Rimbaud: la del jove poeta adolescent que arriba a París necessitat de reconeixement, sabedor que comporta un missatge insòlit, que viu una relació sulfurosa i destructiva amb Paul Verlaine, i que descobreix que a l'escriptura no hi ha la veritable vida; i la del noi de vint anys que decideix enrolar-se a l'exèrcit, que deserta i comença una vida errant per acabar treballant com a gris comerciant d'armes i d'esclaus a l'Àfrica. A través d'il·lustracions esquinçadores, que transmeten l'atmosfera de la bohèmia finisecular, Rimbaud, l'indesitjable ofereix un retrat franc d'Arthur Rimbaud: manipulador, desvergonyit, de vegades francament groller, sempre brillant i posseït d'una vitalitat aclaparadora, símbol de la rebel. en tota la seva esplendor.

La Divina Comedia. El manga

Aquest títol presenta, en format manga i de forma amena i entretinguda, una de les obres cimeres de la literatura universal.
Obra mestra de la literatura universal i un dels moments cims de la cultura italiana, La Divina Comèdia és un poema èpic en què Dante Alighieri (1265-1321) va plasmar, mitjançant la unió de poesia i erudició, un viatge per l'infern, el purgatori i el paradís sota la guia del poeta romà Virgili i la seva estimada Beatriu. Vet aquí la versió manga del viatge iniciàtic cap a la redempció en què conflueixen tots els sentiments propis de l'ésser humà.
   

Em dic Lucy Barton

La Lucy Barton no acaba de recuperar-se de la que hauria d’haver estat una senzilla operació d’apèndix. La seva mare, amb qui no parla des de fa una pila d’anys, apareix als peus del seu llit d’hospital. La calma i l’assossec que regnen durant les nits de convalescència les empenyen a parlar, temptejant no només la possibilitat del retrobament sinó també l’eventualitat de la cura. Les innocents xafarderies sobre els personatges que van configurar la infantesa de la Lucy en el petit poble d’Illinois on va créixer plena de mancances serveixen per establir un fràgil nexe entre les dues dones, però per sota de la superfície persisteixen les tensions i els anhels que han forjat la vida de la Lucy: la seva infantesa pobra i solitària, els problemes amb la família, la desconcertant presència del pare, l’ambició de fer-se escriptora, el seu matrimoni a la deriva, l’amor per les seves dues filles.

Em dic Lucy Barton relata amb sensibilitat i compassió el retrobament de dues dones que descobreixen en la conversa la manera de recuperar el temps perdut, però també és un cas exemplar, la demostració fefaent, que la senzillesa és el camí que porta de manera més directa a la comprensió de les coses autèntiques, les que gairebé no necessiten les paraules per ser enteses.
    

Els meus dies a la llibreria Morisaki

Perduda enmig de Jinbōchō, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio, paradís dels lectors, hi ha la petita llibreria Morisaki, que ha estat regentada per la família de Takako durant tres generacions. És el regne de Satoru, l’oncle excèntric de Takako, entusiasta i una mica desequilibrat, que dedica la vida als llibres i a Morisaki, sobretot després que la seva dona l’abandonés. Takako, en canvi, es troba en una espiral de caos i depressió que li ha costat les amistats i la feina des que Hideaki, l’home del qual estava enamorada, li digués que s’havia promès amb una altra dona.

L’oferta del seu oncle, que necessita ajuda a la llibreria, no pot arribar en un moment millor per capgirar completament la seva vida. De sobte, Takako, que no ha estat mai una gran lectora, viu envoltada de llibres i discuteix amb entusiasme sobre literatura, alhora que descobreix una nova passió.

COMENTARI: Pels amants dels llibres, una novel·la centrada en l'excepcional barri de Jinbōchō, a Tòquio, que ofereix l'oferta de llibreries de vell més àmplia del món, suposa un gran plaer que l'autor complementa amb l'aparició i descripció d'un gran nombre de cafès acollidors i autèntics. Un paradís real pel lector més entusiasta que segueix amb interès les vicissituds per les que travessen els nostres protagonistes. Un llibre curt que es converteix en un autèntic plaer pels sentits.
                              

Canalles

Què motiva algú a idear un sofisticat sistema de falsificació d’ampolles de vi per estafar col·leccionistes? Com viuen aquells que s’encarreguen de la defensa de persones condemnades per crims capitals? Quins trets psicològics comparteixen els integrants d’un càrtel de la droga? Estafadors, malversadors, falsificadors, traficants, advocats, víctimes i, fins i tot, productors de televisió i cuiners de renom; en aquest llibre trobareu les seves històries i les d’aquells que els envolten, involucrats, d’una manera o altra, en activitats de prestigi dubtós.
Canalles és un recull de dotze articles que tornen a demostrar la destresa i l’habilitat narratives d’un dels millors reporters de la nostra època. En aquests textos, Patrick Radden Keefe posa la mirada en la línia imperceptible que separa el món legal de l’il·legal, el lícit de l’il·lícit, el bé del mal.

COMENTARI: Aviat farà tres anys que vaig llegir per primera vegada a Patrick Radden Keefe. El seu llibre No diguis res em va entusiasmar, potser per la temàtica, potser –també– per la tècnica literària que destil·lava. Un any després vaig culminar la lectura de L'imperi del dolor, un altre prodigi narratiu que ara veig complementat amb Canalles, vint històries verídiques sobre estafadors, assassins, rebels i malfactors. Des del terrorista de la marató de Boston, passant pel narcotraficant El Chaco i l'informàtic Hervé Falciani. Un total de dotze històries, profusament documentades en les quals l'autor s'endinsa més en el 'perquè' que en el 'com'. Una lliçó magistral de periodisme narratiu que Radden Keefe acostuma a regalar-nos periòdicament.
                          

Hi ha algú altre

Fa quatre anys vaig llegir de Jordi Cabré Digues un desig, premi Sant Jordi 2018. Em va encaterinar per la utilització d'un llenguatge farcit d'enginy que afegeix a l'obra un plus realment destacable dins la sorprenent lluita entre el món real i el fictici. Un gran llibre que em va inspirar un petit text que vaig titular Digues una frase (L'Artesenc, 242).

Ara torna Cabré amb un relat més autobiogràfic on es despulla literàriament. No sempre hi ha algú altre, quan es trenca una relació... O potser sí? El protagonista d’aquesta novel·la sempre havia estat acostumat a un guió vital, a una partitura fixa, pero ara descobreix que la vida se li haurà d’impregnar de jazz. Durant les estacions de tot un any tindrà temps per muntar un pis, anar construint un nou univers i coneixer llocs i persones noves. La seva crisi de mitjana edat se li barreja amb escenes d’infantesa, i els seus records contrasten amb el creixement dels fills i la nova realitat que l’envolta. Tornar a començar es millor si es fa en silenci, pero de seguida descobrirà que el silenci no existeix. Sempre hi ha la remor de la ciutat, com el so del jazz. Sempre hi ha el llum ences al passadís. Sempre hi ha algú altre.