La casa de foc

Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. «Aquesta nena es perdrà», diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix.  Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur, un llibre que cal llegir.

COMENTARI: Els veritables protagonistes d'aquesta llarga i poderosa novel·la són la família de Can Sol (avi, filla i neta), el mestre desubicat que arriba al Sallent i el paisatge abrupte i feréstec que conforma la vall del Ser, entre Olot i Banyoles. La relació que estableix el nouvingut amb la gent de l'entorn li permetrà anar descobrint una dramàtica història on no tot és el que sembla i on hi ha moltes capes per anar descobrint amb la sorpresa infinita. Penso que és una de les millors novel·les que he llegit aquests darrers mesos on una frase m'ha quedat gravada a foc: «Què és la felicitat? El que sents cinc minuts abans de voler més felicitat».

El càstig

La Sandra és professora en un institut del barri de Sant Andreu. Fa dos anys que surt amb l’Albert, un escriptor que li havia fet de professor a la universitat, i no acaba d’enamorar-se’n. A l’institut hi ha un company que podria ser l'home ideal, i a classe hi té un alumne, l’Izan, que necessita la seva ajuda. Però la Sandra arrossega des de petita una relació turbulenta amb la seva família i està en guerra contra ella mateixa. El càstig és una novel·la crua i vibrant, escrita amb una naturalitat inusual i amb dos personatges principals inoblidables.

COMENTARI: Dos protagonistes ben diferents, d'edat i de posició social, que només troben consol llepant-se mútuament les seves ferides. Convé remarcar l'inusual ús del llenguatge que hi fa l'autor doncs, com ell mateix proclama, la novel·la està escrita en una barreja de català brut i de castellà brut, mirant de reflectir-hi la parla real d’un entorn social determinat, els barris del Nord de Barcelona.            

El fill del xofer

Arran de la figura fosca i perversa d’Alfons Quintà (Figueres 1943-Barcelona 2016) —periodista, advocat, oficial de la Marina Mercant i jutge, que el 19 de desembre del 2016 va assassinar la seva dona i després es va suïcidar amb una escopeta de caça—, Jordi Amat, un dels observadors més lúcids i transversals del moment , fa una reflexió sobre el poder en forma de narració. Darrere d’una carrera periodística fulgurant (que transcorre per la direcció de TV3 o les tertúlies d’Intereconomía) s’oculta una trajectòria fosca plena de xantatges, persecucions sexuals, abusos d’autoritat i tripijocs diversos, que mostra com funcionen les clavegueres del poder a Catalunya: un relat magistral de periodisme testimonial.

COMENTARI: Més que una crua biografia d'un personatge d'altíssima toxicitat, El fill del xofer és una implacable radiografia d'uns personatges i d'una època que solen coincidir en l'anomenada transició democràtica i en els inicis del recuperat autogovern català, després de la llarga dictadura franquista. Si bé Alfons Quintà es pot justificar en el dramàtic episodi familiar originat per l'abandonament del seu pare, la resta narrativa no pot buscar cap excusa a l'hora de reflectir una societat decadent, terriblement malalta, on el xantatge, les enveges, les rancúnies i els cops de colze hi configuren un hàbitat quotidià.

Sólo para gigantes

Un matí d'estiu, la policia va trobar el cos del zoòleg Jordi Magraner a la seva casa de l'Hindu Kush pakistanès. Hi havia estat assassinat. Magraner portava quinze anys a les muntanyes estudiant la fauna, buscant al ieti i, sobretot, vivint al paradís que sempre havia somiat.
D'origen valencià però criat a França, Magraner va trobar a les valls el lloc on sentir-se gran, un autèntic gegant. Allà va conduir caravanes, va respirar la natura salvatge, va barallar pel que creia, va ser un líder carismàtic. I va estimar. Fins que l'esclat dels talibans el va fer un sospitós habitual. Malgrat les amenaces i la forta pressió, Magraner va defensar fins a l'últim dia el món ideal que havia creat. Sis anys després de la seva mort, les causes seguien irresoltes. Ningú va ser condemnat.
Gabi Martínez es va interessar per aquesta història i va descobrir a un home sorprenent, valent i contradictori. No podia deixar d'explicar la seva aventura, i esbrinar els motius del crim es va convertir en una obsessió que el va portar a l'Hindu Kush conscient que, com el seu investigat, anava a arriscar la seva vida. Només per a gegants parla d'esperits que creuen en un món diferent i estan disposats a lluitar per ell. Parla de somnis, diners, amor i, essencialment, dels límits de la llibertat. 

COMENTARI: Llarga i entretinguda novel·la de no ficció que recull les perilloses i obsessives aventures de Jordi Magraner a la recerca del ieti i a la descoberta de civilitzacions entranyablement desconegudes, com la kalash. Llibre que convida a endinsar-se més profundament en el món de la criptozoologia i a descobrir un dels seus més rellevants exponents, el científic belga-francès Bernard Heuvelmans.
                             

Por

La Irene Wagner du una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l’òpera i altres activitats socials li semblen banals i anodines. Així, més per fantasia novel·lesca que per autèntic desig, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l’enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s’estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós. Escrita el 1913 i publicada per primer cop gairebé una dècada més tard, Por és una de les novel·les curtes més esglaiadores de Stefan Zweig, amb un final tan sorprenent per a la protagonista com per al lector.

COMENTARI: És una de les obres més singulars d'aquest autor on els sentiments prenen la davantera als personatges. En aquest cas, la possibilitat real d'esfondrar una plàcida vida burgesa arriba a provocar una paranoia de tal magnitud que mena a la protagonista a les portes del no-retorn. Una frase del llibre ens serveix per resumir-lo amb precisió: La por és pitjor que el càstig, perquè aquest està determinat, més que no pas per la terrible indeterminació.
                                             

Seguiré els teus passos

La Reina, una dona acostumada a prendre totes les decisions, rep una trucada que ho pot canviar tot: algú pretén obrir la tomba del seu pare, mort en estranyes circumstàncies a Conques, un poblet del Pallars Jussà, fa quaranta-quatre anys. En un moment en què la seva pròpia vida travessa un moment complicat, inicia un viatge al Pirineu per enfrontar-se al seu passat i amb la sorprenent història d’en Josep Gené, que ens durà fins al 29 de gener de 1939, el dia en què Barcelona va ser ocupada per les tropes de Franco. Un dia de vencedors i vençuts.

COMENTARI: És un llibre amb moltíssims personatges i amb una gran quantitat de salts temporals. Gairebé tot el relat està ambientat en el medi rural, en aquest cas el Pallars Jussà i en alguns episodies de la Guerra Civil, amb l'ocupació i derrota de Barcelona, el gener del 1939. Una novel·la força llarga, sense massa pretensions, que es pot llegir plàcidament.

 

No diguis res

El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles. Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l'’IRA ressentits per una pau que estava lluny d’aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó mers assassinats.

COMENTARI:  Com diu l'autor, no es tracta d'un llibre d'història sinó d'una obra de no-ficció narrativa. Profusament documentat, a partir del segrest i desaparició de Jean McConville es construeix un relat dels aspectes més destacats que van configurar els Troubles a Irlanda del Nord, des del 1972 fins a l'actualitat, passant per l'Acord de Divendres Sant que es va signar a Belfast el 10 d'abril del 1998. La narració, protagonitzada principalment pels dirigents de l'IRA, se centra bàsicament en les figures de Gerry Adams, Dolours Price, Brendan Hughes i Jean McConville.
  

Petita crònica d'un professor a secundària

Petita crònica d'un professor a secundària és exactament allò que indica el seu títol: el relat dels fets que, al llarg d'un curs, omplen la vida laboral d'una persona que treballa ensenyant en un institut. Aquest relat, doncs, ens ofereix un testimoni de primera mà, viscut i assumit, del que suposa per a un professor –de llengua i literatura catalanes, per exemple– exercir el seu ofici en un centre públic d'ensenyament secundari, avui i en aquest país.

COMENTARI: Després de llegir l'extraordinària Persecució de Toni Sala vaig voler conèixer mes coses d'aquest autor de Sant Feliu de Guíxols i vaig enfilar la lectura d'aquest llibre del 2001 que, per altra banda, l'havia donat a conèixer al gran públic. Es tracta d'un testimoni de la seva experiència professional en un àmbit tant canviant i desafiant com és l'educatiu. A primera vista hom pot copsar com, en un lapse de temps de vint anys, les coses han anat canviant força tot i que la problemàtica que perviu en el substrat més interior continua essent la mateixa.
  

Abans de les cinc som a casa

Algú es mor, la família es reparteix les coses de valor i contracta una empresa perquè buidi el pis. Les seves pertinences acaben venudes als Encants i, el diumenge següent, un passavolant troba tretze llibretes al mercat de Sant Antoni. Són els diaris d’un barceloní que, des de mitjans dels anys seixanta i durant quinze anys, va deixar constància del seu dia a dia.
El comprador de seguida s’adona que és tota una vida, el que recullen aquells quaderns, i entoma el repte majúscul de reconstruir-la. Tan sols té unes notes fugaces que indiquen si aquell dia l’home va anar a la feina, al Liceu o d’excursió a Montserrat, i si va  ser a casa abans de les cinc o més tard. De tant en tant, uns noms –Grazia, Monzó, Marina–, uns carrers –Numància, Galileu–, bitllets de tramvia, d’autos de línia, algun viatge per Europa  i entrades a cinemes de sessió contínua.
Perquè, de què estan fetes, les nostres vides? La resposta és aquesta novel·la amb què Albert Forns ens capbussa en una aventura fascinant: la recerca, a partir d’unes llibretes –«la del pis nou», «la del casament», «la de la jubilació», «la de les primeres eleccions democràtiques»–, de la persona que s’hi amaga al darrere, l’Hilari, un personatge ordinari amb una vida extraordinària. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat i com una reflexió sobre per què escrivim.
Amb els seus diaris, l’Hilari va llançar al mar un missatge en una ampolla: aquest llibre reviu l’emoció de trobar-la i destapar-la.

COMENTARI: La vida privada d'una persona anònima també pot ser objecte d'un relat intens i emotiu si la persona que el desenvolupa és un bon escriptor, com Albert Forns, l'autor d'aquest llibre. Sense heroïcitats ni esdeveniments extraordinaris, el trajecte vital d'un home del carrer també ens pot regalar una lectura agradable i sobradament amena.
 

Persecució

Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m’ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va marxar. Em vaig ficar al llit vestida. Al matí havia canviat els llençols per ell, la coixinera feia olor de suavitzant i vaig quedar com narcotitzada pel perfum de les flors estampades als llençols, de les flors de la samarreta i els pantalons que no m’havia tret. L’olor de les garlandes a la pantalla del llum de la tauleta, l’olor de les sanefes de les parets, dels rams de flors a les cortines, de les corones de flors al mosaic. Vaig adormir-me en un núvol de pètals, com si la morta fos jo.

COMENTARI: Immersió dins el cantó fosc de les persones que, sota un mantell d'aparent normalitat, són capaces de cometre els crims més inversemblants. Atrevit joc de miralls entre els protagonistes de l'acció que van intercanviant alternativament els seus punts de vista per acabar de configurar un relat realment inquietant. Destacar l'impecable domini literari que l'autor exhibeix en cada una de les pàgines del llibre. En algun casos ens ultrapassa, fins i tot, amb la seva loquacitat.