El fill del xofer

Arran de la figura fosca i perversa d’Alfons Quintà (Figueres 1943-Barcelona 2016) —periodista, advocat, oficial de la Marina Mercant i jutge, que el 19 de desembre del 2016 va assassinar la seva dona i després es va suïcidar amb una escopeta de caça—, Jordi Amat, un dels observadors més lúcids i transversals del moment , fa una reflexió sobre el poder en forma de narració. Darrere d’una carrera periodística fulgurant (que transcorre per la direcció de TV3 o les tertúlies d’Intereconomía) s’oculta una trajectòria fosca plena de xantatges, persecucions sexuals, abusos d’autoritat i tripijocs diversos, que mostra com funcionen les clavegueres del poder a Catalunya: un relat magistral de periodisme testimonial.

COMENTARI: Més que una crua biografia d'un personatge d'altíssima toxicitat, El fill del xofer és una implacable radiografia d'uns personatges i d'una època que solen coincidir en l'anomenada transició democràtica i en els inicis del recuperat autogovern català, després de la llarga dictadura franquista. Si bé Alfons Quintà es pot justificar en el dramàtic episodi familiar originat per l'abandonament del seu pare, la resta narrativa no pot buscar cap excusa a l'hora de reflectir una societat decadent, terriblement malalta, on el xantatge, les enveges, les rancúnies i els cops de colze hi configuren un hàbitat quotidià.