Testament a Praga

El 1958, quan va jubilar-se de la seva feina de jardiner municipal a Praga, Tomàs Pàmies va començar a escriure les seves memòries, i les va anar enviant a la seva filla Teresa perquè les hi passés a màquina sense tocar-hi res. El relat autobiogràfic de la vida de Tomàs s’intercala amb les reflexions que li adreça la filla des de París, deu anys més tard, quan ell ja és mort. Les dues veus s’expressen des de les respectives condicions d’home i dona de generacions diferents, que es respecten però sovint discrepen, i que convergeixen en la passió per la ciutat de Praga; el diàleg que teixeixen és punyent i ens dona un testimoni colpidor d’uns temps crucials. Aquest llibre fascinant va merèixer el Premi Josep Pla del 1970.

COMENTARI: El llibre és una autobiografia d'un antic lluitador comunista que es va haver d'exiliar després de la Guerra Civil. És un relat sincer que posa de manifest totes les virtuts i totes les misèries d'un home que va haver de portar una vida certament singular, marcada per un idealisme fronterer amb el fanatisme. M'ha agradat molt el recurs de l'autora a l'hora d'intercalar el text biogràfic del pare amb els contrapunts escrits per la filla, després de la mort del primer. Aquesta dualitat enriqueix i dota de major fluïdesa a una lectura que podem qualificar de plaent.
 

Tyll

Daniel Kehlmann reinventa la novel·la històrica amb aquesta biografia ficcionada d'un personatge llegendari del folklore alemany: Tyll Ulenspiegel. Rodamón, artista i provocador, va néixer l'any 1600 en un ambient de pobresa i violència. Sent nen, descobreix la seva habilitat per entretenir a la gent, el funambulisme i fer malabars. El seu pare, un moliner que és també mag, empirista i curandero, aixeca les sospites dels jesuïtes i és acusat de bruixeria. Tyll es veu obligat a escapar al costat de Nele, la filla del forner.
Comença així un viatge a través d'un país devastat per la Guerra dels Trenta Anys en què Kehlmann teixeix amb mestria una xarxa de destinacions connectats, un elenc de personatges fascinants que protagonitzen aquesta epopeia monumental i còmica. Entre d'altres, un jove escriptor que desitja descobrir com és realment la guerra, un botxí malenconiós, un ruc que parla, un metge poeta, un jesuïta fanàtic, un savi que va falsificar els resultats dels seus experiments científics i Frederic V i Isabel d'Anglaterra, els governants exiliats de Bohèmia els errors van deslligar la guerra.

COMENTARI: L'autor trasllada a Tyll Ulenspiegel, el gran bufó de la cultura alemanya del segle XIV, a la Guerra dels Trenta Anys, tres segles després. L'obra ha estat molt ben acollida per la crítica en general, però a mi no m'ha despertat cap entusiasme.
 

Paraules que tu entendràs

La Mara Lincoln, aventurera incansable, organitza viatges exclusius per als seus clients. El Xavi Vera, arquitecte d’èxit, rep l’encàrrec de dissenyar la casa de la seva vida. La parella es disposa a brindar per l’any nou en un hotel als Alps suïssos, amb els quatre amics de sempre.
Tots sis riuen, juguen i són feliços, però res no és mai el que sembla. L’any que enceten pot canviar-ho tot.
Paraules que tu entendràs és un retrat esmolat de la convivència. Una novel·la que explora les relacions de parella, els secrets de cadascú i l’ús que fem de la veritat. Amb una combinació de tendresa i ironia, de nostàlgia i recerca constant de la bellesa, els personatges es mouen pels replecs de l’ànima, disposats a emocionar-nos.

COMENTARI:  Xavier Bosch torna a incidir en les relacions sentimentals. Aquest cop centrant-les en parelles de llarg recorregut, amb els seus secrets i infidelitats que posen a prova l'estabilitat de cadascuna d'elles. L'altra gran protagonista d'aquest relat és l'arquitectura, disciplina que serveix a l'autor per fer el paral·lelisme amb la naixença, creixença i desenvolupament de les relacions humanes. Dues bones frases que no em puc estar de reproduir: «Si la forma s'esvaeix, la seva arrel és eterna» de Mario Merz i «No pots tornar enrere i canviar l'inici, però pots començar on ets i canviar el final» de C.S. Lewis. Segons sembla, el títol del llibre està inspirat per aquells versos de la cançó de Jacques Brel, Ne me quitte pas, que diuen: «Je t'inventerai / des mots insensés / que tu comprendras».
 

A finales de enero

A mitjans dels anys seixanta, algunes universitats espanyoles van veure néixer una mobilització, cada vegada més organitzada i resolta, contra la dictadura franquista. El règim va respondre primer amb desconcert i de seguida amb represàlies sistemàtiques i una duríssima repressió policial que va deixar moltes víctimes pel camí. Aquesta obra reconstrueix els detalls d'una revolta estudiantil –no menys intensa que el Maig francès del 68–, i narra el compromís amb la llibertat de tants joves que van fer història i la van patir, van afrontar pallisses i penes de presó alhora que s'enamoraven i discutien entre cerveses i tabac sobre marxisme, psicoanàlisi i l'amor lliure. A finales de enero es centra així mateix en l'atzarosa peripècia personal de tres destacats militants antifranquistes: Enrique Ruano, un jove estudiant de Dret mort al gener de 1969 –fa ara cinquanta anys– durant un interrogatori policial, i Dolores González i Francisco Javier Sauquillo, advocats laboralistes i tots dos víctimes de la matança d'Atocha de gener del 1977, en la qual ella va resultar greument ferida i ell va morir a causa dels trets rebuts, tractant de protegir-la amb el seu cos. La emocionant història d'amor en la qual els tres es van veure embolicats –Lola va ser parella d'Enrique i, posteriorment, esposa de Javier- s'entrellaça amb els espeternecs d'un règim que va reprimir sense pietat als que, com ells, buscaven la platja sota les llambordes, i ens recorda a tots els fràgils començaments de la transició a la democràcia.

COMENTARI: La veritable protagonista del relat és Lola, una noia que va haver de sofrir l'assassinat de la seva parella i, vuit anys més tard, el del seu propi marit; resultant ella mateixa greument ferida amb seqüeles de per vida. Mai més apropiat allò de que la realitat supera la ficció. Dolorosament cert, amb una crueltat suprema derivada del procés de transició de la dictadura a la democràcia que, com sempre, va començar amb il·lusió i va acabar amb desencís. La pròpia protagonista sovint es preguntava si havia valgut la pena malbaratar la seva vida, havent de suportar tant de dolor.  
    

El aspecto del diablo

1935. Mentre Europa es prepara per a una guerra funesta, 6 homicides dements, coneguts com «Els Sis Dimonis», es troben confinats en un manicomi en un castell d'una zona rural de Txecoslovàquia. Cada un d'aquests pacients té la seva pròpia història per explicar, totes elles tan fosques com pertorbadores. Utilitzant noves tècniques revolucionàries, el doctor Viktor Kosárek, un jove psiquiatre, té la missió de desentranyar els secrets dels seus assassinats.
Alhora, un assassí en sèrie anomenat «Davantal de cuir» als diaris va deixant una reguera d'assassinats per tota Praga. Eludint contínuament als seus perseguidors, tot sembla indicar que aquests perversos crims els hagués comès el mateix Diable.
Quins són els nexes entre aquest terrible assassí i els presos dements al castell de les Àguiles?
Només el Diable ho sap. I depèn de Viktor trobar la veritat.
Situada sota l'ombra de la foscor dels nazis que esclata a l'altre costat de la frontera de Txecoslovàquia, El aspecto del diablo és una novel·la plena d'imaginació i altament addictiva.

COMENTARI: Interessant novel·la negra que combina elements tan suggeridors com psiquiatria, criminalitat, nazisme, Praga i llegendes de l'Europa de l'Est. Tots ells curosament adobats amb una abundant quantitat de girs sorprenents i lògica sobrenatural.
 

La Casa Alemanya

L’Eva Bruhns viu amb els seus pares, propietaris de la Casa Alemanya, una fonda molt tradicional. L’Eva treballa com a traductora i intèrpret en una agència i la seva única il·lusió és que el Jürgen, el seu promès, s’animi per fi a demanar la seva mà al seu pare i poder-se casar amb ell. Però en aquests dies a Frankfurt estan a punt de celebrar el primer judici d’Auschwitz i quan l’intèrpret de polonès és detingut a la frontera, truquen a l’Eva perquè ocupi el seu lloc. La reacció dels seus pares és taxativa: una noia jove no s’hauria d’involucrar en un assumpte d’aquestes característiques, i el passat s’hauria de deixar enrere d’una vegada. Ben aviat l’Eva descobreix l’horror del que va passar en els camps de concentració durant la guerra (fets dels quals ningú parla a Alemanya) i comença a fer-se tot tipus de preguntes... Un drama familiar. Un judici que va dividir la societat alemanya. Una jove que ha d’afrontar les responsabilitats de la seva pròpia família.

COMENTARI: El fet més destacable d'aquest llibre és que ens ofereix una visió de l'holocaust nazi des del punt de vista dels alemanys. El relat, molt ben construït, està centrat en els membres d'una típica família alemanya que regenta un restaurant a la ciutat de Frankfurt. Malgrat tot, penso que la millor obra d'aquest gènere segueix essent K.L. Reich, del manresà Joaquim Amat-Piniella.
  

Geni en temps de canvi

Claudi Sala Pons (1868-1943) és un dels personatges més rellevants d'Artés a inicis del segle XX. Un intel·lectual amb una capacitat del tot extraordinària, llicenciat en tots els camps del saber i ajudant de Santiago Ramon y Cajal, en temps dels seus descobriments més cèlebres sobre el sistema nerviós. Un home que en la seva estada a Madrid es va moure pels cercles socials de primera línia, però que tenia un sentit de l'honor i un caràcter difícils d'enquadrar en el clientelisme imperant. Un inconformista que va portar aire nou a Artés i va liderar l'emancipació dels seus conveïns.
Aquest llibre vol ser una biografia i a la vegada la crònica d'un temps de canvi en tots els àmbits. D'una classe mitjana que s'obre pas entre les antigues castes privilegiades i la burgesia dominant. D'una nova generació d'intel·lectuals que foragita el dogmatisme de les aules i comença a interessar-se per la ciència. D'una societat que lluita per canviar les estructures caduques que la limiten. Però també d'un individu que pot imprimir personalitat a un moviment social i condicionar-ne l'evolució.
L'estudi de documents personals, fins ara inèdits, ens ofereix noves perspectives en episodis com l'epidèmia de còlera del Vendrell (1911) i la Revolta dels Burots d'Artés (1917).

COMENTARI: Una acurada biografia que està a l'alçada del personatge, amb un exhaustiu treball de documentació que ens ha permès arribar a conèixer molts aspectes del doctor que, fins ara, restaven ocults. Malgrat tot, encara queden per resoldre algunes incògnites que, de segur, seran objecte d'estudi per part dels historiadors del futur.
  

Zona templada

Maig de 1970. Jonathan Franzen té deu anys i un dia comprèn que el petit món domèstic en què viu no és un lloc idíl·lic, sinó el reflex dolorosament fràgil d'uns temps turbulents. En aquella època llegeix sense parar les tires còmiques de Charles Schulz... «Jo volia viure en un món de Peanuts on la còlera era divertida i la inseguretat digna d'estimar-se... Jo no ho sabia, però havia esclatat una epidèmia a tot el país.» (Jonathan Franzen).
«En realitat hi ha alguna cosa en el petit Jonathan, i si commovedora afició a les tires còmiques de Schulz, que ens recorda a Alonso Quijano lliurat a la lectura compulsiva de novel·les de cavalleries. Alonso Quijano vol ser un dels cavallers errants i transformar la seva vida en una aventura digna de ser viscuda, i el petit Jonathan confondre amb els personatges dels dibuixos ... Experimentar el plaer dels límits. I aquest plaer està tant en la novel·la de Cervantes com en aquest preciós relat de Franzen.»(Gustavo Martín Garzo).

COMENTARI: Brevíssim relat de Franzen que ens transporta a la seva infantesa on els còmics d'en Charles Schulz, amb Snoopy i Charlie Brown, li omplien el seu dia a dia i l'ajudaven a superar una dura realitat on la vida familiar i escolar, a voltes, li creaven massa dificultats. Els Peanuts eren la seva vàlvula d'escapament.
   

Les ínyigues

La publicació analitza la importància que van tenir les dones que van rodejar Ignasi de Loiola durant la seva estada a Manresa el 1522, com ara mecenes, tutores espirituals, cuidadores o assistentes. Es tracta d’una revisió inèdita de la figura del sant, fundador de la Companyia de Jesús, i una anàlisi curosa de com vivien les dones a la capital del Bages en el segle XVI.
Aquesta publicació també s’endinsa en el context social, econòmic i cultural de la Manresa del segle XVI i el paper que tenien les dones en aquest engranatge, en un moment clarament marcat pel pes de la religió. Així mateix, la historiadora s’aproxima a la biografia d’Ignasi de Loiola, qui esdevindrà el líder dels jesuïtes, i als seus exercicis espirituals, però amb l’objectiu final de conèixer millor un col·lectiu fins ara ignorat com són les dones manresanes del segle XVI.

COMENTARI: És un treball, molt ben documentat, sobre aquest grup de dones que envoltaven a Ignasi de Loiola durant els seus onze mesos d'estada a Manresa (1522-23). La identificació de les ínyigues, amb un exhaustiu estudi genealògic, serveix per traçar una panoràmica transversal de la societat, cultura i economia de la Manresa del segle XVI on, com gairebé arreu, la religió hi senyorejava en tota la seva esplendor.
   

He ballat (breument) la conga

Amb la ironia corrosiva que identifica la seva literatura, David Foster Wallace explora l’entorn més immediat i s’embarca en un creuer de luxe, es passeja per una fira de llamàntols i segueix la campanya electoral McCain2000 per desconstruir els aspectes aparentment més marginals de la cultura popular i mostrar l’exuberància de la societat de consum. Aquest recull ens mostra el Wallace més incisiu, sempre disposat a evitar el tòpic i capgirar la normalitat aparent.

He ballat (breument) la conga ofereix per primera vegada en català un recull dels millors articles i reportatges wal·lacians, i constitueix una porta d’entrada indispensable a l’univers crític de l’autor.

COMENTARI: Dels nou articles publicats en destaco tres: Contempleu el llamàntol, Una cosa teòricament divertida que no tornaré a fer i Amunt, Simba! Set dies a la campanya d'un anticandidat. Dels restants, destacar el tedi que em va provocar el relatiu a la televisió i la narrativa nord-americana, potser per la llunyania temporal i espacial entre el meu hàbitat i el descrit per DFW.