El Dia D segons Antony Beevor

Perquè m’agrada molt la història, la major part dels llibres que he comprat darrerament són d’aquesta temàtica, especialment els centrats en la II Guerra Mundial. Per això, el mes de setembre vaig córrer a la llibreria a comprar El Dia D. La batalla de Normandia, del prestigiós historiador anglès Antony Beevor. D’aquest mateix autor ja havia llegit temps enrere Berlin. La caiguda: 1945, Stalingrad i Un escritor en guerra (Vassili Grossman en el Ejército Rojo, 1941-1945). Tres bones mostres d'una literatura amena en la forma i molt exigent en el contingut. Penso que el gran ressò mundial que ha assolit aquest escriptor es deu al seu bon ofici a l’hora de saber explicar amb interès i rigor alguns episodis cabdals de la història.

Al assabentar-me que Beevor publicava un nou llibre centrat en un dels fets crucials de la II Guerra Mundial, el desembarcament de Normandia i la corresponent ofensiva per l'alliberament de París, vaig decidir llegir-lo tan bon punt sortís de la impremta, sense esperar edicions de butxaca més econòmiques ni embrancar-me en altres lectures paral·leles. Així ho vaig fer i, aquesta vegada, he de reconèixer que no n’he quedat tan satisfet. M’ha embargat una sensació agredolça doncs hi he trobat força fragments memorables però molts elements irrellevants, fins i tot repetitius i poc estimulants.

M’ha costat poder-lo acabar. L’autor hi aboca una quantitat tan gran de noms (militars, cossos dels exèrcits, armes, localitzacions…) que si no ets un expert en el tema se’t fan difícils d’assimilar. Potser l’hauria d’haver llegit amb un mapa al davant, però és que constantment l’hauria d’haver consultat i la lectura tampoc hagués resultat massa fluida. En certa mesura puc dir que és un llibre ferregós, dur de pair, que t’exigeix una concentració constant i que, a canvi, t’ofereix pocs moments de plaer. La crònica diària de tot el que va passar entre el 6 de juny i el 25 d’agost del 1944 es converteix en un relat enciclopèdic que, en aquest cas, crec que no acaba d’estar ben resolt i que et tempta constantment en abandonar-lo. Cal fer un bon esforç per no defallir en l’intent i acabar les 655 pàgines en el millor estat d’ànim possible.

Però també destacaria certs aspectes molt positius del treball. El millor de tot és la gran quantitat de cites textuals recollides de la correspondència dels soldats durant la guerra. No són testimonis a posteriori, ni records de batalletes, sinó l’expressió dels sentiments i dels anhels en temps real. En aquest sentit les aportacions són abundants i denoten un intens treball d’investigació i documentació. També és important la constatació que l’autor fa del patiment de la població civil francesa durant aquests dos mesos i escaig de lluita. Moltes ciutats normandes van quedar absolutament destruïdes i hi van perdre la vida més persones que en els bombardejos alemanys sobre Londres i Anglaterra. Era de justícia incidir sobre un dels temes que, potser, havien passat més desapercebuts quan es narrava aquest episodi vital que comportà la definitiva caiguda del III Reich alemany.

Pel que es publica als mitjans de comunicació aquest llibre ha encapçalat la llista dels més venuts durant moltes setmanes. És a dir, molta gent l’ha comprat, potser atrets pel nom de l’autor o per la temàtica que desenvolupa. A mi m’agradaria saber quin tant per cent dels compradors l’han acabat i quina ha estat la seva opinió final. Ho veig difícil però no impossible…