Els detalls

Una celebrity que va escriure una carta, una companya de pis que va desaparèixer del mapa, un amor sense futur i una quarta persona amb un passat difícil són evocats del passat, per una dona febrosa. I amb aquests quatre retrats que en fa, es revelen fragments d’una vida, la seva, construïda només amb els detalls. En aquest llibre breu i delicat, la prosa hipersensible de Genberg vehicula una riquesa d’observacions increïble, i en acabar-la ens fa la impressió d'haver conegut veritablement una vida, que revela un retrat íntim i existencial del que significa ser humà. Amb reminiscències d’Annie Ernaux, Claudia Durastanti, Lucia Berlin i Rachel Cusk, Els detalls és una joia de pura literatura.

COMENTARI: El retrat de quatre persones importants de la seva vida configura aquesta breu narració construïda, com el títol indica, a base de detalls. L'autora, Ia Genberg, rememora la casualitat d'agafar un llibre amb una dedicatòria d'una dona molt estimada vint-i-cinc anys enrere, així com les ganes que la van impulsar a escriure una història a la qual els detalls li donessin tot el sentit, creient com creu que aquestes nimieses donen pistes, són la clau, són el que recordes.
Genberg té clar que, com a autora, li interessa molt la memòria, perquè personalment no m'arrossego donant voltes a un record, a un detall, soc a l'aquí i a l'ara, però, insisteix, com a autora la memòria és molt valuosa perquè hi pots jugar, fer el que et plagui, sigui cert o no, però explica alguna cosa, una sensació del que has viscut, que vas tenir aquesta vida.
  

La casa dels caps de setmana

La casa dels caps de setmana era la il·lusió de l’Oriol i l’Anna: un espai idíl·lic, perfecte perquè la nena, la Blanca —i anys a venir les netes Sara i Carla— juguessin al bosc, es fessin grans, descobrissin el món. I ho ha estat... gairebé sempre. Perquè la casa també és un lloc d’ombres que s’acumulen lentament. L’escenari d’uns fets silenciosos, callats, que al llarg dels anys van viciant l’atmosfera de la vida familiar, convertits en una presència sòrdida indefugible que ho tenyeix tot, una pressió creixent que sembla exigir alguna mena de resposta, un alliberament.
Guanyadora del Premi Just M. Casero, Marta Pasqual dona veu a tots els protagonistes per bastir una intensa novel·la coral. Una narració esplèndida que sap trobar el grau just de distància i sensibilitat i que explica el que passa, el que es calla i allò a què se sobreviu.

COMENTARI: Es tracta d'una curta novel·la coral, dividida en setanta-dos capítols, que descriu una vida aparentment feliç de tres generacions d'una família durant l'època monopolitzada per la febre de les segones residències. La felicitat, la bona relació familiar i l'esplendorós contacte amb la naturalesa es veu enterbolit pels depravats comportaments humans que l'entorn familiar amaga per por o covardia. Han de ser els més joves els que desemmascarin al monstre per poder sobreviure a la crueltat. D'aquest relat en destacaria l'ús del mot enaigar que recordo haver usat anys enrere amb certa freqüència i al que darrerament –per desús– li havia perdut la pista.
 

Hollywood Babilonia

Benvinguts siguin a Hollywood! A l'autèntic! Al veritable! A l'únic! Mai fins ara no s'havia exhibit amb tanta cruesa la realitat que amaga la façana d'aquesta fàbrica de somnis. Gràcies a l'audàcia del cineasta Kenneth Anger, aquest llibre ens portarà de passeig pel Bulevard dels Somnis Truncats, on es donen cita deesses del sexe, starlets, ídols de matinès, magnats de la màfia i altres aristocràcies, protagonistes tots ells d'escàndols que, per més de vuit dècades, estremen el món sencer: per exemple, la tèrbola mort del drogoaddicte Wallace Reid, la nimfomania de Clara Bow, la bisexualitat de la Dietrich, l'assassinat de l'amant de Lana Turner comès per la filla d'aquesta, les estranyes orgies de von Stroheim, les bogeries amoroses de Valentino... Publicat per primera vegada a França, el 1959. Hollywood Babilonia, amb la seva atzarosa història de prohibicions i pirateria, ha passat finalment a ser avui un llibre gairebé llegendari.

COMENTARI: Vaig veure Babylon, la pel·lícula de Damien Chazelle amb Brad Pitt i Margot Robbie, inspirada en el llibre Hollywood Babilonia que va escriure Kenneth Anger fa més de seixanta anys. Penso que era un bon moment per recuperar la lectura pendent d'una obra que havia provocat un notable terrabastall des del mateix instant de la seva publicació.
El llibre és un recorregut pel Hollywood entre els anys 20 i 60 del segle passat i recull tant els moments més gloriosos com els més menyspreables, amb la vida enlluernadora dels artistes de l'època acompanyada per les misèries consubstancials a les seves irreflexives activitats, Així hi trobem referències a Roscoe "Fatty" Arbuckle, Charlie Chaplin, Rodolfo Valentino, Erich Von Stroheim, Clara Bow, Buster Keaton, Mae West, Mary Astor, Errol Flynn i Lana Turner, entre altres.
L'aparició del cinema sonor va provocar la primera de les grans catàstrofes que va deixar a molts artistes sense feina i que, juntament amb el crac del 1929, va posar a la indústria cinematogràfica entre les cordes. Finalment, amb el pas del temps, es va anar refent i va poder recuperar part de la seva antiga esplendor, això sí, amb una llarga successió de suïcidis que venien a posar en relleu la part fosca de condició humana.
En resum, un llibre que no m'ha aportat cap novetat. Més o menys tots som conscients dels estralls de la fama i dels seus dramàtics resultats. Només ens permet conèixer una munió de detalls més apropiats per confeccionar una topografia de les desgràcies que per assolir una plaent lectura.
                

Els pecats de la xona

Catalanes, el vostre dia a dia amb les criatures, els amants, les parelles, la feina, la declaració de la renda i els grups de WhatsApp se us fan una muntanya mes alta que la de Montserrat? Aquest es el llibre definitiu per expiar els vostres pecats amb humor i alegria!
«Nosaltres no volem horaris fixos, volem papallonejar, moure'ns amunt i avall. No volem que ens lliguin a una cadira durant vuit hores sense aixecar els ulls de l'ordinador. Nosaltres volem un país, un epígraf, un amant de metre noranta i una feina on anar a lluir els nostres cervells i la nostra darrera compra d'armari».

COMENTARI: Amb un títol extremadament divertit i llaminer, aquesta obra va recorrent els dotze mesos de l'any amb quatre centres d'interès per mesada: el carnaval, les festes infantils, Sant Jordi, les exparelles, les fugides amb amigues, halloween i la taula de Nadal, entre altres. Tot plegat conforma un total de quaranta-vuit nuclis de referència que són desenvolupats des d'un punt de vista femení, feminista, crític i sarcàstic que ens obliga a llegir-los amb un somriure permanent.
Les dues autores, autònomes de més de quaranta anys amb parella i criatures, ens regalen una crònica d'un dia a dia agredolç convertit en un fidel reflexe dels neguits i anhels de part de la societat contemporània, conformant una crítica punyent d'una realitat manifestament millorable.
   

Kennedyana

Les vicissituds de la família Kennedy són el millor guió imaginable. Arriben als Estats Units fugint de la fam a Irlanda i en quatre generacions arriben a la presidència del país. De sobte, JFK és assassinat a trets. Som en una superproducció que recull els temes de fons que ens fascinen des de la guerra de Troia: l’amor i la mort, la bellesa i la violència, el poder i la pàtria. La protagonitzen assassins obscurs, hereves calculadores, generals ambiciosos, mercenaris cubans, milionaris grecs, espies soviètics, mafiosos i cantants. Se succeeixen els magnicidis i els accidents d’avió, els adulteris i les amenaces de guerra, les conspiracions i les fatalitats. Les seqüeles no es resolen, sinó que es multipliquen en subtrames plenes de tombarelles argumentals.
Vicenç Pagès Jordà ens guia en unes vides que superen qualsevol ficció, i que instauren nous paradigmes en novel·les, sèries i pel·lícules.

COMENTARI: Em fa una mica de vergonya haver de reconèixer que, abans de Kennedyana, no havia llegit cap llibre de Vicenç Pagès Jordà. Evidentment, sabia que era un dels millors autors de la literatura contemporània i havia seguit diversos articles que anava publicant a la premsa catalana, especialment al Punt Avui. Atenint-me a una recomanació, vaig estar a punt de llegir Els jugadors de whist. Vaig tenir el llibre entre les mans i vaig llegir les primeres pàgines, però altres lectures que seguia en paral·lel em van impedir poder-lo culminar. Ara, sorprès i trasbalsat per la seva prematura mort i per la publicació de la seva obra pòstuma, m’hi he immergit de valent i he pogut constatar que es tracta d’un extraordinari escriptor.
La fascinació que sentia l’autor per la família Kennedy, fascinació compartida per mig món i que jo mateix he sentit dins meu gairebé tota la meva vida, ha propiciat la lectura d’aquesta obra de difícil classificació. Encara tinc ben present en el record que quan vaig viatjar a Washington la visita al cementiri d’Arlington era un objectiu prioritari per retre tribut personal a John i Robert Kennedy, enterrats en aquell petit turonet a sota d’una flama eterna. No he estat mai a Dallas, però si algun dia m’hi acosto, la visita a la Dealey Plaza i al The Sixt Floor Museum també seran objectius prioritaris.
Kennedyana gira al voltant de la família Kennedy com a protagonista principal, però també amb una llarga corrua de secundaris que resulten imprescindibles pel seguiment del relat, entre ells Lee Harvey Oswald, el magnicida que va ser assassinat dos dies més tard. El relat és una riquíssima successió de citacions de llibres i de pel·lícules que serveixen per demostrar l’impecable treball de documentació que havia recopilat l’autor i la ingent quantitat de literatura audiovisual i escrita que havia desenrotllat –i desenrotlla– el fenomen Kennedy.
Imprescindible destacar la prodigiosa arquitectura d’aquest text que Vicenç Pagès ha sabut construir d’una manera eficientment poderosa envers l’immensa allau de dades que podrien confondre i despistar a qualsevol autor. El resultat és una obra exageradament addictiva que desprèn un domini literari capaç d’enlluernar als lectors més exigents. Una autèntica obra d’art.