Llibre de preludis

Què pot passar en un balneari on es troben una exnovícia, un aprenent de vampir i el músic Claude Debussy? Aquest és el plantejament imaginatiu i provocador de la novel·la breu Lubovski o la desraó, que obre el volum titulat Llibre de preludis, completat amb tres relats més: Nocturn, Sang de violí i Tota l'aigua del cel, relligats per la presència de la música com a poder transformador. A les pàgines del llibre hi veurem aparèixer personatges i escenaris familiars als lectors de Jaume Cabré, com el compositor mestre Bruguera, l’Adela Turmeda, la ciutat de Feixes o el convent de la Ràpita, presents a les novel·les La teranyina i Fra Junoy o l'agonia dels sons. La narrativa breu no és cap excepció en l’obra de Cabré, que va debutar amb aquest gènere i no ha deixat mai de conrear-lo, al costat de les grans novel·les celebrades internacionalment. 

COMENTARI: Llibre de preludis és una reedició d’una obra descatalogada que va ser publicada originalment l’any 1985. Està format per una novel·la breu –on es troben una exnovícia, un aprenent de vampir i el músic Claude Debussy– i tres narracions, totes elles emparentades per la presència de la música.
Jaume Cabré avui està considerat com el millor escriptor actual en llengua catalana i va assolir l’excel·lència l’any 2011 amb la publicació de Jo confesso, una obra magistral que ha arribat a mig món.
  

Roma desordenada

Roma ens permet ser voyeurs de la nostra pròpia història. De les tombes dels etruscs a la mundana Via Veneto, de Neró a Pasolini, passant per Caravaggio, Bernini, Borromini i Winckelmann —amb escala espanyola a Alberti, Zambrano o Gaya—, aquest és un llibre que es proposa ajuntar de nou les pedres d'una maçoneria eterna per explicar-ho tot una altra vegada de la ciutat que ho sap tot. Una missió embogidora, saltant de segle en segle, amb un ull posat a la Roma urbi i un altre a la Roma orbe, un a les relíquies dels sants i un altre als torsos nus de les estàtues, un a la confusió i un altre a la calma, en un viatge per la ciutat on, com en una arca de Noè, s'han salvat totes les històries de la història, i que és la demostració culminant que l'ésser humà ha conegut la bellesa.
Des d'una perspectiva personalíssima i polièdrica, Juan Claudio de Ramón ofereix, amb erudició i l'emoció de l'estranger que es descobreix romà, un mosaic de fets històrics, anècdotes, curiositats, gastronomia i cales literàries i artístiques en diferents èpoques. Roma desordenada és l'apassionat relat del viatger que, feliçment captiu, esdevé habitant d'una de les ciutats més conegudes i, tanmateix, per inabastable, desconegudes del món. I és que «dir que tots els camins porten a Roma és menys exacte que dir que de Roma surten tots els camins». 

COMENTARI: Fa set anys vaig disfrutar molt amb la lectura del fabulós llibre de Javier Reverte, Un otoño romano. Al meu entendre, un relat gairebé insuperable.
Ara torno a la temàtica romana amb Juan Claudio de Ramón i la seva obra Roma desordenada, un extens treball dividit en 74 capítols que, com indica el títol, resegueix –desordenadament– aspectes ben diversos de la capital italiana.
Com sempre sol passar en llegir un text tan llarg i fragmentat, trobem capítols més interessants que altres. Gràcies a l'autor he descobert moltes coses que desconeixia de Roma, com la poca estima que senten els romans pel seu riu i la dantesca rivalitat entre Bernini i Borromini que es pot copsar seguint algunes obres que trobem per la ciutat.
És un llibre atractiu però penso que queda molt lluny de l'esmentat a l'inici: el de Javier Reverte.
Finalment, cal recomanar que la lectura es faci a prop d'una pantalla per tal de poder seguir visualment tot allò que l'autor ens descriu. L'experiència hi surt guanyant.
 

Mites

Mites és un dels textos fonamentals i de referència dins de la represa literària catalana després de la guerra civil.Està constituït per textos, sovint punyents, en els quals l'autor ofereix dues cares de la realitat: una de d'immediata, mecànica i una altra de més elaborada i lliure. Meitat lírics, meitat narratius, els Mites són un mecanisme de precisió on cada peça respon del seu contingut específic i, a la vegada, del sentit global d'una reflexió dramàtica sobre la condició humana.

COMENTARI: Quan m’estava documentant sobre la vida i l’obra d’Anna Dodas, la malaurada poeta de Folgueroles, tràgicament assassinada l’estiu del 1986, vaig descobrir que va dedicar la seva tesi de llicenciatura a l’obra Mites de Jordi Sarsanedas. Aquest fet em va despertar l’interès per conèixer de primera mà tant aquest llibre com la pròpia tesina redactada per l’escriptora osonenca.
Amb Mites, Jordi Sarsanedas va guanyar el premi Víctor Català del 1953. Se’n publicà una primera edició l’any 1954, amb una presentació escrita per Salvador Espriu, i una segona edició l’any 1976 amb pròleg de Joaquim Molas per al qual aquests mites són producte d’una crisi de joventut i constitueixen una dramàtica reflexió sobre la condició humana.
Conformen un total de quinze breus narracions curulles d’onirisme, surrealisme i absurd, en les que l’ofici de narrador ha quedat eclipsat per la versatilitat del poeta que surt a la recerca d’un lirisme suggerent i insinuador, cavalcant entre la realitat i el somni, i ple de referències literàries locals o universals, cultes o populars. L’obra s’estèn com un mapa i projecta diferents itineraris a partir d’unes estacions que oposen la realitat quotidiana a la del somni.
Per l’autor, la seva obra és oberta, irremeiablement ambigua, formada per una complexa multivocitat dels textos i afegeix: Em repugna d’explicar-me. En primer lloc perquè els meus Mites, si són alguna cosa, són precisament un intent de lliurar, de transmetre sense explicar. No són explicacions, sinó implicacions.