En les vuit històries d’aquest nou recull trobem el clàssic narrador de Murakami, que aquí podríem confondre amb ell mateix. Amors fugaços de joventut que perviuen en el temps, cristal·litzats en un objecte inesperat, records que es desdibuixen capriciosament, una devoció incandescent pel beisbol, un servicial mico parlant a la recerca de l'amor o la història del mític -i inexistent?- disc de bossa nova de Charlie Parker... Filosòfics i misteriosos, amb un peu a la realitat i un altre al realisme màgic, els relats de Primera persona del singular transgredeixen els límits entre la nostra ment i el món exterior i evoquen l’amor i la solitud, la infància i la memòria, tots amb el toc únic de Haruki Murakami.
COMENTARI: Llegir a Murakami és un plaer. Domina prodigiosament els salts entre la realitat més quotidiana i la fantasia més increïble, que el lector assimila amb naturalitat. El seu llenguatge és senzill, com els seus àpats, i és capaç de traslladar-nos les idees més inversemblants amb un lèxic gairebé estàndard que defuig d'actituds pretensiosament exhibicionistes. Per assaborir-lo del tot, només ens cal, com diu l'autor, trobar un indret on la música no estigui gaire forta i la il·luminació sigui l'adequada. I, si pot ser, amb la companyia d'un gimlet amb vodka. És a dir, un ambient perfecte per llegir.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada