El narrador d’aquesta història, tot just sortit de la infantesa, viu en
un petit poble de l’Empordà amb els seus pares, que fan de masovers al
xalet d’una família benestant. Fascinat, observa la vida dels senyors i
els seus fills, que habiten un món inaccessible i cada vegada més
contradictori per a ell. Amb el pas dels dies i les estacions, replegarà
la seva mirada sobre l’entorn que el veu créixer i que sembla perillar
cada cop més, amenaçat per un nou model de vida. La drecera ens descriu
un paisatge físic i humà desaparegut, víctima de la pressió urbanística,
i reivindica, amb un llenguatge ric i molt lligat al territori, les
arrels d’un poble situat entre la terra i el mar i ens ofereix, amb una
delicadesa fora del comú, un relat exquisit i subtil sobre el trànsit a
la vida adulta.
COMENTARI: Breu, però precís retrat dels canvis que experimenta tant el paisatge com la vida interior d'uns personatges molt propers. Una molt aconseguida barreja d'emocions i vivències que podem sentir com a pròpies en molts paratges de la narració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada