La monòtona tranquil·litat dels dies de la Rosó es fa bocins quan
l'August torna al cap de trenta anys d'absència. Què vol, aquest home
caduc però que conserva encara la perversitat als ulls? I quina
intimitat somou la Rosó en veure'l? La visita evoca la memòria d'unes
vides fetes d'il·lusions i culpes, de felicitat i dolor, que transcorren
des dels anys setanta del segle passat fins als nostres dies, entre
Girona i Barcelona, amb el contrapunt dels amics, els amants, la família
i dels esdeveniments d'una època que ens ha marcat a tots.
Maria
Mercè Roca, una de les escriptores més destacades del panorama
literari català, amb innegables dots per a la observació psicològica,
dóna vida en aquesta novel·la a uns protagonistes sotmesos a un dilema
moral.
COMENTARI: Dos dels eixos fonamentals d'aquesta novel·la són el pas del temps i la gestió del perdó. L'autora esmenta una frase de Marguerite Yourcenar afirmant que el temps és el gran constructor. Però, afegeix Roca, ens pot moldejar d'una manera amable o pot agafar un martell i desfigurar-nos, com li passa a l'August, un dels protagonistes del relat, un home ple de grandioses expectatives que acaba els seus dies a l'empar d'alguns amics que l'acullen. Malgrat tot, no vol morir sense haver demanat perdó, a la seva exdona, pels mals moments que li va fer passar durant el seu fracassat matrimoni.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada