El noi. Vida i mort d'un home lliure

Què o qui és una dona o un home lliure? Difícil resposta, cert? Convençut que el Noi del Sucre en fou un, aquest volum va dedicat a la seva convulsa i curta vida. Com tants camperols, la família Seguí, procedent de Tornabous, a l'Urgell, abandonaren la terra per anar a la ciutat. En Salvador tenia només 4 anys. Per primera vegada va veure el mar, que li va causar una forta impressió d'infinit i de llibertat... i va sentir els crits, un xic inquietants, d'aquells ocells enormes que la seva mare anomenava gavines.
El petit Salvador va veure bocabadat una muntanya que semblava voler endinsar-se a les aigües. Son pare en deia Montjuïc. Retallava el cel, no de núvols, però de fums que vomitaven ben a prop de xemeneies gegantines.
Era la Barcelona del 1892, tres anys després de l'Exposició Universal del 1888, somni d'oportunitats de milers de nouvinguts...
El segon impacte fou creuar el frenètic Paral·lel en direcció al districte V, on anaren a viure. El nano no va veure encara ni la precarietat, ni la brutícia, ni molt menys el que volia dir ser un obrer o un patró... li caldrien pocs anys per descobrir-ho.

COMENTARI: Lluís Juste de Nin dedica la seva novel·la gràfica a Salvador Seguí, el Noi del Sucre, líder de la CNT a començaments del segle XX, d'ideologia anarquista, sindicalista i pacifista i que va ser víctima del pistolerisme imperant en aquella època, concretament dels Sindicats Lliures, grups violents on hi estaven involucrats els carlins, la patronal, les forces de seguretat...
Es tracta d'una obra molt ben dibuixada, en blanc i negre, i amb un traç senzill però contundent. Amb molta eficiència, el còmic assoleix divulgar la grandiosa personalitat d'un dels personatges més mítics d'aquella època tan convulsa.