22 de març 2019

14 de juliol

Un relat crònica històrica, de l’estil de L’ordre del dia, sobre els dies d’abans, durant i després de la presa de la Bastilla. Una pintura general del que va passar i del perquè. Mostra les circumstàncies (fam, decisions polítiques errònies, pobresa...) que van possibilitar l’esclat de violència. Tal com passa a L’ordre del dia, el punt de vista és moral i polític i apunta a la idea que avui dia estem en una situació comparable.

COMENTARI: L'esclat de la Revolució Francesa, resumit en poques pàgines que posen més èmfasi en els personatges secundaris que no pas en els protagonistes més coneguts. Es tracta d'un homenatge a la gent famolenca, miserable, trepitjada –és a dir, el tot París– que no va tenir més remei que sublevar-se per aniquilar l'antic règim i encetar una nova etapa molt difícil però més esperançadora. Sorprèn la quantitat industrial de noms i cognoms dels parisencs que intervenen en l'acció, potser per demostrar que l'autor s'ha llegit íntegrament la pobra documentació existent.