El motel del voyeur

Gay Talese (Ocean City, EUA, 1932) és un escriptor nord-americà reconegut –conjuntament amb Tom Wolfe– com el pare del periodisme narratiu o nou periodisme. Durant 10 anys va exercir de reporter del The New York Times. Més tard va escriure per diversos diaris i publicacions (Times, Esquire, The New Yorker o Harper's Magazine). Finalment, es va centrar en la publicació de llibres, convertint-se en un autèntic creador de best-sellers.

A començaments del 1980, Gay Talese va rebre una carta d'un misteriós home de Colorado que li revelava un secret sorprenent: havia comprat un motel per poder dedicar-se a espiar als seus hostes i poder satisfer la seva inclinació voyeurista. L'escriptor va viatjar a Denver i va poder comprovar que la història era verídica. L'amo del motel, Gerald Foos, havia anat escrivint un registre secret sobre els costums socials i sexuals d'alguns ciutadans del seu país que estava disposat a entregar a l'autor perquè el convertís en una bona història.

Dijo que reunía los requisitos necesarios para ser considerado un pionero porque había observado y escrito acerca de miles de personas que nunca se dieron cuenta de que las observaban, y que, por tanto, su investigación era más auténtica y legítima que, por ejemplo, el material procedente del Instituto Masters & Johnson, donde los hallazgos se extraían de participantes voluntarios.

Quan el llibre s'estava imprimint, el diari The Washington Post va descobrir algunes llacunes en el relat de Foos que van molestar profundament a l'autor que, en un primer moment, va decidir no fer cap acte de promoció perquè la credibilitat de la història havia acabat a les escombraries. Més tard, va decidir tirar endavant el projecte i corregir discrepàncies en futures edicions.

Tot i les divergències en la valoració ètica de l'actitud de Gerald Foos, i del propi Talese, els crítics coincideixen a l'hora de valorar El motel del voyeur (The Voyeur's Motel, 2016) com una perfecta mostra del periodisme narratiu de Gay Talese, destacant que la novel·la –impecablement escrita– es llegeix gairebé d'una tirada, doncs té la virtut d'atrapar des de la primera pàgina.