Corazón Amarillo Sangre Azul

Vaig arribar a aquest llibre per una entrevista televisiva que li van fer a la seva autora i que em va cridar l'atenció. No em demaneu perquè.

Corazón Amarillo Sangre Azul és la segona novel·la d'Eva Blanch (Barcelona, 1968), escriptora, fotògrafa i dissenyadora gràfica. El seu matrimoni amb el polifacètic Òscar Tusquets li va permetre acostar-se a la seva germana, l'escriptora i editora Esther Tusquets, la vertadera protagonista d'aquesta obra.

Alternant la descripció dels darrers dies de l'Emma (Esther Tusquets) amb una sèrie d'entrevistes amb els amics del seu cercle més íntim, l'autora s'endinsa en un laboriós procés d'apropament a la seva cunyada per així poder entendre-la millor en la fase final de la seva vida, durant la qual estarà permanentment a prop seu per cuidar-la i ajudar-la a l'hora d'escriure el definitiu epíleg vital i literari.

Yo no la conocía personalmente. Pero es imposible vivir en Barcelona y no escuchar hablar de la gran Emma. Leí en La Vanguardia que la llamaban la Daqma Indigna de las letras, eso me gustó, lo de indigno le encajaba muy bien. Y bueno, sabía que era un personaje excéntrico, inclasificable, una super intelectual, y todas esas cosas que siempre decían de ella. Pero también sabía que era una señora bien, una niña de papá, una marquesa, del Up Town, como tú ahora —me guiñó el ojo, sonrió—, y quizá por eso no imaginaba lo que me encontré. ¿Me acercas el cenicero? Me lo he dejado allí, encima del altavoz.

Esther Tusquets va morir el dia 23 de juliol del 2012, poc després dues importants novel·les la van convertir en protagonista: També això passarà (2015), de la seva filla Milena Busquets i Corazón Amarillo Sangre Azul (2016) d'Eva Blanch, l'esposa del seu germà. Dues raons de pes per comprendre l'irrefrenable magnetisme que desprenia l'escriptora-editora i que irradiava a tot el cercle de familiars i amics que l'envoltaven.