Purity 'Pip' Tyler és una noia disposada a descobrir qui és el seu pare. Filla d'una dona sentimentalment inestable, seguirà totes les pistes que pugui per assolir el seu objectiu, coneixent personatges molt peculiars que resultaran decisius en la seva recerca. Com el carismàtic Andreas Wolf, líder del Projecte Sunlight, que –a l'estil Julian Assange & WikiLeaks– es dedica a filtrar notícies sensibles als mitjans de comunicació.
Tampoc és que hi pensés gaire. El meu cap era una ràdio on l'Anabel sonava en totes les emissores. Al món no hi havia cap revista on no l'hauria assenyalada i hauria dit: aquesta. A la llengua no hi havia paraules que m'aturessin tan bruscament el cor com un «Ha trucat l'Anabel» al tauler de missatges del despatx. (Mai «Ha trucat l'Annabelle». Era vanitosa pel que fa al seu nom i el lletrejava a qualsevol que agafés el missatge).Amb Puresa (Purity) l'autor es torna a convertir en un notari de la societat en què vivim. Hi desenrotlla tots els temes que més ens afecten: les relacions personals i familiars, el sexe, la parella, la política, la digitalitat, els secrets, la consciència... i ho fa enfilant una història senzilla, i alhora complexa, que podem anar seguint amb un interès creixent. Hi ajuda l'excel·lent disseny dels personatges que, amb la seva singularitat, hi aporten un valor afegit.
Si Llibertat va suposar per a molts un valuós descobriment d'un autor que desconeixíem, aquesta obra en suposa la consolidació definitiva. Però no feia falta perquè mitjançant assajos, reportatges periodístics, discursos... ja havíem comprovat que Jonathan Franzen és un escriptor tocat per la vareta màgica de l'excel·lència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada