Christian

El diumenge 12 de desembre del 1982, els artesencs ens vam llevar amb una sorpresa majúscula doncs, el dia abans, Toni Pascual —aleshores un jove de 17 anys— havia resultat guanyador del XXIII Premi Sant Jordi de novel·la amb la seva obra Christian. Immediatament després, consultant la premsa, ens vam assabentar que la Nit de Santa Llúcia 1982, que s'havia celebrat a Tortosa, va resultar força polèmica ja que el jurat del premi, abans d'emetre el veredicte, va fer pública una nota que mostrava la seva sorpresa i inquietud davant el nivell general de les obres presentades i revelava que s'havien plantejat la possibilitat de declarar el premi desert. Malgrat tot, el guardó —dotat amb 1.500.000 pessetes— fou per l'escriptor d'Artés que s'imposà a figures tan significatives com Joan Francesc Mira, Víctor Mora, Antoni Morell, Joana Escobedo o Antoni Serra.

Dos mesos i mig més tard, quan va sortir publicada la novel·la, amb molta expectació, vaig córrer a la llibreria més propera però, després de fullejar-la i de llegir-ne la contraportada, inexplicablement, va quedar oblidada a la lleixa esperant la seva oportunitat que –31 anys després– per fi ha arribat. Capricis del destí, com diria l'enyorat Sydney Pollack.

Christian és el nom del protagonista de la novel·la, un jove estudiant universitari que ha deixat la llar paterna per anar-se'n a viure sol en un pis atrotinat. Emprenyat amb el món i fastiguejat amb la societat que l'envolta, decideix rebel·lar-se a la seva manera, trencant les relacions amb els amics de sempre i abandonat la carrera universitària que estava cursant. Comença una etapa de solitud i d'ofec que només restarà atenuada per la presència d'una antiga companya, la Patty, que sembla ser l'única persona que, d'entrada, el pot entendre.

A Christian l'exasperà aquesta violació de la pau nocturna del carrer. Què era, allò de parlar de futbol? El futbol era una cosa molt banal, absurda com la política i les finances una cosa banal que tanmateix gaudia d'una importància remarcable mercès a haver sabut guanyar-se la preferència de les gran masses. Les masses. La Psicologia de les masses, de les masses dúctils, mal·leables, de les masses que no eren altra cosa que ninots de goma que podien fer-se moure tant com es desitgés i que podien ser articulats de la manera que es volgués.

Oleguer Presas, l'exjugador més compromès del Barça, manifestava en una entrevista que era un entusiasta d'aquesta novel·la. A mi també m'ha agradat, sobretot tenint en compte l'escandalosa joventut de l'autor. Tot i que Toni Pascual declarava que es tractava d'un exercici d'escriptura fet en vint dies, no és normal, i menys als 17 anys, disposar de tant talent per construir una obra com aquesta; tot i que, a voltes, durant la lectura em semblava deambular per escenaris catastròfics devastats per terratrèmols, tsunamis o desgràcies similars. Penso que l'inici dels 80 no era una època tan desesperançada com la que aquí se'ns descriu, per això tremolo al pensar si Christian s'hagués de trasplantar a l'època actual, també amb una Patty amb forma d'estelada.