Barcelona cau

Fa poc menys d'un any, exactament l'11 de desembre del 2012, comentava en aquest mateix bloc la novel·la de Jordi Sierra i Fabra, Quatre dies de gener, ambientada en els dies immediatament anteriors a la caiguda de Barcelona durant la Guerra Civil (26-01-1939). Avui, acabo de llegir Barcelona cau, el relat de Valentí Puig que utilitza el mateix marc escènic però amb protagonistes i històries diferents. La lectura d'ambdues obres, perfectament complementàries, ens ajuda a poder-nos imaginar una Barcelona fantasmal i caòtica que deixa enrere una llarga etapa de guerra, fam i desolació i que donarà pas a una llarga dictadura que es basarà en la repressió i en la revenja.

Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949) és un escriptor mallorquí de tendència conservadora, autor d'una trentena d'obres, que també ha exercit de periodista i de crític literari. Les seves obres més conegudes són Bosc endins (1982), L'home de l'abric (1998) i La fe de nuestros padres (2007). 

No volia fer una novel·la de la guerra civil. El motor de la novel·la és el protagonista, en Víctor, un personatge indiferent, un punt cínic, que no dóna importància ni a la política ni a les tragèdies dels altres. Quan vaig tenir el personatge per a construir-hi la història li vaig cercar un paisatge. On posar-lo? En una guerra, en els últims dies de la guerra. En aquell context la gent s'agafava a coses com l'espiritisme, es practicava un sexe desesperat, hi havia una violència per la supervivència, i hi havia molt de joc. I tot això en un territori mancat de tota llei i de tota norma. El tema no és la guerra, sinó el personatge [...]. (D'una entrevista a Vilaweb el 19-01-12).

Efectivament, Barcelona cau (2012) és una novel·la centrada en les vicissituds d'un personatge immers en una situació límit, però no es poden desmerèixer les descripcions d'un entorn tan asfixiant que l'autor ha sabut captar amb destresa, inclòs aquell silenci de plom que embargava Barcelona el dia abans de l'entrada de les tropes franquistes.