París després de l'alliberament: 1944-1949 (Paris After the Liberation, 1994) és obra del prestigiós historiador anglès Antony Beevor i de la seva esposa, Artemis Cooper. Recull una extensa quantitat de records personals d'alguns protagonistes que van viure els fets en primera persona, com l'ambaixador britànic Duff Cooper o l'agregat militar Denis Daly. Tal com indiquen els autors en el prefaci del llibre, les fonts obtingudes han servit per dotar de contingut allò que només constituiria l'esquelet d'una narració.
El relat argumental comença amb l'inici de la invasió alemanya de França i acaba amb els primers passos de recuperació econòmica deguda als ajuts nord-americans canalitzats amb l'anomenat Pla Marshall. Entremig s'hi exposa l'època del govern titella de Vichy, la feina interior de la Resistència, els moviments del general De Gaulle a l'exterior, l'alliberament de París i el llarg i difícil període de reconstrucció durant la postguerra.
El principal protagonista d'aquesta crònica és el general Charles De Gaulle, primer cap del govern provisional de la República (1944-46) i veritable poder fàctic durant la dècada següent. També cal destacar la importància del Partit Comunista Francès (PCF) que, liderat per Maurice Thorez i Jacques Duclos, era considerat el partit més important de l'època tot i estar teledirigit des de Moscou; malgrat tot no va arribar mai al cim del poder. Menció a part es mereix l'abundant descripció del món artístic i literari del París de l'època: Jean Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Pablo Picasso, Juliette Greco, André Malraux i François Mauriac, entre d'altres.
Com deia al començament d'aquesta entrada, es tracta d'una època històrica apassionant que sempre ens ha cridat l'atenció i que ara podem gaudir amb plenitud de detalls. Més a més, si l'autor és Antony Beevor (i en aquesta ocasió acompanyat d'Artemis Cooper)– de solvència reconeguda– la garantia d'èxit està pràcticament assegurada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada